Cursa Sueca

El mateix de sempre, ja que com està ben organitzada, podrien millorar alguna cosa, però no caldria molt. He de tornar a anar igual de prompte l'any que ve, i tornar a aparcar igual de prop. El pitjor d'eixa zona és que hi ha poc d'apartament, i la part positiva, és que quan arribes, per a calfar i per a agafar el dorsal, tens molt d'espai lliure. La cursa és exactament la mateixa de tots els anys, a veure si algun any ens canvien un poc de circuit, ja que continuarà seguint totalment plana. L'arribada està bé al poliesportiu, ja que hi ha de tot, però el que enguany no m'ha agradat és que m'han entrat ganes de vomitar per l'esprint d'arribada a meta, i fins que no ha arribat per a donar-me aigua"MARTÍNEZ REBULL, JOSE SALVADOR", m'he passat dos minuts agenollat i la gent passant com si res. Quan ja se m'ha passat, he arribat, he agafat l'aigua i el pot de refresc (sense res de menjar), i la tovallova, bona i gran. Si en lloc de donar samarreta, es gastaren més diners amb tovalloles, menjar, monyiqueres, cintes... la gent ho agraïria molt, ja que després de tot l'estiu, el que li sobra a la gent és samarretes. Bona carrera, regal que canvia al respecte d'altres carreres, està la xica que fa la cursa fent marxa atlètica "", la cosa més bonica i més templada del món... Tornarem a anar, i a veure si a l'any que ve, no em passa res, que les tres vegades que he anat, m'ha passat alguna cosa.

Cursa Cullera

Enguany m'he endut una desil·lusió al respecte de l'any passat. L'assumpte de l'aparcament contiuna igual de malament que l'any passat, i enguany el començament ha sigut caòtic. Per a agafar el dorsal i el xip, com no quedava gens clar on anar, ni quina cua seguir, la gent anàvem tots en una mateixa cua, colant-se, parant-se, sense saber on anar ni què fer... Per acabar-ho d'adobar, no hi havia res que assenyala des de quin punt es donava l'eixida exacta, no hi havia ningun unflable, i anàvem tots com pollastres sense cap. I tampoc va ajudar molt que uns 10 minuts abans començaren a avisar els corredors perquè anaren a l'eixida, cosa que va provocar que no estirara gens, i que acabara tocat de l'abductor (i que molt probablement no em permetrà córrer a Sueca).
Altre punt negatiu el trobem pràcticament fins el km. 4, quan donen l'aigua (per a alguns, perquè els corredors encara anem massa amuntonats), ja que fins aleshores no hi ha quasi lloc per a avançar, i tot està ple de voreres, pilons, escalons, clots, gent pel passeig, fanals... És un perill fins que comença la primera pujada (uns dos minuts de pujada un poc abans del km. 5). Ja després ja s'arregla amb la pujada al far i a l'església, amb les boniques vistes, però que després de la baixada ens tornen a amagar de tot paisatge bonic, i del 8 al 9 tornem altra vegada a fer una pujada poc forta, fins que girem a l'esquerra 50 metres abans del km. i comencen una pujada ben forta i llarga (que em va fotre l'abductor). Ja a partir d'ací es va per zones amb públic que anima i aplaudeix, i que quasi ha estat el millor del dia, a banda del bon oratge.
I una cosa que m'ha sorprés: Enguany que complien 25 anys de la cursa, els regals han estat els justos, fins i tot menys que l'any passat, i amb menys coses de menjar també. Espere que tot açò haja sigut a causa de les plogudes d'octubre, i del mal oratge anunciat, però he acabat defraudat, tanmateix, com els últims 3 km. (i un poc més) els he fet amb Virgilio xarrant fins entrar junts a la meta, el final se m'ha fet entretingut, encara que en la vida m'haurà avançat tanta gent al final.

Milla de Gandia

Aquesta és la cursa maleïda per a mi, ja que sempre la córrec després de dormir ben poquet, o em passa alguna cosa (enguany estava refredat). Enguany han canviat la direcció de la cursa, l'hem feta a l'inrevés, i no s'ha notat ningun canvi, sobretot pel fet d'haver-la corregut amb Carles (l'únic de tots els que van dir que la correríem que ha mantingut la seua paraula), ja que l'hem feta a un ritme més lent que altres anys. De regals han estat per l'estil, només que han donat pots d'aquarius en lloc de botelles, i que no han donat bosses de plàstic, i havíem de dur-ho en la mà i molestava. Ara a esperar que pengen les classificacions, ja que enguany han llevat el rellotge que ens assenyalava el temps a l'arribada, i el desconec, i també a esperar que pengen les fotos de la milla, i que Àngels i Karina (quines xiquetes més bones estes dos germanes, i damunt que vénen a veure'ns!) ens passen les fotos del mòbil.

Cursa l'Olleria

Bona cursa que es fa una bona hora per a no tindre calor ni fred, i la fas tota l'estona amb llum solar. L'aparcament, ja que hi ha poca gent, és molt ràpid i pròxim a l'eixida. La cursa és contínua de pujades i baixades, algunes un poc fortes, però ninguna massa dura per a patir en excés. L'estona que correguérem per dins del poble va estar prou bé, ja que hi havia molta gent, i animava, que açò no ocorre a totes les curses. D'una manera un poc massa simple, la carrera tendeix a pujar durant els quatre primers quilòmetres, del quatre al set és sobretot de baixada, i del set al nou, torna a picar cap amunt. L'arribada final també és una pujada forteta, o siga, no es pot esprintar molt, i a l'arribada no es passaren amb el regal dins d'una bossa (el típic de la samarreta, l'aigua, un poc de coca-cola i el gel precalfament), ja que va quedar compensat un canelobre de vidre que donaren, amb el fet que no donaren res per a menjar, ni fruita, ni dolç ni salat. No és que destaque molt, però ha estat prou millor que algunes altres per l'estil.