Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Es Possible 18 - desembre - 2011

Volta a peu curta i plana de València, però esta és de les més llargues i amb més avingudes amples, així que pràcticament es convertix en una típica volta a peu, ja que la distància és de quasi 7,4 km.
En esta ja m’ha quedat clar que el Circuit està pensat per a la gent de València ciutat, i de pobles a menys de 5 minuts o amb bona combinació de transport públic. Nosaltres aparcàrem a l’Avinguda del Mestre Rodrigo, que és ben llarga i amb molt de lloc lliure, tanmateix, hi ha un pàrquing més pròxim, que ja és qüestió de decidir arriscar-se o no. Esta és la volta a peu solidària, i abans de començar es podia fer entrega d’un litre d’oli i es podia participar en un sorteig, però que s’esperaren a celebrar-lo quan acabara l’últim corredor, i hi havia gent que se li gelava el cos, i acabaren fent-lo quan quedaven els quatre gats que vivien a prop o s’havien d’esperar per algun motiu.
Abans de començar feren un gran castell de traques, que amb el fum que feren, un poc més ens ofeguem abans de començar. Una carrera amb poc públic, però destaquen els dos punts amb música, els dels tambors i els de la rondalla que se situen a la redona gran per on es passa dues vegades. I poc més, aigua, més quilòmetres a les cames, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias. Altra crítica, que enguany només es pot recollir el regal a Aldaia, i que donen molts pocs dies de termini per demanar-ho, a banda de la poca varietat que he notat enguany.

V Cursa Nadalenca de Sueca: 17 - desembre - 2011

FOTOS DE SALVADOR FOS 1

FOTOS DE SALVADOR FOS 2

La  millor zona de l’aparcament és , sense exagerar massa, el més lluny del centre que pugues, només entres, no importa el poble d’on vages. Si de normal Sueca és un niu de guals i de pocs llocs lliures, imagineu-se eixe dia! Comença des de l’ajuntament, i no voreu més quantitat de gent de públic i animant per metre quadrat en la vostra vida. Sempre alabaré Sueca i els seus habitants, com es bolquen en tot allò que organitzen.

NOTÍCIA AL DIARI LAS PROVINCIAS

Pagàrem un euro solidari per a Cáritas, tot i que a cada any canvia l’entitat a qui es fa entrega dels diners guanyats. La cursa eren dos voltes a un circuit de 1,750 km, el que feia un total de 3 quilòmetres i mig, sense cap problema, només que els carrers són empedrats i amb l’escaló de les voreres, si xafes malament, et pots fer un giró al peu.

NOTÍCIA A LA WEB DE RIBERA BAIXA

La quantitat de fotos després de 10 dies són escasses, però més que res perquè me n’he adonat esta vegada per estar buscant totes les possibles, ja que personalment va estar la primera vegada que pujava al pòdium per recollir una caixa per la victòria a la millor disfressa. El regal per a tots els corredors ja estava molt bé, amb aigua o refresc, arròs, taronges i alguna cosa de fruits secs... i a la caixa també s’han portat molt bé, ja que hi havia vi, cava, espàrrecs, torró, mousse de foie gras d’ànec i bacora (bonítol del nord), però en quantitat i de qualitat.

XIX Volta a Peu Raval de Gandia: Memorial V. Añó 6 - desembre - 2011

La  millor zona de l’aparcament és per on posen la fira d’octubre; per a situar-se, cal entrar per La Vital, direcció el polígon/centre històric, i a partir del local que es diu La Fábrica, ja cal pensar a aparcar en eixe pàrquing del davant, o anar al pàrquing que hi ha vora el riu Serpis (però que una hora abans ja està pràcticament ple).

Em sap greu dir-ho, però l’organització d’abans del començament és a cada any, no sé si dir-ho a pitjor o bé un caos. Les diferents cues per a recollir el xip i el pitral segons el número es mesclaven, gent que passava, gent que ja el tenia, llevaven els cartells indicadors de quin número s’hi donava. En fi, que els corredors anàvem perduts, l’inici es va retardar vint minuts, i la gent que venim de lluny i hem de tornar per a dinar, no ens fa molta gràcia.

El circuit este any ha canviat en una part, però... per a pitjor. Tal vegada podia ser més bonic el córrer per parcs i vora riu, però com era el principi (quan els corredors encara anem amuntonats), es va convertir en una eixida perillosa. Semblava més una prova de Humor Amarillo que una cursa! Clots, pedres, bancs, arbres, pilons... Un circuit pràcticament pla, amb una volta de 4,5 km i una altra de 7 km, que té unes pujades i baixades molt breus i accentuades, ja que són les típiques d’un camí vora riu. Poca gent animant excepte en la recta de meta, part del polígon avorrida i part un poc més animada vora riu.
El final de la carrera està ple de fotos de Calygat i de Vicent Esteve (m’han encantat les del final que m’han fet amb la samarreta de Blas Pitt), i els regals han estat justets en relació al preu de la carrera i a la llarga cua del final: samarreta tècnica, una peça de fruita, Aquarius i un parell de coses més.

Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Fallera 4 - desembre - 2011

Típica volta a peu curta i plana de València, però esta és la més bonica de totes.
Els primers tres quilòmetres són més avorrits, ja que transcorren per grans avingudes, i els tres següents ja són millors, per la zona del nucli antic, i es passa entre un gran nombre de monuments i llocs emblemàtics pròxims a la Plaça de l’Ajuntament i a la Plaça de la Verge.
L’aparcament és el més complicat de totes, en esta recomanem anar amb transport públic si és possible. També destaca el detall que l’eixida la donen totes les falleres de València, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias.

XVI Mitja Marató de Gandia 13 - novembre - 2011

El preu de la Mitja és més barat que la de València, i també és bastant rendible, però està encarint-se molt d’un any per al següent. Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb altres llargues de la zona de València, hi va menys gent. S'hi comença al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; l’entrega del dorsal està dividit en moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... El que enguany jo he anat el dia abans a recollir-ho tot al Museu Faller, i és millor perquè ja ho tens guardat, i pots deixar-ho tot en el maleter, i no vas amb tanta pressa.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, però que tenen l’asfalt més irregular i m’agrada menys per a la xafada, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit, i excepte alguna part de 50 o 100 metres, és totalment plana.
Durant la cursa, també cal destacar que el corredor estava ben vigilat, i a partir del quilòmetre 14 estàvem acompanyats per patinadors que ens oferien aigua, vaselina i Reflex. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb la bossa per a dur-ho tot... La bossa de premis a final de la cursa: aigua, Aquarius, melmelada, borsa de taronges, plàtan, una napolitana de xocolata i dos llibretes per a fer anotacions. I per la inscripció, una bona bossa d’esports i un jupetí sense mànigues, a banda d’una llarga llista de descomptes i entrades en comerços de Gandia.

V Gran Fons d’Oliva 6 - novembre – 2011

Una grandíssima carrera, possiblement la millor organitzada que he vist mai: amb el pàrquing a la zona del poliesportiu i els carrers pròxims, molts regals, samarreta tècnica... Es pagaven 7 o 8 € per a poder córrer-la, però, tanmateix estan pagats molt a gust, i si has corregut la Mitja Marató o la Quarta d’Oliva de maig, et descompten un euro. Enguany han canviat la data per eixe motiu, abans se celebrava en maig, però ara ha canviat a novembre, i la veritat és que és d’agrair que es córrega sense la calor d’eixes dates. Només faltava un poc més de vigilància per si algú es lesionava. Com es corre amb xip, saps el temps exacte i real que tardes.

La cursa es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km. 6-7 no presenta cap complicació. Per dir-ho d’una manera un poc massa resumida, el primer quilòmetre és pla, i només acabes el passeig comences la pujada més llarga i dura, que acaba al km 2. Després baixes fins el km 3, després tornes a fer una estona de pla i de pujada fins el km 5, i tornes a baixar just després que et donen l’aigua. Després d’eixa baixada al km 6, la que més pendent té, encara queda una rampa dura però curta, i ja la resta és senzilla. Asfalt, i sense pujades ni baixades, entre camps i sense públic, i ja al km 13,5 tornes a arribar a Oliva ciutat.

La cursa sempre m’ha encisat, però el mal oratge d’enguany, amb fort vent, amenaça de pluja i fred, l’ha deslluïda. La llista de regals, interminable: suc, poma, revista, tovallola, sals minerals, aigua amb cafeïna, xocolata calenta per a beure... el que no ens ha vingut bé, que el disseny de la samarreta era el mateix que el 2010, i l’he agafada per a regalar-la. I, novament, donar les gràcies a Claudia de Calygat i a Vicent Esteve, del club de L’Espenta d’Oliva, per la seua amistat i les seues fotografies.