Volta a Peu de Castelló de la Ribera 13-agost-2011

La carrera pitjor organitzada que he fet en tots els meus anys de córrer. Sense llocs d’aparcament, després de pagar 4 euros per la cursa, quasi em quede sense aigua als primers 2500 metres, vaig quedar en la posició 770 de la general (aproximadament) i em vaig quedar sense samarreta. A veure, que una carrera que comença a les set de la vesprada, a mitjan d’agost, no pots posar quatre persones a donar aigua a mil corredors, tots xocant, parant-se, molestant-se, i ben prompte, perquè era l’últim lloc en ombra.

Perquè el circuit, fins eixe moment estava bé, pel poble, amb la gent animant, ombra... tot pràcticament pla... però a partir d’eixe instant t’envien per un camí entre camps, ben asfaltat, però on no corria gens d’aire, i no hi havia ni un sol metre amb ombra... i recordem que estem parlant de les set de la vesprada... amb el sol de costat i de cara... i en quin moment torna a haver aigua? Ja al quilòmetre 7 passat (estem parlant d’una carrera de 9 km), quan tornes al poble, al primer moment que torna a haver-hi ombra, quan pràcticament no cal, perquè ja estàs amb ganes d’acabar. I és que també ens han llevat les espongetes que donaven sempre.

Crec que haurien de mirar a qui es reparteixen els regals dels corredors que paguen, perquè al final hi havia molts col·laboradors amb la samarreta, que també se la mereixen, però no per això me n’he de tornar amb una pobra bossa de regals, i sé que als últims corredors tampoc els va tocar botelleta d'aigua, que fer una carrera i no tindre'n ni durant ni després, és per a posar una denúncia per intent d'assassinat.

XXV Volta a Peu de Sollana 6-agost-2011

Per fi han arribat les bodes d’argent la del meu poble! 25 anys, que no és poc! Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent, i un poc més enllà de la zona per on passem pel polígon. Apuntar-se és molt senzill, només donen un dorsal on assenyalen a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa, però t’estalvies qualsevol cua que es puguera formar. El problema, que per saber el temps real que tardes, o t’ho controles amb un rellotge, o et fixes en el que hi ha a l’eixida / meta. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta (km 4), i les esponges del quilòmetre 2 i del 6, no n'he tindreu tanta, a excepció del mig quilòmetre que es fa per la zona del polígon, a ple sol. Perquè això sí, tots els carrers tenen la zona de l’ombra apartada de cotxes, està reservada al pas dels corredors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges, l’arròs i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa més que no he escoltat. I al final, servici de dutxes en el camp de futbol i en les piscines, tot això gratuït. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada, és una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, encara que ara ja hi ha prou aficionats que les pengen al picasa o al facebook.

XII Volta a Peu Platja de Tavernes 5 - agost - 2011

El més difícil d’esta carrera és l’aparcament, perquè intentar fer-ho en una zona d’apartaments prop de la platja en agost... com que és molt difícil. És recomanable buscar lloc on aparcar a l’entrada, o arriscar-te a entrar dins, i parar a un lloc on estiga tot permés parar amb motiu de la carrera, tot i que no siga legal.

Abans de començar, si arribes amb temps de sobra, el més recomanable és agarrar la bossa de regals (amb una bona quantitat de coses de menjar), i la samarreta (bonica) perquè així també tries la talla.

La carrera són 8 km totalment plans, pels carrers dels apartament i dels xalets, una zona on no corre ni un pèl d’aire, però tampoc et pega el sol més d’un minut en tot el recorregut. Tot i estar ple de públic i de gent, els ànims són mínims, més bé et miren amb cara de dir: “què fan estos bojos ací?”. En fi, és una carrera per anar a no patir, amb una quantitat bona de regals, però que haurà de millorar l’embut d’entrada a la zona on agafar l’aigua i el meló, i les fotos de conxip, per inexistents en alguns temps i per la de meta, que estava molts metres enrere, i ja no ixes entrant, sinó quan estàs despistat, caminant i soltant múscul.

XII Volta a Peu a Riola: corrent pel Xúquer. 3-agost-2011

La veritat és que és un poble amb bastants aparcaments, i tots els anys la sala Santy obria el seu pàrquing (tot i que enguany hem aparcat a l'entrada del poble, per eixir abans i estalviar-se un poc de cua). La zona de l'eixida és el parc, que està bé perquè hi ha prou llocs on estar i no agobiar-se d'una gentada que hi ha en altres ocasions.
Anem per feina i parlem de la carrera. Tot i no ser de les meues preferides en què sobretot la corres rodejat de gent, he de reconéixer que és una de les millors de La Ribera. Primer s'hi fan vora 2 km per dins del poble, amb molta gent (però no massa ànims) i per alguns carrers un poc massa estrets, i que els corredors van arrastrant-te al seu ritme.
Una vegada ixes del poble comences a córrer per la zona vora riu Xúquer, molt bonica i relaxant, i sobretot, a moments per asfalt, però la major part per camins de terra, sense pedres grans excepte algun moment, i els genolls ho agraïxen. El que després de dos setmanes amb faringitis, massa estona es corre amb el sol pegant, i l'aigua la donaren més bé al km 4,5, ja quasi cara al cinc, i millor hauria estat un poc abans.
I al final, l'últim quilòmetre i mig (més bé quilòmetre i poc més) tornes al poble per a desfer el que havies fet al començament. Però quan acabes la cursa es quan t'emportes la desil·lusió... una samarreta de cotó, no tècnica, botella d'aigua, aquarius i meló d'Alger... comparada amb totes les altres que pagues 3-4 euros, queda pobra.