Volta a Peu de Carlet 25 - setembre - 2011

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. L’altra opció és anar al pàrquing del Masymas que hi ha un poc abans, però que ja depén de l’hora que et presentes. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí t’ho donen tot, i deixes el paper per participar en el sorteig.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, carrera típica pels pobles de La Ribera. És un recorregut tipus Càrcer, falsos plans, és a dir, camins que piquen un poc cap amunt o cap avall, però que no són ni pujada ni baixada (només hi ha una, però és mínima). Bon paisatge per a veure, que espere l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. S'equivocaren a l'hora de repartir l'aigua al km 5, ja que tot eren xiquets, i no anaven massa ràpids, algú es quedaria sense aigua.

Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins d’una bossa de plàstic: cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, un pot d’una beguda tipus red bull, la samarreta amb la talla bona (però d’un color més lleig que anys anteriors), un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Volta a Peu de Llutxent 24 - setembre - 2011

Segons es va de Gandia, agafant la carretera d’Albaida, s’ha d’agafar l’eixida en direcció a Xàtiva (recordeu el número 610), i ja després és una carretera plena de corbes, però està relativament prop. Si véns per on he indicat, el millor que pots fer és girar a la dreta en el primer cantó, on hi ha un lloc de terra i pedres, i buscar l’aparcament des d’eixe moment, i, si no hi ha, només passes eixa part i puges la rampa, gira a la dreta i aparca en el carrer que fa costera a qualsevol dels dos costats, ja que tot i haver-hi garatges, no tenen gual, i hi ha molt d’espai perquè passen els cotxes, i, sobretot, l’eixida està a 100 metres.
Sincerament, la cursa m’ha recordat molt a Benaguasil de la setmana anterior. Una primera part de pujada (del km 0 al 2) i baixada (del 2 al 3) principalment per dins del poble, fins que al voltant del km 3, en el moment que passes al costat d’una gran creu que hi ha a l’esquerra, comença una pujada de dos quilòmetres, sense cap rampa excessivament dura, però que amb la calor a mi se’m va fer un poc massa llarga. I ja des de dalt de l’ermita (o el que siga l’edifici que hi ha) fins la tornada al poble és en un 90% de baixa, amb alguna part plana, però que ja pots anar fort. Però quan sí que es pot forçar fins el màxim és quan has tornat al poble, ja que hi ha unes bones baixades per provar-ho. Però, atenció! Vigileu a beure aigua quan te la donen una vegada has arribat dalt, ja que comença la baixada de seguida, i amb l’estómac ple de líquid pot arribar el moment que et faça mal el colp (experiència personal del primer any que mai oblidaré).
La desorganització després de fer entrega de les samarretes (tècniques i de tirants, però massa amples) va aparéixer en el moment de fer cua per recollir l’aigua i les coses de menjar (taronges o no recorde quina altra fruita), ja que no eren massa ràpides repartint. És la primera vegada que no es va fer cua per córrer amb codi de barres, i que es fera després. Finalment, només em cal dir que el granissat de taronja amb no sé què està... no massa bo que diguem.

Volta a Peu de Benaguasil (Pujada a la Montieleta) 17 - setembre - 2011

Este és el meu poble maleït, que sempre em perd quan vaig. L’entrada bona, per aclarir-me, és la segona, crec recordar que és la que posa Benissanó o Vilamarxant. Per a aparcar, recomane posar en el GPS el carrer Teulada, un poc lluny de l’eixida, però amb prou de lloc per les rodalies. Tanmateix, enguany vaig aparcar al carrer de la meua amiga Carol, més proper, però amb poques places. Per als diners que paguem, en lloc de codi de barres estaria bé córrer amb un xip, però no hi havia cap cua com en altres, així que no va passar res a l’acabament.
La cursa (arredoniré el quilometratge) es pot dir que és una primera meitat dura, i una segona per a poder forçar o fer sèries. El primer quilòmetre està dividit la primera part en una bona pujada i llarga, i una bona baixada, però més curta (recordeu esta part, que és l’últim quilòmetre, però a l’inrevés, la curta baixada passa a ser curta i intensa pujada, i la pujada és la baixada fins a meta). El segon quilòmetre comença a ser per carrers estrets amb poca pendent cap amunt i cap avall, fins que després d’una bona baixada de pocs metres arribes a l’avinguda empedrada on comença, cap amunt... i prepareu-se que ve la part dura. Tornes a passar per l’eixida i gires a la dreta, i comença un carrer de pujada... que quan l’acabes fas 100 metres plans, i gires a l’esquerra, on es troba el quilòmetre 3, i l’inici de la pujada. Una pujada d’un quilòmetre, amb bones rampes, que a mi se’m fa dura perquè només fas que creuar-te amb els que baixen, i no saber el que et queda.
Només arribes dalt, del 4 al 5, és la baixada, i costa molt frenar sense que patisquen els genolls. Del quilòmetre 5 al 6 és de pujada, i ja una vegada passes a un camí de terra i pedretes és sobretot cap avall o pla. Fins l’arribada a meta només te’n recordaràs de dos coses: la pudor quan passes al costat de la porcatera i la dura rampa que hi ha al quilòmetre 9, però que ja havia dit abans que l’havies baixada al principi.
La quantitat i qualitat de regals finals fa que haja valgut la pena anar-hi. Samarreta tècnica (la millor que han donat en les 3 vegades que l’he feta), botella de vi, un joguet bo, coses de menjar, beguda, una Coca-Cola de mig litre (si de cas, erraren que la donaven sense tap)... De conclusió final només diré el mateix que a Set Aigües, que el corredor disfressat de Groucho Marx no corre a 5.30, va més ràpid, perquè jo vaig tardar 55.20, i ell ja feia estona que estava en la zona de regals.

Volta a Peu d’Alginet 10 - setembre - 2011

Altre poble en què has d’anar més prompte que de normal o et costarà trobar aparcament. A cada any aparquem en un lloc diferent!!! L’organització de l’entrega de samarretes i dorsals enguany m’ha agradat, millor la placeta amb la font que la vorera amb tota la gent asseguda al bar; una samarreta bonica que havies de recollir dient el número de DNI, que més voltes ho haurien de fer, que més de dos van a les carreres sense dorsal i arrepleguen el mateix que tu, que has pagat.

La carrera, dos voltes a un circuit de 4 quilòmetres, i en fan 8, però que estan mesurats exactament, segur que ho han comptat amb un rellotge amb GPS. Per poder comparar-ho a alguna, diré que és com Sollana, la major part per dins del poble (tanmateix, excepte quatre gats, a Alginet no anima la gent i tampoc ixen massa al carrer) per zona d’ombra i uns quants metres (calcule mig quilòmetre i un poc més) per una zona descoberta on fa sol, però com no hi ha pujades.

A la bossa del corredor, a banda de la samarreta, hi havia unes poques coses de menjar, aigua, i també donaven Aquarius i meló. D’aconseguir fotos ja cal que vos oblideu, però el principal defecte que han de millorar, i que tots els corredors critiquem quan estem gelant-se una vegada arribats a meta, pagar per pagar, és que haurien d’evitar el codi de barres, que ja s’ha quedat antiquat. Amb el xip (que tampoc és que coste cinquanta euros) t’evites cues, refredats, un munt de gent agobiant-se... no crec que calga que continue. I la meua rossa alginetera que vingué a veure’m i a donar-me quatre besos!!!

Volta a Peu de Càrcer 9 - setembre - 2011

La carrera en què menys gent ha corregut i que jo haja vist! No hi hauria ni 200 corredors, encara que cal dir que era un divendres, i la gent treballa. Tanmateix, he de reconéixer que em va encantar, sense cues ni abans de començar ni després, sense colps a l’eixida, aparcament ràpid i pròxim... És una cursa que et dóna temps d’aparcar, anar a per la samarreta i el dorsal, tornar al cotxe a deixar-ho (tot això mentre vas calfant) i esperar que arribe el moment de començar.

Foren 7.800 metres, dels quals (redondejant) els 1.800 primers eren pel poble, plans, amb una poca gent animant. Del segon quilòmetre al quint, quan ixes del poble, és tot picant cap amunt, que pràcticament no te n’assabentes que estàs pujant, ja que és molt poca pendent. I del quilòmetre 5 fins el final combines pla i baixada (en alguns moments una baixada que quasi has de frenar i tot). Hi hagué un moment, abans del quilòmetre 6, que hi érem tres corredors junts, i hi hauria 200 o 300 metres entre nosaltres i els que portàvem al davant i el mateix en els que estaven al darrere.

De regal final, meló d’Alger, aigua i una revista d’eixes caducades que regalen a vegades. He trobat a faltar fotografies i una classificació, més que res, perquè amb la poca gent que hi havia, podien haver-ho fet tot i no hauríem trobat cap cua. Això sí, podien haver anunciat que a l’acabament podies anar al poliesportiu (s’ha d’entrar per la porta que està més lluny) a nadar en la piscina i a dutxar-te, ja que no anava preparat i em quedí en les ganes.

Volta a Peu de Sant Marcel•lí 4 - setembre - 2011

Una altra carrera del Circuit Ruralcaixa de València calcada a les altres. L’aparcament està complicat (esta és la que més), depén de la gent uns prefereixen a Sant Isidre, nosaltres a la part dreta de l’avinguda del Bulevard. El recorregut, menys de sis quilòmetres plans, i que jo dedique els primers 5 quilòmetres a rodar, i fer els últims metres forçant, a un ritme de 4.40-4.45. Això sí, després d’esta carrera no donaven Aquarius, només aigua, i “de regal”, un periòdic de Las Provincias del dia i els 4 € virtuals per a aconseguir material esportiu.

Volta a Peu de l’Alqueria de La Comtessa 3 - setembre - 2011

En esta carrera és recomanable acudir una hora abans, ja que és un poble menut i no hi ha molt de lloc per aparcar. El meu grup, sempre que anem, acabem aparcant on està el pàrquing de l’ALDI (o altra marca comercial, però que està al costat de la N-332), però nosaltres entrem per la carretera de les platges per a estalviar-se possibles retencions en els semàfors de la nacional.

La cursa és totalment plana, i no fa tant de sol com creia recordar, però el que sí que fa és molta calor. Un poc de trajecte pel poble els dos primers quilòmetres, eixir fora a córrer entre camps de tarongers, i altra volta l’últim quilòmetre i mig per dins del poble. Segons la meua manera de definir-la, és una carrera bé, però que no destaca en quant al recorregut.

Però en el que sí que destaca i atrau anar és en els regals. Una bona samarreta, una tovallola molt menuda en una funda de plàstic, que només et pots eixugar un poc si de cas abans de pujar al cotxe, però que cal donar-lo. I quan acabes, meló, beguda, gelat, bresquilles i els típics detalls de menjar. Ah! Però que acabí mig enfadat amb una de les que donaven aigua, ja que em va apartar la botella just abans d’agarrar-la, menys mal que després n’hi havia.

Volta a Peu de Sumacàrcer 30 - agost - 2011

https://picasaweb.google.com/111402732463683939616/VoltaAPeuDeSumacarcer30Agost2011#

No m’ha agradat massa l’organització d’esta carrera. Per aparcar, a no ser que hi haguera altre lloc però jo no m’he assabentat, has de parar molt lluny, no hi ha cap zona destinada per a això. L’entrega de dorsals està relativament bé, pagues dos euros quan el reculls, així que si no vas, no et costa res.

La cursa són dos voltes a un mateix circuit, però que jo enguany l’he feta realitzant sèries, així que les parts de pujada se m’han fet llargues quan era el moment de forçar, però la veritat és que són pujades més bé llargues que empinades. Els primers metres són d’una pujada breu, després estàs una estona baixant o per pla, fins que fas un quilòmetre aproximadament vorejant el riu, torna a haver una pujada més bé curta i empinada, tornes a baixar amb poca pendent mig quilòmetre. En estos moments et trobaràs al quilòmetre 2,5 més o menys, i per dir-ho així, el que et queda és quasi un quilòmetre de pujada llarga però sense massa pendent (a mi se’m va fer llarga la primera volta, perquè la comencí amb una sèrie forta, però no és per a tant), i el mig quilòmetre que quedarà és de baixada “de deixar-se caure”, ja que és d’una bona pendent descendent que ajuda a recuperar i a fer l’última sèrie d’entrada a meta al màxim.

Al final, tot i que em va costar que em canviaren el sabater que m’havien donat amb la cremallera trencada, em vaig endur eixe regal (era això o una samarreta de cotó, però que d’eixes els corredors populars ja no en volem) i la típica tallada de meló, aigua, suc i Coca-Cola. I a dia de hui, encara estic esperant que pengen les fotos que anuncien!!!