El preu de la Mitja és més barat que la de València, i també és bastant rendible, però està encarint-se molt d’un any per al següent. Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb altres llargues de la zona de València, hi va menys gent. S'hi comença al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; l’entrega del dorsal està dividit en moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... El que enguany jo he anat el dia abans a recollir-ho tot al Museu Faller, i és millor perquè ja ho tens guardat, i pots deixar-ho tot en el maleter, i no vas amb tanta pressa.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, però que tenen l’asfalt més irregular i m’agrada menys per a la xafada, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit, i excepte alguna part de 50 o 100 metres, és totalment plana.
Durant la cursa, també cal destacar que el corredor estava ben vigilat, i a partir del quilòmetre 14 estàvem acompanyats per patinadors que ens oferien aigua, vaselina i Reflex. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb la bossa per a dur-ho tot... La bossa de premis a final de la cursa: aigua, Aquarius, melmelada, borsa de taronges, plàtan, una napolitana de xocolata i dos llibretes per a fer anotacions. I per la inscripció, una bona bossa d’esports i un jupetí sense mànigues, a banda d’una llarga llista de descomptes i entrades en comerços de Gandia.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, però que tenen l’asfalt més irregular i m’agrada menys per a la xafada, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit, i excepte alguna part de 50 o 100 metres, és totalment plana.
Durant la cursa, també cal destacar que el corredor estava ben vigilat, i a partir del quilòmetre 14 estàvem acompanyats per patinadors que ens oferien aigua, vaselina i Reflex. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb la bossa per a dur-ho tot... La bossa de premis a final de la cursa: aigua, Aquarius, melmelada, borsa de taronges, plàtan, una napolitana de xocolata i dos llibretes per a fer anotacions. I per la inscripció, una bona bossa d’esports i un jupetí sense mànigues, a banda d’una llarga llista de descomptes i entrades en comerços de Gandia.
