A sis minuts el quilòmetre

10k Divina Pastora de València: 8 - gener - 2012

2012-02-03T04:05:00.001-08:00

El dia abans anàrem al Complex Esportiu de la Petxina a pel pitral amb el xip incorporat, res de dur-lo a la sabatilla, i la bossa amb la samarreta de regal, de màniga llarga, tot i que a mi, personalment, altres anys m’ha agradat més. A la bossa també hi havia una polsera de diferents colors per a organitzar-se a la zona d’eixida, segons el temps que tenies pensat fer, tot i que no sé com sabien el temps planificat. Això sí, l’organització a l’hora de donar-ho tot ha estat molt bé, tot i que si canviaren el lloc per un altre on fóra més fàcil aparcar, tampoc no passaria res. I el fullet amb totes les dades i informacions està molt complet, si de cas un poc gran, però com el duus a la bossa, no hi ha cap problema, el tindríem si el vullguérem dur darrere.

L’eixida es troba al passeig de l’Albereda, el lloc habitual de començament de la Volta a Peu de València. Per a aparcar, prepareu les sabatilles i aneu escalfant, perquè prop és impossible, mireu lloc a 10 minuts caminant, perquè no hi ha cap altra solució, excepte per una sorpresa d’algú que marxara quan tu arribares. Si vols deixar alguna cosa al guarda-roba, et serà dificil trobar-lo, ja que amb tanta gent, jo ho vaig trobar que estava un poc lluny de l’eixida.

La cursa és un caos en l’eixida, hi ha tanta gent que tot són colps i topades. Queda molt bonic, però si no pensem guanyar, alguna gent s’ho hauria d’agafar amb més tranquil·litat. Fa bastant fred tots els anys, encara que al sol s’està prou bé, hi ha bastants zones amb aire gelat i per l’ombra. Es tracta d’una carrera en tot moment de llargues i amples avingudes, sense gaire atractiu de paisatge, per al meu gust avorrida de tanta recta, i que només té la mínima complicació de pujar el pont (km 6) que hi ha a la zona de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Cal calcular molt bé la distància d’entrada a meta, ja que si intentes forçar des de l’últim gir a la rotonda, se’t pot fer molt llarg i dur, sobretot, segons la meua opinió, perquè en dos setmanes, per les festes, tot el món ha menjat més i ha entrenat menys. Enguany, comparat amb edicions anteriors, la quantitat de fotos i de vídeos ha estat molt pobra, ja que no hi havia cap web que en fera. A l’entrada a meta, només han donat la beguda (recordem que els regals els havien donat el dia anterior), així que el millor és que dugueu una samarreta de mànega llarga per a l’acabament, perquè xucle la suor i no gelar-se... també cal recordar el fet que hem aparcat molt lluny. Personalment, com a recordatori mental, diré que en la meua vida havia patit tant, ja que mai més he d’empalmar la despedida d’una boda amb una cursa.

Sant Silvestre de València: 30 - desembre - 2011

2012-01-18T08:50:00.000-08:00

La millor zona de l’aparcament serà en un 100% de possibilitats, aparcar a una casa pròpia, o vas amb el tren, perquè eixe dia, a eixes dates, i a eixes hores, serà un miracle que algú puga aparcar.
El dorsal per a córrer s’ha d’agafar gratuïtament a una entitat bancària (no sé quina), però podria haver estat millor anunciat, ja que la desinformació de saber si necessitaves dorsal o no, i moltes més coses, és una llarga llista.La carrera és avorrida, ja que amb tanta gent no es pot córrer. Per la meua part, per a la pròxima vegada que vaja (no hi ha moltes possibilitats que passe això), he de buscar una motxilla menuda per dur la roba d’abric, o no disfressar-me, ja que amb una motxilla gran acabes amb els muscles i l’esquena destrossats. Es corre pels voltants de la Plaça de l’Ajuntament, i encara que anem per grans avingudes, no es pot passar per cap lloc. Personalment, per una botella d’aigua i una motxilla o bossa que a banda de dur roba bruta, és incòmoda, no crec que compense passar fred i anar amunt i avall en eixes dates.

Sant Silvestre de Torrent: 28 - desembre - 2011

2012-01-18T08:48:00.001-08:00

L’eixida es troba al final del carrer Pare Méndez, en la zona de La Torre (això ens digueren), que és la zona comercial, dels bancs i de l’ajuntament, si no m’equivoque. Nosaltres aparcàrem molt lluny, per on hi ha un col•legi, però a la zona del carrer de Sant Urbà i del Centre Esportiu Municipal del Parc Central hi havia molt de lloc i i estava més prop.
Per a poder córrer-la, t’havies d’inscriure abans a una web però que tenia el problema que amb el navegador Mozilla Firefox no funcionava. I una vegada al lloc, s’havia de donar un pot de llet i una botella d’oli solidaris, amb una cua curta, ja que no hi havia molta gent eixe dia. El que, com aparcàrem tan lluny, no deixàrem la samarreta (tècnica, però que jo la vaig notar diferent) al cotxe, i haguérem de córrer amb esta a les mans.
La carrera eren aproximadament cinc quilòmetres, uns metres per un carrer de vianants, fins que ixes a una gran avinguda, que tenen una poca pendent cap amunt quan t’allunyes de l’eixida, que seran uns dos quilòmetres aproximadament. Després, arribes a una rotonda on fas mitja volta, i eixe mateix trajecte que has fet, on la pendent passa a ser una baixada, el repeteixes en sentit contrari. En resum, una sant Silvestre sense res d’especial, però que com està a prop, s’hi pot anar.

Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Es Possible 18 - desembre - 2011

2011-12-27T11:31:00.001-08:00

Volta a peu curta i plana de València, però esta és de les més llargues i amb més avingudes amples, així que pràcticament es convertix en una típica volta a peu, ja que la distància és de quasi 7,4 km.
En esta ja m’ha quedat clar que el Circuit està pensat per a la gent de València ciutat, i de pobles a menys de 5 minuts o amb bona combinació de transport públic. Nosaltres aparcàrem a l’Avinguda del Mestre Rodrigo, que és ben llarga i amb molt de lloc lliure, tanmateix, hi ha un pàrquing més pròxim, que ja és qüestió de decidir arriscar-se o no. Esta és la volta a peu solidària, i abans de començar es podia fer entrega d’un litre d’oli i es podia participar en un sorteig, però que s’esperaren a celebrar-lo quan acabara l’últim corredor, i hi havia gent que se li gelava el cos, i acabaren fent-lo quan quedaven els quatre gats que vivien a prop o s’havien d’esperar per algun motiu.
Abans de començar feren un gran castell de traques, que amb el fum que feren, un poc més ens ofeguem abans de començar. Una carrera amb poc públic, però destaquen els dos punts amb música, els dels tambors i els de la rondalla que se situen a la redona gran per on es passa dues vegades. I poc més, aigua, més quilòmetres a les cames, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias. Altra crítica, que enguany només es pot recollir el regal a Aldaia, i que donen molts pocs dies de termini per demanar-ho, a banda de la poca varietat que he notat enguany.

V Cursa Nadalenca de Sueca: 17 - desembre - 2011

2011-12-27T11:28:00.000-08:00

FOTOS DE SALVADOR FOS 1

FOTOS DE SALVADOR FOS 2

La millor zona de l’aparcament és , sense exagerar massa, el més lluny del centre que pugues, només entres, no importa el poble d’on vages. Si de normal Sueca és un niu de guals i de pocs llocs lliures, imagineu-se eixe dia! Comença des de l’ajuntament, i no voreu més quantitat de gent de públic i animant per metre quadrat en la vostra vida. Sempre alabaré Sueca i els seus habitants, com es bolquen en tot allò que organitzen.

NOTÍCIA AL DIARI LAS PROVINCIAS

Pagàrem un euro solidari per a Cáritas, tot i que a cada any canvia l’entitat a qui es fa entrega dels diners guanyats. La cursa eren dos voltes a un circuit de 1,750 km, el que feia un total de 3 quilòmetres i mig, sense cap problema, només que els carrers són empedrats i amb l’escaló de les voreres, si xafes malament, et pots fer un giró al peu.

NOTÍCIA A LA WEB DE RIBERA BAIXA

La quantitat de fotos després de 10 dies són escasses, però més que res perquè me n’he adonat esta vegada per estar buscant totes les possibles, ja que personalment va estar la primera vegada que pujava al pòdium per recollir una caixa per la victòria a la millor disfressa. El regal per a tots els corredors ja estava molt bé, amb aigua o refresc, arròs, taronges i alguna cosa de fruits secs... i a la caixa també s’han portat molt bé, ja que hi havia vi, cava, espàrrecs, torró, mousse de foie gras d’ànec i bacora (bonítol del nord), però en quantitat i de qualitat.

XIX Volta a Peu Raval de Gandia: Memorial V. Añó 6 - desembre - 2011

2011-12-13T15:50:00.001-08:00

La millor zona de l’aparcament és per on posen la fira d’octubre; per a situar-se, cal entrar per La Vital, direcció el polígon/centre històric, i a partir del local que es diu La Fábrica, ja cal pensar a aparcar en eixe pàrquing del davant, o anar al pàrquing que hi ha vora el riu Serpis (però que una hora abans ja està pràcticament ple).

Em sap greu dir-ho, però l’organització d’abans del començament és a cada any, no sé si dir-ho a pitjor o bé un caos. Les diferents cues per a recollir el xip i el pitral segons el número es mesclaven, gent que passava, gent que ja el tenia, llevaven els cartells indicadors de quin número s’hi donava. En fi, que els corredors anàvem perduts, l’inici es va retardar vint minuts, i la gent que venim de lluny i hem de tornar per a dinar, no ens fa molta gràcia.

El circuit este any ha canviat en una part, però... per a pitjor. Tal vegada podia ser més bonic el córrer per parcs i vora riu, però com era el principi (quan els corredors encara anem amuntonats), es va convertir en una eixida perillosa. Semblava més una prova de Humor Amarillo que una cursa! Clots, pedres, bancs, arbres, pilons... Un circuit pràcticament pla, amb una volta de 4,5 km i una altra de 7 km, que té unes pujades i baixades molt breus i accentuades, ja que són les típiques d’un camí vora riu. Poca gent animant excepte en la recta de meta, part del polígon avorrida i part un poc més animada vora riu.
El final de la carrera està ple de fotos de Calygat i de Vicent Esteve (m’han encantat les del final que m’han fet amb la samarreta de Blas Pitt), i els regals han estat justets en relació al preu de la carrera i a la llarga cua del final: samarreta tècnica, una peça de fruita, Aquarius i un parell de coses més.

Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Fallera 4 - desembre - 2011

2011-12-13T15:49:00.000-08:00

Típica volta a peu curta i plana de València, però esta és la més bonica de totes.
Els primers tres quilòmetres són més avorrits, ja que transcorren per grans avingudes, i els tres següents ja són millors, per la zona del nucli antic, i es passa entre un gran nombre de monuments i llocs emblemàtics pròxims a la Plaça de l’Ajuntament i a la Plaça de la Verge.
L’aparcament és el més complicat de totes, en esta recomanem anar amb transport públic si és possible. També destaca el detall que l’eixida la donen totes les falleres de València, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias.

XVI Mitja Marató de Gandia 13 - novembre - 2011

2011-11-20T12:10:00.001-08:00

El preu de la Mitja és més barat que la de València, i també és bastant rendible, però està encarint-se molt d’un any per al següent. Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb altres llargues de la zona de València, hi va menys gent. S'hi comença al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; l’entrega del dorsal està dividit en moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... El que enguany jo he anat el dia abans a recollir-ho tot al Museu Faller, i és millor perquè ja ho tens guardat, i pots deixar-ho tot en el maleter, i no vas amb tanta pressa.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, però que tenen l’asfalt més irregular i m’agrada menys per a la xafada, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit, i excepte alguna part de 50 o 100 metres, és totalment plana.
Durant la cursa, també cal destacar que el corredor estava ben vigilat, i a partir del quilòmetre 14 estàvem acompanyats per patinadors que ens oferien aigua, vaselina i Reflex. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb la bossa per a dur-ho tot... La bossa de premis a final de la cursa: aigua, Aquarius, melmelada, borsa de taronges, plàtan, una napolitana de xocolata i dos llibretes per a fer anotacions. I per la inscripció, una bona bossa d’esports i un jupetí sense mànigues, a banda d’una llarga llista de descomptes i entrades en comerços de Gandia.

V Gran Fons d’Oliva 6 - novembre – 2011

2011-11-07T11:29:00.000-08:00

Una grandíssima carrera, possiblement la millor organitzada que he vist mai: amb el pàrquing a la zona del poliesportiu i els carrers pròxims, molts regals, samarreta tècnica... Es pagaven 7 o 8 € per a poder córrer-la, però, tanmateix estan pagats molt a gust, i si has corregut la Mitja Marató o la Quarta d’Oliva de maig, et descompten un euro. Enguany han canviat la data per eixe motiu, abans se celebrava en maig, però ara ha canviat a novembre, i la veritat és que és d’agrair que es córrega sense la calor d’eixes dates. Només faltava un poc més de vigilància per si algú es lesionava. Com es corre amb xip, saps el temps exacte i real que tardes.

La cursa es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km. 6-7 no presenta cap complicació. Per dir-ho d’una manera un poc massa resumida, el primer quilòmetre és pla, i només acabes el passeig comences la pujada més llarga i dura, que acaba al km 2. Després baixes fins el km 3, després tornes a fer una estona de pla i de pujada fins el km 5, i tornes a baixar just després que et donen l’aigua. Després d’eixa baixada al km 6, la que més pendent té, encara queda una rampa dura però curta, i ja la resta és senzilla. Asfalt, i sense pujades ni baixades, entre camps i sense públic, i ja al km 13,5 tornes a arribar a Oliva ciutat.

La cursa sempre m’ha encisat, però el mal oratge d’enguany, amb fort vent, amenaça de pluja i fred, l’ha deslluïda. La llista de regals, interminable: suc, poma, revista, tovallola, sals minerals, aigua amb cafeïna, xocolata calenta per a beure... el que no ens ha vingut bé, que el disseny de la samarreta era el mateix que el 2010, i l’he agafada per a regalar-la. I, novament, donar les gràcies a Claudia de Calygat i a Vicent Esteve, del club de L’Espenta d’Oliva, per la seua amistat i les seues fotografies.

Volta a Peu de Sueca 23 - octubre – 2011

2011-10-24T08:25:00.000-07:00

https://picasaweb.google.com/111402732463683939616/VotaPeuDeSueca23DOctubreDe2011

Per aparcar el més recomanable és que, quan arribes a la KIA, ja hi penses d’aparcar en algun camí de la dreta, o bé a l’espai que hi ha un poc més avant a l’esquerra, però ja és qüestió del temps que tingues, ja que enguany han donat la bossa de corredors abans, i si l’has de tornar al cotxe, i retornar a l’estadi municipal on comença, millor no arriscar-se a fer tard. L’entrega de pitrals i de regals enguany ha estat més ràpida que els anteriors, no hi ha cap punt criticable.

La cursa (parle d’enguany, que per pluges s’ha reduït d’11 km a 8,5, però els dos i mig restants, són igual de plans) és totalment plana, només la part de baixada i pujada (la faràs dos vegades), que no arribarà ni als 200 metres entre tot, de quan passes per sota la via del tren. La cursa comença a l’estadi, cosa que m’encanta, i d’allí surts a fer camí entre camps, fins que a la meitat arribes a Sueca. Una vegada pels carrers del poble, fas uns 3-4 quilòmetres amb molt de públic (el moment de passar per l’ajuntament és senzillament espectacular, sembla que vaja a aparéixer el rei en qualsevol moment). Tanmateix, les zones que corres pels carrers més antics, que no hi ha manera de xafar a gust, continue i continuaré opinant tota la meua vida que s’haurien d’evitar els llambordins. I després de fer la volta pel centre del poble, de nou marxes cap a l’estadi corrent entre camps, i recomane guardar forces i esprintar els darrers 300 metres dins de l’estadi, perquè amb el nombrós públic i amb l’asfalt de pista, t’ho pots permetre.

El regal final, recordem que ens han donat la bossa abans, està mitjanament bé. Personalment agraisc que aquesta vegada hagen entregat una samarreta de tirants per variar, però no entenc eixa obsessió pel la tela de foraets que fa que les samarretes siguen lletges, com és el cas, per a poder dur-les un dia normal... A banda d’això, prou coses de menjar: rosquilletes, cacau, etc. i a l’acabament, botella d’aigua, Aquarius i un pot promocional d’una beguda energètica que d’ací ben poc eixirà a la venda, i que es diu Toro Loco. La part negativa, que enguany ja no han donat una tovallola per la manca de suport de l’Ajuntament de Sueca, i la poca qualitat i baixa quantitat de fotografies de la cursa (al moment de penjar aquest escrit).

Volta a Peu de València: Salut – Tot és possible. Circuit Ruralcaixa. 16 - octubre – 2011

2011-10-21T06:58:00.000-07:00

Una altra carrera del Circuit Ruralcaixa de València calcada a les altres. L’aparcament està complicat de ple, és qüestió de fer voltes a les rodalies del pàrquing de La Fonteta, i enguany hem acabat aparcant sobre la vorera. El recorregut, sis quilòmetres plans, i en esta m’he dedicat a fer sèries. És una de les més boniques, perquè quan baixes a córrer per l’antic riu, hi passes per edificis monumentals i parcs. Això sí, després d’esta carrera no donaven Aquarius, només aigua, i “de regal”, un periòdic de Las Provincias del dia i els 4 € virtuals per a aconseguir material esportiu.

Volta a Peu de l’Olleria 15 - octubre – 2011

2011-10-21T06:54:00.000-07:00

https://picasaweb.google.com/106505135727102394508/XIIVoltaAPeuALOlleria

Per aparcar el més recomanable és que quan arribes a la cantonada del Mercadona, o alguna de les següents, gires a l’esquerra, i busques algun lloc, que està a cinc minuts calfant. L’entrega de pitrals és ràpida i sense cues, ja que forma part del Circuit de la Vall d’Albaida, i només l’han de recollir els apuntats a eixa carrera.

La cursa em va recordar en certa manera a Llutxent, però no és tan dura. És, però en cap moment regularment, una primera part de pujades, i una segona part de baixades. Tanmateix, tota l’estona hi ha descansos, però crec que es podria dir que fins el km 4 són pujades, breus i de poca pendent, fins la tornada al poble són unes baixades massa empinades, de les que castiguen els genolls i has de frenar. A continuació, després d’uns metres plans, gires a la dreta i fas una nova pujada i la baixada en el carrer paral·lel, en el moment que estàs corrent al costat de l’eixida. Tornes a fer uns metres plans, una forta baixada i arribes a la zona de cases de les afores que tens de nou pujades curtes i la corresponent baixada, fins que amb este tipus de carrera trencacames arribes a meta, en pujada.

El regal final, una samarreta de cotó (ja no recordava que existien) de diferents anys i colors (en vaig veure una del 2006) i la beguda de refresc. Pobra, com fa temps (els primers anys) que no havia vist. I les fotos dels organitzadors, poques i tard, menys mal que estava el gran Vicent Esteve, per al seu blog, que haurem de començar a pensar de donar-li més importància de la que sembla perquè... tanta feina sense reconeixement...

Volta a Peu de Meliana 9 - octubre - 2011

2011-10-18T03:27:00.001-07:00

Per a esta carrera trobe que caldria que posaren algun descampat com a pàrquing, o bé cartells indicadors de meta, perquè a cada any aparquem en una zona diferent. Enguany ha sigut de sort, i apartant un senyal de trànsit, al carrer del pintor. Abans de la carrera s’entrega la samarreta, amb una organització bona però molt lenta en l’entrega de dorsals (en un raconet on no cabíem), i està bé si et dóna temps a tornar a dur-ho al cotxe, així que, o vas amb molt de temps, o et caldrà córrer amb la samarreta al damunt.

Es tracta d’una carrera avorrida, sense públic al poble, per asfalt, amb les úniques complicacions que, quan ixes de Meliana (km 2 aproximadament) als camps, comença a fer un sol de valent, i no hi ha ni 10 metres seguits on trobar una ombra. És plana, excepte per dos ponts que travessen la via del tren (o siga, que tampoc són llargs ni durs), i que es troben als km 6 i 7. Finalment, després de passar al costat d’un magatzem, ja és quan tornes al poble, però que ja estàs dins de l’últim quilòmetre i pots forçar.

Quan acabes, botella d’aigua, got de refresc... i a casa. És una carrera que es gasten els diners en sortejos a l’acabament, però un dia festiu, que estàs tot suat, al final eixos regals acabaran sent sempre per a la gent del poble o per a quatre que no tinguen pressa. Sempre he sigut de l’opinió que els sortejos s’han de fer durant la carrera, i quan el corredor acabe, ho puga veure i esperar-se, i si no apareix quan arriba l’últim, ja ho tornes a sortejar. En resum, cursa normal, però que pel que paguem, podria haver estat millor en la quantitat de regals, o córrer amb xip, o que ens hagueren fet fotografies.
PD. En el programa "Trau la llengua" han fet un reportatge durant eixa cursa, i allà al fons estic amb Javi (aprox. 2:53), http://www.rtvv.es/va/traulallengua/Trau-llengua-Cap_13_577872214.html

Volta a Peu de Carcaixent 2 - octubre - 2011

2011-10-15T03:44:00.001-07:00

En esta carrera quan entres al poble, l’aparcament és de buscar-se la vida cadascú, ja que cada any aparque a un lloc diferent. Quan arribe, busque el centre, i comence a fer voltes en espiral fins que trobe un lloc lliure. L’entrega de dorsals és ràpida, només te’n donen un amb la lletra de la categoria en què participes, i damunt és gratuïta, així que no es pot demanar molt més.

Una carrera totalment plana, de 10 km, però que té la part dolenta per a la xafada i els genolls per l’empedrat . Els corredors fem uns 2 quilòmetres de primera volta per dins del poble, tornem a passar per la meta, i després se n’eixim cap a les afores, la zona del polígon i de camins entre tarongers. Entra dins del que anomene “carrera de La Ribera” habitual, el que sol tindre les quatre ‘P’: plana, poble i poc públic...

L’arribada a meta amb l’entrega de regals era un complet caos, menys al que no corríem amb codi de barres. Gent colant-se, sense guardar el torn, poques samarretes i de talles gegants, dificultats per aconseguir la beguda... caldrà que això ho milloren molt per a l’any vinent.

Volta a Peu de Carlet 25 - setembre - 2011

2011-09-27T02:59:00.000-07:00

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. L’altra opció és anar al pàrquing del Masymas que hi ha un poc abans, però que ja depén de l’hora que et presentes. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí t’ho donen tot, i deixes el paper per participar en el sorteig.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, carrera típica pels pobles de La Ribera. És un recorregut tipus Càrcer, falsos plans, és a dir, camins que piquen un poc cap amunt o cap avall, però que no són ni pujada ni baixada (només hi ha una, però és mínima). Bon paisatge per a veure, que espere l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. S'equivocaren a l'hora de repartir l'aigua al km 5, ja que tot eren xiquets, i no anaven massa ràpids, algú es quedaria sense aigua.

Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins d’una bossa de plàstic: cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, un pot d’una beguda tipus red bull, la samarreta amb la talla bona (però d’un color més lleig que anys anteriors), un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Volta a Peu de Llutxent 24 - setembre - 2011

2011-09-27T02:57:00.000-07:00

Segons es va de Gandia, agafant la carretera d’Albaida, s’ha d’agafar l’eixida en direcció a Xàtiva (recordeu el número 610), i ja després és una carretera plena de corbes, però està relativament prop. Si véns per on he indicat, el millor que pots fer és girar a la dreta en el primer cantó, on hi ha un lloc de terra i pedres, i buscar l’aparcament des d’eixe moment, i, si no hi ha, només passes eixa part i puges la rampa, gira a la dreta i aparca en el carrer que fa costera a qualsevol dels dos costats, ja que tot i haver-hi garatges, no tenen gual, i hi ha molt d’espai perquè passen els cotxes, i, sobretot, l’eixida està a 100 metres.
Sincerament, la cursa m’ha recordat molt a Benaguasil de la setmana anterior. Una primera part de pujada (del km 0 al 2) i baixada (del 2 al 3) principalment per dins del poble, fins que al voltant del km 3, en el moment que passes al costat d’una gran creu que hi ha a l’esquerra, comença una pujada de dos quilòmetres, sense cap rampa excessivament dura, però que amb la calor a mi se’m va fer un poc massa llarga. I ja des de dalt de l’ermita (o el que siga l’edifici que hi ha) fins la tornada al poble és en un 90% de baixa, amb alguna part plana, però que ja pots anar fort. Però quan sí que es pot forçar fins el màxim és quan has tornat al poble, ja que hi ha unes bones baixades per provar-ho. Però, atenció! Vigileu a beure aigua quan te la donen una vegada has arribat dalt, ja que comença la baixada de seguida, i amb l’estómac ple de líquid pot arribar el moment que et faça mal el colp (experiència personal del primer any que mai oblidaré).
La desorganització després de fer entrega de les samarretes (tècniques i de tirants, però massa amples) va aparéixer en el moment de fer cua per recollir l’aigua i les coses de menjar (taronges o no recorde quina altra fruita), ja que no eren massa ràpides repartint. És la primera vegada que no es va fer cua per córrer amb codi de barres, i que es fera després. Finalment, només em cal dir que el granissat de taronja amb no sé què està... no massa bo que diguem.

Volta a Peu de Benaguasil (Pujada a la Montieleta) 17 - setembre - 2011

2011-09-27T02:54:00.000-07:00

Este és el meu poble maleït, que sempre em perd quan vaig. L’entrada bona, per aclarir-me, és la segona, crec recordar que és la que posa Benissanó o Vilamarxant. Per a aparcar, recomane posar en el GPS el carrer Teulada, un poc lluny de l’eixida, però amb prou de lloc per les rodalies. Tanmateix, enguany vaig aparcar al carrer de la meua amiga Carol, més proper, però amb poques places. Per als diners que paguem, en lloc de codi de barres estaria bé córrer amb un xip, però no hi havia cap cua com en altres, així que no va passar res a l’acabament.
La cursa (arredoniré el quilometratge) es pot dir que és una primera meitat dura, i una segona per a poder forçar o fer sèries. El primer quilòmetre està dividit la primera part en una bona pujada i llarga, i una bona baixada, però més curta (recordeu esta part, que és l’últim quilòmetre, però a l’inrevés, la curta baixada passa a ser curta i intensa pujada, i la pujada és la baixada fins a meta). El segon quilòmetre comença a ser per carrers estrets amb poca pendent cap amunt i cap avall, fins que després d’una bona baixada de pocs metres arribes a l’avinguda empedrada on comença, cap amunt... i prepareu-se que ve la part dura. Tornes a passar per l’eixida i gires a la dreta, i comença un carrer de pujada... que quan l’acabes fas 100 metres plans, i gires a l’esquerra, on es troba el quilòmetre 3, i l’inici de la pujada. Una pujada d’un quilòmetre, amb bones rampes, que a mi se’m fa dura perquè només fas que creuar-te amb els que baixen, i no saber el que et queda.
Només arribes dalt, del 4 al 5, és la baixada, i costa molt frenar sense que patisquen els genolls. Del quilòmetre 5 al 6 és de pujada, i ja una vegada passes a un camí de terra i pedretes és sobretot cap avall o pla. Fins l’arribada a meta només te’n recordaràs de dos coses: la pudor quan passes al costat de la porcatera i la dura rampa que hi ha al quilòmetre 9, però que ja havia dit abans que l’havies baixada al principi.
La quantitat i qualitat de regals finals fa que haja valgut la pena anar-hi. Samarreta tècnica (la millor que han donat en les 3 vegades que l’he feta), botella de vi, un joguet bo, coses de menjar, beguda, una Coca-Cola de mig litre (si de cas, erraren que la donaven sense tap)... De conclusió final només diré el mateix que a Set Aigües, que el corredor disfressat de Groucho Marx no corre a 5.30, va més ràpid, perquè jo vaig tardar 55.20, i ell ja feia estona que estava en la zona de regals.

Volta a Peu d’Alginet 10 - setembre - 2011

2011-09-15T07:35:00.001-07:00

Altre poble en què has d’anar més prompte que de normal o et costarà trobar aparcament. A cada any aparquem en un lloc diferent!!! L’organització de l’entrega de samarretes i dorsals enguany m’ha agradat, millor la placeta amb la font que la vorera amb tota la gent asseguda al bar; una samarreta bonica que havies de recollir dient el número de DNI, que més voltes ho haurien de fer, que més de dos van a les carreres sense dorsal i arrepleguen el mateix que tu, que has pagat.

La carrera, dos voltes a un circuit de 4 quilòmetres, i en fan 8, però que estan mesurats exactament, segur que ho han comptat amb un rellotge amb GPS. Per poder comparar-ho a alguna, diré que és com Sollana, la major part per dins del poble (tanmateix, excepte quatre gats, a Alginet no anima la gent i tampoc ixen massa al carrer) per zona d’ombra i uns quants metres (calcule mig quilòmetre i un poc més) per una zona descoberta on fa sol, però com no hi ha pujades.

A la bossa del corredor, a banda de la samarreta, hi havia unes poques coses de menjar, aigua, i també donaven Aquarius i meló. D’aconseguir fotos ja cal que vos oblideu, però el principal defecte que han de millorar, i que tots els corredors critiquem quan estem gelant-se una vegada arribats a meta, pagar per pagar, és que haurien d’evitar el codi de barres, que ja s’ha quedat antiquat. Amb el xip (que tampoc és que coste cinquanta euros) t’evites cues, refredats, un munt de gent agobiant-se... no crec que calga que continue. I la meua rossa alginetera que vingué a veure’m i a donar-me quatre besos!!!

Volta a Peu de Càrcer 9 - setembre - 2011

2011-09-15T07:34:00.001-07:00

La carrera en què menys gent ha corregut i que jo haja vist! No hi hauria ni 200 corredors, encara que cal dir que era un divendres, i la gent treballa. Tanmateix, he de reconéixer que em va encantar, sense cues ni abans de començar ni després, sense colps a l’eixida, aparcament ràpid i pròxim... És una cursa que et dóna temps d’aparcar, anar a per la samarreta i el dorsal, tornar al cotxe a deixar-ho (tot això mentre vas calfant) i esperar que arribe el moment de començar.

Foren 7.800 metres, dels quals (redondejant) els 1.800 primers eren pel poble, plans, amb una poca gent animant. Del segon quilòmetre al quint, quan ixes del poble, és tot picant cap amunt, que pràcticament no te n’assabentes que estàs pujant, ja que és molt poca pendent. I del quilòmetre 5 fins el final combines pla i baixada (en alguns moments una baixada que quasi has de frenar i tot). Hi hagué un moment, abans del quilòmetre 6, que hi érem tres corredors junts, i hi hauria 200 o 300 metres entre nosaltres i els que portàvem al davant i el mateix en els que estaven al darrere.

De regal final, meló d’Alger, aigua i una revista d’eixes caducades que regalen a vegades. He trobat a faltar fotografies i una classificació, més que res, perquè amb la poca gent que hi havia, podien haver-ho fet tot i no hauríem trobat cap cua. Això sí, podien haver anunciat que a l’acabament podies anar al poliesportiu (s’ha d’entrar per la porta que està més lluny) a nadar en la piscina i a dutxar-te, ja que no anava preparat i em quedí en les ganes.

Volta a Peu de Sant Marcel•lí 4 - setembre - 2011

2011-09-15T07:33:00.000-07:00

Una altra carrera del Circuit Ruralcaixa de València calcada a les altres. L’aparcament està complicat (esta és la que més), depén de la gent uns prefereixen a Sant Isidre, nosaltres a la part dreta de l’avinguda del Bulevard. El recorregut, menys de sis quilòmetres plans, i que jo dedique els primers 5 quilòmetres a rodar, i fer els últims metres forçant, a un ritme de 4.40-4.45. Això sí, després d’esta carrera no donaven Aquarius, només aigua, i “de regal”, un periòdic de Las Provincias del dia i els 4 € virtuals per a aconseguir material esportiu.

Volta a Peu de l’Alqueria de La Comtessa 3 - setembre - 2011

2011-09-15T07:31:00.000-07:00

En esta carrera és recomanable acudir una hora abans, ja que és un poble menut i no hi ha molt de lloc per aparcar. El meu grup, sempre que anem, acabem aparcant on està el pàrquing de l’ALDI (o altra marca comercial, però que està al costat de la N-332), però nosaltres entrem per la carretera de les platges per a estalviar-se possibles retencions en els semàfors de la nacional.

La cursa és totalment plana, i no fa tant de sol com creia recordar, però el que sí que fa és molta calor. Un poc de trajecte pel poble els dos primers quilòmetres, eixir fora a córrer entre camps de tarongers, i altra volta l’últim quilòmetre i mig per dins del poble. Segons la meua manera de definir-la, és una carrera bé, però que no destaca en quant al recorregut.

Però en el que sí que destaca i atrau anar és en els regals. Una bona samarreta, una tovallola molt menuda en una funda de plàstic, que només et pots eixugar un poc si de cas abans de pujar al cotxe, però que cal donar-lo. I quan acabes, meló, beguda, gelat, bresquilles i els típics detalls de menjar. Ah! Però que acabí mig enfadat amb una de les que donaven aigua, ja que em va apartar la botella just abans d’agarrar-la, menys mal que després n’hi havia.

Volta a Peu de Sumacàrcer 30 - agost - 2011

2011-09-14T03:07:00.000-07:00

https://picasaweb.google.com/111402732463683939616/VoltaAPeuDeSumacarcer30Agost2011#

No m’ha agradat massa l’organització d’esta carrera. Per aparcar, a no ser que hi haguera altre lloc però jo no m’he assabentat, has de parar molt lluny, no hi ha cap zona destinada per a això. L’entrega de dorsals està relativament bé, pagues dos euros quan el reculls, així que si no vas, no et costa res.

La cursa són dos voltes a un mateix circuit, però que jo enguany l’he feta realitzant sèries, així que les parts de pujada se m’han fet llargues quan era el moment de forçar, però la veritat és que són pujades més bé llargues que empinades. Els primers metres són d’una pujada breu, després estàs una estona baixant o per pla, fins que fas un quilòmetre aproximadament vorejant el riu, torna a haver una pujada més bé curta i empinada, tornes a baixar amb poca pendent mig quilòmetre. En estos moments et trobaràs al quilòmetre 2,5 més o menys, i per dir-ho així, el que et queda és quasi un quilòmetre de pujada llarga però sense massa pendent (a mi se’m va fer llarga la primera volta, perquè la comencí amb una sèrie forta, però no és per a tant), i el mig quilòmetre que quedarà és de baixada “de deixar-se caure”, ja que és d’una bona pendent descendent que ajuda a recuperar i a fer l’última sèrie d’entrada a meta al màxim.

Al final, tot i que em va costar que em canviaren el sabater que m’havien donat amb la cremallera trencada, em vaig endur eixe regal (era això o una samarreta de cotó, però que d’eixes els corredors populars ja no en volem) i la típica tallada de meló, aigua, suc i Coca-Cola. I a dia de hui, encara estic esperant que pengen les fotos que anuncien!!!

XXXII Gran Fons Internacional de Set Aigües 20 - agost - 2011

2011-09-07T09:09:00.000-07:00

L’assumpte de l’aparcament és el pitjor. L’organització faria el que podria, però nosaltres acabàrem trobant un bon lloc després d’haver seguit unes indicacions fins a un pàrquing, tanmateix ens equivocàrem i arribàrem a un altre que estava més a prop i amb molt de lloc lliure.

La cursa comença des d’un primer moment amb unes pujades llargues de poca pendent, fins que entre el km 2 i el km 3 t’hi trobaràs el que anomenen “el mur”. Són dos pujades amb molta pendent, entres les quals hi haurà uns 50 metres de descans, i que van endurint molt les cames, i no l’oblideu, que són els quilòmetres finals de baixada i que comentaré després. Del km 4 al km 5 és tot baixada; del 5 al 7, pujada; del 7 al 9, baixada; del 9 a l’11 pujada... totes estes pujades i baixades són llarguíssimes, però de poca pendent, si arribem a saber el que quedava després, s’hi podíem haver esforçat un poc més. De l’11 al 12 hi havia una baixada massa forta per al meu genoll, del 12 al 13 (calcule que seran uns 700-800 metres) hi ha l’última gran rampa cap amunt, que és el que baixes entre els km 3 i 4, i ja els dos últims quilòmetres són d’una baixada en la qual vas volant, no cal intentar frenar, el millor és llançar-se, perquè només hi ha dos pujades en eixos dos últims quilòmetres, una de 100 metres (si arriba) al 14,500, que amb l’impuls l’acabes sense adonar-te’n (a mi m’havien dit que era criminal, però la vaig fer com si res), i els últims 150 metres, però que veus la meta, i amb el públic, ja la fas com si no fóra res.

De regals finals va estar bé i prou, m’esperava un poc més. La beguda, una samarreta negra (personalment, odie les samarretes obscures, no són les millors per a utilitzar amb la calor), el meló i alguna coseta de menjar. Sincerament, m’esperava una cursa més dura, ja que la calor amb poca humitat i que hi ha unes pendents menys dures que a Benigànim, fent-la reservant-me per poder veure com era, només he patit un moment. I una vegada acabada, al dia següent, ja estava corrent les entrades de bous del poble; i és que quan n’he fet altres de dures, en 2-3 dies m’ha estat impossible poder fer res d’exercici. Però veient la de gent que hi havia, es pot definir com a una cursa no tan dura com s’espera, amb més fama que trenca cames, però amb una organització perfecta. Per cert, que el Groucho Marx no anava al ritme de 6 minuts el quilòmetre, perquè nosaltres sí que el portàvem, i el véiem a un minut o dos al davant, depenent de la zona.

Volta a Peu d’Almoines 18-agost-2011

2011-09-02T07:27:00.001-07:00

En este poble està complicat l’aparcament, a cada any ens costa més, només fem que donar voltes i allunyar-se de la zona de l’eixida, i quan més lluny, més fàcil trobar lloc. L’organització és la típica, repartiment de dorsals, eixida a l’hora normal.

La carrera comença un carrer cap avall que al final l’has de fer cap amunt, així que és el bon moment per a adonar-se’n que és llarg, ho dic per la meua experiència del primer any de voler fer l’últim quilòmetre al màxim. Redondejant, podem dir que són dos voltes a un circuit de 4 km, però que no és igual la primera volta a la segona. Els primers 2,5 km són igual en les dos: comences un carrer llarg cap avall, ara pla, ara cap avall, ara cap amunt... el pitjor és la forta pendent de baixada que hi ha els metres que fas vora riu, i encara pitjor la dura pujada d’uns 200 metres que fas quan acabes la part del riu. El quilòmetre i mig que resta en cada volta, la primera volta el fas per dins del poble, i el segon per fora, entre camps, on hi hauran uns 200 metres per camins de terra amb pedres. Però recordeu-ho, la recta de meta és llarga, que no dura, però si no controles es fa pesada.

De regals finals, una samarreta tècnica boniqueta, si de cas no hi havia talles menudes quan jo vaig arribar per a les xiques. Una revista d’eixes típiques caducades, un poc de menjar i beguda, i servici de dutxes al poliesportiu per a l’acabament. Una cosa ben important, però que no anuncien mai.

VI Volta a Peu de Platja de Xeraco 14-agost-2011

2011-09-02T07:26:00.000-07:00

Entre el pàrquing que han fet a l’entrada del poble per als corredors, que és el mes d’agost i està ple d’estiuejants i l’entrada complicada, i enguany amb obres, és molt recomanable estar d’hora i mitja a dos hores allí. Però tot i això, per a la pròxima ocasió he de buscar com aparcar més prop, perquè de calfament va bé, però quan acabes estàs massa temps gelant-te. I damunt que es talla el carrer principal per la cursa dels patinadors, així que l’arribada, s no vas amb temps, és el pitjor.

La cursa no té cap complicació, un recorregut totalment pla entre els apartaments, tot per l’ombra, amb un poc d’aire, però molta basca. Com no hi ha cap control de temps ni de posicions amb xips o codi de barres, esta carrera el millor és fer-la només per a rodar.

De regals, bastant bé, una samarreta tècnica senzilleta, taronges, aigua, meló, etc. I després, els sortejos que fan, però que els fan massa tard, quan ja estàs suat i gelant-te i només tens ganes de marxar a la dutxa. Opine que és millor que el sorteig es faça mentre la gent corre, i quan arribes a meta ho marques en un taulell i ho anuncies.

Volta a Peu de Castelló de la Ribera 13-agost-2011

2011-08-30T08:15:00.000-07:00

La carrera pitjor organitzada que he fet en tots els meus anys de córrer. Sense llocs d’aparcament, després de pagar 4 euros per la cursa, quasi em quede sense aigua als primers 2500 metres, vaig quedar en la posició 770 de la general (aproximadament) i em vaig quedar sense samarreta. A veure, que una carrera que comença a les set de la vesprada, a mitjan d’agost, no pots posar quatre persones a donar aigua a mil corredors, tots xocant, parant-se, molestant-se, i ben prompte, perquè era l’últim lloc en ombra.

Perquè el circuit, fins eixe moment estava bé, pel poble, amb la gent animant, ombra... tot pràcticament pla... però a partir d’eixe instant t’envien per un camí entre camps, ben asfaltat, però on no corria gens d’aire, i no hi havia ni un sol metre amb ombra... i recordem que estem parlant de les set de la vesprada... amb el sol de costat i de cara... i en quin moment torna a haver aigua? Ja al quilòmetre 7 passat (estem parlant d’una carrera de 9 km), quan tornes al poble, al primer moment que torna a haver-hi ombra, quan pràcticament no cal, perquè ja estàs amb ganes d’acabar. I és que també ens han llevat les espongetes que donaven sempre.

Crec que haurien de mirar a qui es reparteixen els regals dels corredors que paguen, perquè al final hi havia molts col·laboradors amb la samarreta, que també se la mereixen, però no per això me n’he de tornar amb una pobra bossa de regals, i sé que als últims corredors tampoc els va tocar botelleta d'aigua, que fer una carrera i no tindre'n ni durant ni després, és per a posar una denúncia per intent d'assassinat.

XXV Volta a Peu de Sollana 6-agost-2011

2011-08-14T04:27:00.000-07:00

Per fi han arribat les bodes d’argent la del meu poble! 25 anys, que no és poc! Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent, i un poc més enllà de la zona per on passem pel polígon. Apuntar-se és molt senzill, només donen un dorsal on assenyalen a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa, però t’estalvies qualsevol cua que es puguera formar. El problema, que per saber el temps real que tardes, o t’ho controles amb un rellotge, o et fixes en el que hi ha a l’eixida / meta. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta (km 4), i les esponges del quilòmetre 2 i del 6, no n'he tindreu tanta, a excepció del mig quilòmetre que es fa per la zona del polígon, a ple sol. Perquè això sí, tots els carrers tenen la zona de l’ombra apartada de cotxes, està reservada al pas dels corredors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges, l’arròs i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa més que no he escoltat. I al final, servici de dutxes en el camp de futbol i en les piscines, tot això gratuït. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada, és una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, encara que ara ja hi ha prou aficionats que les pengen al picasa o al facebook.

XII Volta a Peu Platja de Tavernes 5 - agost - 2011

2011-08-14T04:16:00.000-07:00

El més difícil d’esta carrera és l’aparcament, perquè intentar fer-ho en una zona d’apartaments prop de la platja en agost... com que és molt difícil. És recomanable buscar lloc on aparcar a l’entrada, o arriscar-te a entrar dins, i parar a un lloc on estiga tot permés parar amb motiu de la carrera, tot i que no siga legal.

Abans de començar, si arribes amb temps de sobra, el més recomanable és agarrar la bossa de regals (amb una bona quantitat de coses de menjar), i la samarreta (bonica) perquè així també tries la talla.

La carrera són 8 km totalment plans, pels carrers dels apartament i dels xalets, una zona on no corre ni un pèl d’aire, però tampoc et pega el sol més d’un minut en tot el recorregut. Tot i estar ple de públic i de gent, els ànims són mínims, més bé et miren amb cara de dir: “què fan estos bojos ací?”. En fi, és una carrera per anar a no patir, amb una quantitat bona de regals, però que haurà de millorar l’embut d’entrada a la zona on agafar l’aigua i el meló, i les fotos de conxip, per inexistents en alguns temps i per la de meta, que estava molts metres enrere, i ja no ixes entrant, sinó quan estàs despistat, caminant i soltant múscul.

XII Volta a Peu a Riola: corrent pel Xúquer. 3-agost-2011

2011-08-04T02:47:00.000-07:00

La veritat és que és un poble amb bastants aparcaments, i tots els anys la sala Santy obria el seu pàrquing (tot i que enguany hem aparcat a l'entrada del poble, per eixir abans i estalviar-se un poc de cua). La zona de l'eixida és el parc, que està bé perquè hi ha prou llocs on estar i no agobiar-se d'una gentada que hi ha en altres ocasions.
Anem per feina i parlem de la carrera. Tot i no ser de les meues preferides en què sobretot la corres rodejat de gent, he de reconéixer que és una de les millors de La Ribera. Primer s'hi fan vora 2 km per dins del poble, amb molta gent (però no massa ànims) i per alguns carrers un poc massa estrets, i que els corredors van arrastrant-te al seu ritme.
Una vegada ixes del poble comences a córrer per la zona vora riu Xúquer, molt bonica i relaxant, i sobretot, a moments per asfalt, però la major part per camins de terra, sense pedres grans excepte algun moment, i els genolls ho agraïxen. El que després de dos setmanes amb faringitis, massa estona es corre amb el sol pegant, i l'aigua la donaren més bé al km 4,5, ja quasi cara al cinc, i millor hauria estat un poc abans.
I al final, l'últim quilòmetre i mig (més bé quilòmetre i poc més) tornes al poble per a desfer el que havies fet al començament. Però quan acabes la cursa es quan t'emportes la desil·lusió... una samarreta de cotó, no tècnica, botella d'aigua, aquarius i meló d'Alger... comparada amb totes les altres que pagues 3-4 euros, queda pobra.

Volta a Peu Simat de la Valldigna 25-juliol-2011

2011-07-27T02:59:00.000-07:00

FOTOS VOLTA A PEU DE SIMAT
Depén per on es vaja en el cotxe, el millor lloc per aparcar és per on està la cooperativa si véns de la zona de Barx (o un magatzem semblant), o bé a l'avinguda de l'entrada, ja que no està gaire lluny, cinc minuts màxim, i amb molt d'espai lliure, ja que només hi ha cases a un costat, a l'altre està la carretera cap a Barx. Personalment, l'organització em sembla de les millors de la zona, amb la placeta per a donar els dorsals, amb molt d'espai, l'eixida a uns pocs metres, travessant el pontet, per no amuntegar-se tota la gent corredora i la que no... Si de cas, els primers anys hi havia servicis portàtils, i s'agraïa, ja que només hi ha un bar a prop, i la cua del de xiques era ben llarga.
La cursa està bé, no tota plana per a obligar el cos, i la zona em sembla preciosa. Primer es fa una volta per dins del poble de dos quilòmetres i escats, dins de la qual es fa el que la gent d'allí anomenava la pujada de l'ajuntament que és... una rampa assassina d'uns 300 metres, però amb una pendent molt pronunciada. Però quan dic molt, no exagere, i de seguida eixa mateixa baixada, on se't carreguen els genolls si intentes frenar. A continuació ixes fora del poble, entre camps, per a fer uns quatre quilòmetres aproximadament, per a fer els dos quilòmetres que manquen repetint el de l'inici, amb la forta pujada altra vegada.
Els regals, samarreta tècnica (però massa prompte s'acabaren les talles 'S' i 'M', sobretot ho dic per les fèmines), bona cosa de menjar (taronges, plàtan, meló d'Alger, galetes, un suc...), però sí que note que calia haver donat aigua (almenys, jo no vaig veure que en donaren quan vaig acabar, però Aquarius fresc sí que hi havia), i que la bossa de plàstic la donaren en mà, que quan entres tot suat i carregat, mira que de vegades és complicat obrir les bosses, eh? ni que tingueren vida pròpia!!!