Volta a Peu de Sueca 23 - octubre – 2011

https://picasaweb.google.com/111402732463683939616/VotaPeuDeSueca23DOctubreDe2011

Per aparcar el més recomanable és que, quan arribes a la KIA, ja hi penses d’aparcar en algun camí de la dreta, o bé a l’espai que hi ha un poc més avant a l’esquerra, però ja és qüestió del temps que tingues, ja que enguany han donat la bossa de corredors abans, i si l’has de tornar al cotxe, i retornar a l’estadi municipal on comença, millor no arriscar-se a fer tard. L’entrega de pitrals i de regals enguany ha estat més ràpida que els anteriors, no hi ha cap punt criticable.

La cursa (parle d’enguany, que per pluges s’ha reduït d’11 km a 8,5, però els dos i mig restants, són igual de plans) és totalment plana, només la part de baixada i pujada (la faràs dos vegades), que no arribarà ni als 200 metres entre tot, de quan passes per sota la via del tren. La cursa comença a l’estadi, cosa que m’encanta, i d’allí surts a fer camí entre camps, fins que a la meitat arribes a Sueca. Una vegada pels carrers del poble, fas uns 3-4 quilòmetres amb molt de públic (el moment de passar per l’ajuntament és senzillament espectacular, sembla que vaja a aparéixer el rei en qualsevol moment). Tanmateix, les zones que corres pels carrers més antics, que no hi ha manera de xafar a gust, continue i continuaré opinant tota la meua vida que s’haurien d’evitar els llambordins. I després de fer la volta pel centre del poble, de nou marxes cap a l’estadi corrent entre camps, i recomane guardar forces i esprintar els darrers 300 metres dins de l’estadi, perquè amb el nombrós públic i amb l’asfalt de pista, t’ho pots permetre.

El regal final, recordem que ens han donat la bossa abans, està mitjanament bé. Personalment agraisc que aquesta vegada hagen entregat una samarreta de tirants per variar, però no entenc eixa obsessió pel la tela de foraets que fa que les samarretes siguen lletges, com és el cas, per a poder dur-les un dia normal... A banda d’això, prou coses de menjar: rosquilletes, cacau, etc. i a l’acabament, botella d’aigua, Aquarius i un pot promocional d’una beguda energètica que d’ací ben poc eixirà a la venda, i que es diu Toro Loco. La part negativa, que enguany ja no han donat una tovallola per la manca de suport de l’Ajuntament de Sueca, i la poca qualitat i baixa quantitat de fotografies de la cursa (al moment de penjar aquest escrit).

Volta a Peu de València: Salut – Tot és possible. Circuit Ruralcaixa. 16 - octubre – 2011

Una altra carrera del Circuit Ruralcaixa de València calcada a les altres. L’aparcament està complicat de ple, és qüestió de fer voltes a les rodalies del pàrquing de La Fonteta, i enguany hem acabat aparcant sobre la vorera. El recorregut, sis quilòmetres plans, i en esta m’he dedicat a fer sèries. És una de les més boniques, perquè quan baixes a córrer per l’antic riu, hi passes per edificis monumentals i parcs. Això sí, després d’esta carrera no donaven Aquarius, només aigua, i “de regal”, un periòdic de Las Provincias del dia i els 4 € virtuals per a aconseguir material esportiu.

Volta a Peu de l’Olleria 15 - octubre – 2011

https://picasaweb.google.com/106505135727102394508/XIIVoltaAPeuALOlleria

Per aparcar el més recomanable és que quan arribes a la cantonada del Mercadona, o alguna de les següents, gires a l’esquerra, i busques algun lloc, que està a cinc minuts calfant. L’entrega de pitrals és ràpida i sense cues, ja que forma part del Circuit de la Vall d’Albaida, i només l’han de recollir els apuntats a eixa carrera.

La cursa em va recordar en certa manera a Llutxent, però no és tan dura. És, però en cap moment regularment, una primera part de pujades, i una segona part de baixades. Tanmateix, tota l’estona hi ha descansos, però crec que es podria dir que fins el km 4 són pujades, breus i de poca pendent, fins la tornada al poble són unes baixades massa empinades, de les que castiguen els genolls i has de frenar. A continuació, després d’uns metres plans, gires a la dreta i fas una nova pujada i la baixada en el carrer paral·lel, en el moment que estàs corrent al costat de l’eixida. Tornes a fer uns metres plans, una forta baixada i arribes a la zona de cases de les afores que tens de nou pujades curtes i la corresponent baixada, fins que amb este tipus de carrera trencacames arribes a meta, en pujada.

El regal final, una samarreta de cotó (ja no recordava que existien) de diferents anys i colors (en vaig veure una del 2006) i la beguda de refresc. Pobra, com fa temps (els primers anys) que no havia vist. I les fotos dels organitzadors, poques i tard, menys mal que estava el gran Vicent Esteve, per al seu blog, que haurem de començar a pensar de donar-li més importància de la que sembla perquè... tanta feina sense reconeixement...

Volta a Peu de Meliana 9 - octubre - 2011

Per a esta carrera trobe que caldria que posaren algun descampat com a pàrquing, o bé cartells indicadors de meta, perquè a cada any aparquem en una zona diferent. Enguany ha sigut de sort, i apartant un senyal de trànsit, al carrer del pintor. Abans de la carrera s’entrega la samarreta, amb una organització bona però molt lenta en l’entrega de dorsals (en un raconet on no cabíem), i està bé si et dóna temps a tornar a dur-ho al cotxe, així que, o vas amb molt de temps, o et caldrà córrer amb la samarreta al damunt.

Es tracta d’una carrera avorrida, sense públic al poble, per asfalt, amb les úniques complicacions que, quan ixes de Meliana (km 2 aproximadament) als camps, comença a fer un sol de valent, i no hi ha ni 10 metres seguits on trobar una ombra. És plana, excepte per dos ponts que travessen la via del tren (o siga, que tampoc són llargs ni durs), i que es troben als km 6 i 7. Finalment, després de passar al costat d’un magatzem, ja és quan tornes al poble, però que ja estàs dins de l’últim quilòmetre i pots forçar.

Quan acabes, botella d’aigua, got de refresc... i a casa. És una carrera que es gasten els diners en sortejos a l’acabament, però un dia festiu, que estàs tot suat, al final eixos regals acabaran sent sempre per a la gent del poble o per a quatre que no tinguen pressa. Sempre he sigut de l’opinió que els sortejos s’han de fer durant la carrera, i quan el corredor acabe, ho puga veure i esperar-se, i si no apareix quan arriba l’últim, ja ho tornes a sortejar. En resum, cursa normal, però que pel que paguem, podria haver estat millor en la quantitat de regals, o córrer amb xip, o que ens hagueren fet fotografies.
PD. En el programa "Trau la llengua" han fet un reportatge durant eixa cursa, i allà al fons estic amb Javi (aprox. 2:53), http://www.rtvv.es/va/traulallengua/Trau-llengua-Cap_13_577872214.html

Volta a Peu de Carcaixent 2 - octubre - 2011

En esta carrera quan entres al poble, l’aparcament és de buscar-se la vida cadascú, ja que cada any aparque a un lloc diferent. Quan arribe, busque el centre, i comence a fer voltes en espiral fins que trobe un lloc lliure. L’entrega de dorsals és ràpida, només te’n donen un amb la lletra de la categoria en què participes, i damunt és gratuïta, així que no es pot demanar molt més.

Una carrera totalment plana, de 10 km, però que té la part dolenta per a la xafada i els genolls per l’empedrat . Els corredors fem uns 2 quilòmetres de primera volta per dins del poble, tornem a passar per la meta, i després se n’eixim cap a les afores, la zona del polígon i de camins entre tarongers. Entra dins del que anomene “carrera de La Ribera” habitual, el que sol tindre les quatre ‘P’: plana, poble i poc públic...

L’arribada a meta amb l’entrega de regals era un complet caos, menys al que no corríem amb codi de barres. Gent colant-se, sense guardar el torn, poques samarretes i de talles gegants, dificultats per aconseguir la beguda... caldrà que això ho milloren molt per a l’any vinent.