Cursa Corbera

No és per res en especial, però enguany no han millorat res de l'any passat que no estava massa d'acord. No hi ha ningun pàrquing, ni ninguna indicació on està l'eixida, ni per on es pot aparcar més prop, res. Este dissabte he patit, però perquè no férem calfament, i en la pujada vaig patir; es tracta d'una pujada de dos quilòmetres, contínua, però que excepte els darrers 100 o 50 metres s'aguanta bé. Almenys el canvi en el recorregut (amb un croquis dibuixat al lloc d'inscripcions) sí que ha estat bé, perquè l'any passat va ser un desastre creuant-se la moto de policia i els primers corredors amb els que anàvem per la meitat, i açò s'ha evitat. Anuncien que és molt bonica i que es passa la major part corrent entre pins, però que pins hi ha pocs, quasi tot són tarongers; i hi ha prou gent dins del poble, però animen pocs. Altre punt negatiu, que la bossa amb regals li la donen només als primers, els que anem a gaudir, no ens la mereixem, només una samarreta i l'aigua. Almenys, s'ha de dir que els i les de l'organització han estat més simpàtics que en altres carreres. Millor això que res...

Cursa Castelló de la Ribera

Altra bona carrera per anar a l'any vinent (el que li falta és que no hi ha fotos ni un crono per saber la posició i el temps exacte), ja que no s'ha fet pesada (s'ha acurtat un quilòmetre respecte a la distància anunciada, i es corre tota per dins del poble, amb gent animant), s'aparca relativament prompte i el regal final ens ha deparat unes sorpreses. Però anem per parts. L'any que ve esperem que estiga núvol com enguany, perquè es fa ben prompte (a les set de la vesprada), i amb sol serà dura; m'ha agradat molt perquè l'hem correguda junts Joan, Salva (que ha aguantat com un campió perquè el duiem a un ritme alt per a algú que no entrena de seguit) i jo, i la companyia ha sigut molt agradable. Ens han donat molta aigua, i esponges també per a combatre la xafogor, i a l'acabament ens han donat un pot amb fruita (una novetat). Les coses a millorar: la talla de la samarreta, que n'haurien de demanar més mitjanes (el nom ja indica que és la més utilitzada), el principi de la carrera, que anem per carrers estrets i no es pot avançar, vas adelantant i parant-te, la beguda amb gas final, i que no han donat tallada de meló d'Alger. I al final sortegen unes motxilles i unes tovalloles, a veure si al 2009 ens toca a algú de nosaltres!

Cursa Almoines

S'ha d'anar prou prompte perquè l'aparcament està complicat, però a banda d'això ha estat prou bé, excepte per la desorganització a l'hora de repartir els dorsals i els xips. Ja això ha estat bé el córrer amb xip, perquè realment saps el temps que has tardat, la cursa està prou bé, i la volta que es fa normalment diuen que és molt bonica, a la vora del riu Serpis, però que enguany s'ha canviat el circuit perquè s'havien obert les comportes. Només cal vigilar una rampa molt forta abans del km. 5, mentre es va al costat del riu, però la resta és tot pla. La samarreta que han donat és gegant, però han donat molta aigua, molt de gelat i molts pastissos de xocolata. I els resultats els van penjar eixe mateix dia a la web http://www.almoines.es/, i damunt la classificació està molt detallada.
P. D. Bonic el detall del minut de silenci per les víctimes de l'accident d'avió de Madrid, al qual em sume. D. E. P.

Inauguració pista d'atletisme a l'Alcúdia

Aquesta no la tornaran a fer, tot i que si repetiren l'any vinent tornaria a anar-hi. Hi ha un pàrquing impressionant de gran, es corre a la pista d'atletisme (quasi no te n'adones ni que estàs xafant el terra), hi ha poca gent, es pot fer anant xarrant amb tranquil·litat, la samarreta que vaig aconseguir era d'una talla bona, hi havia prou gent mirant aprofitant que eixe dia era la inauguració del COTIF, els sèniors masculins els dividiren en dos nivells... Només una cosa per a millorar, els sèniors masculins de nivell baix i les fèmines, jo pense que els haurien d'haver fet junts, ja que de córrer 25 o 35 persones no hi ha tanta diferència, sempre pensant que no corríem pel diners, tanmateix sé que quanta més gent, més maldecaps per vigilar els doblats i per contar qui és qui guanyava copa, tot i que crec que només s'havia de tindre en compte a les dones, i no als hòmens. I les fotos les han penjades de seguida, el que els ha faltat és un poc més d'il·luminació, que semblem fantasmes amb eixos ulls, a http://www.atletismelalcudia.com/.

Cursa Piles

És una cursa a la qual hi va poca gent perquè coincideix amb la de Set Aigües, però com jo estic de festes al poble, i Piles està més prop, vaig a aquesta encara que a l'any vinent tractaré d'anar-hi al Gran Fons. Però és que Piles és una cursa bonica, ja que, la primera cosa a favor, s'aparca ben prop de l'eixida; i després la qüestió que aquesta és una cursa on es paga 1 €, si es vol, per a ajuda solidària en favor dels sense sostre. A més a més, durant el trajecte per la platja de Piles es corre amb molt de públic, el que falla és quan vas entre camps i pel poble de Piles. La carrera no s'ha fet tan pesada enguany com l'any passat (feia menys calor), i segueixen donant sempre dins de la bossa l'aquarius, així que saps que no et donen ni beguda amb gas ni has de fer cua per a poder beure. I la principal cosa per la qual m'agrada anar: Allí estiueja Federico el de l'ajuntament, i sempre me n'alegre molt de veure'l i saludar-lo, i és que anima i és ben simpàtic i alegre, i em té molta estima, fins i tot massa.

Cursa Favara

Si exceptuem que en aquesta carrera no hi ha un sol aparcament destinat per a l'arribada dels corredors, la resta de coses que he vist, m'han agradat. Per a començar la inscripció per internet, que fa que tingues un dorsal i sàpies el temps i la posició que has tardat; en segon terme, que les dos informacions que vaig preguntar als de l'organització em respongueren de seguida, bé i amb educació, i la tercera, la cursa. Ara ho explique: És de pujades i baixades, amb un inici pel poble, del tipus Xeresa, però les principals estones de pujades estan al principi, el que provoca que al tornar cap al poble, el final de la carrera sobretot siga amb més estona de baixades. I un detall per allò que he dit i diré que els organitzadors són dels més llestos que he vist en l'any que porte corrent: El circuit està preparat per passar al voltant dels km. 3 i 6 pel lloc on donen aigua, però no tenen dos llocs diferents com la majoria, sinó que aprofiten el que han posat, i així treballa menys gent i s'ha de dur l'aigua només a un lloc. I la samarreta és de les tècniques, o siga, de les bones i transpirables, la llàstima és que no arribí a agafar una mitjana, i que la resta de regals (i la beguda amb gas en lloc d'aquarius) foren un poc pobres.

Cursa Benifaió

La principal cosa a favor d'aquesta cursa són els llocs destinats perquè els cotxes aparquen, ja que en vaig veure tres com a mínim mentre corria. La cursa és una normal, que té de bo que si t'inscrius amb antel·lació, tens un dorsal per saber la posició i el temps; i el que m'ha agradat és que durant prou temps corríem per on havia públic, tanmateix, aquest no animava molt comparat amb la resta de pobles. L'oratge ha acompanyat perquè quan corríem pel poble anàvem per l'ombra, i quan hem eixit a la marjal s'ha posat núvol. Un altre punt positiu és que poca gent l'ha corregut, i no anàvem agobiats i a l'acabament hem pillat la talla mitjana de samarreta. I de regals en han donat també un paquet de papes menut i uns sobres de maionesa i no sé què més, que està bé per la novetat, però tampoc s'han esforçat molt que diguem. Les fotos, un roïnetes i no han posat la meua en meta, a http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Benifai2008/

Cursa Sollana

Per fi ha arribat la del meu poble! Enguany han mesurat millor la distància i hem fet 8 quilòmetres reals, ens han llevat uns quants metres on el sol pegava de valent. Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent. Apuntar-se és molt senzill, només donem un dorsal on assenyalem a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa. El problema que he tingut este 2008 és que el primer quilòmetre (llarg) ha estat en un pilot sense poder avançar tan ràpid com voldria, però la primera volta l'he feta en 20:05, i he fnalitzat amb 40:00 exactes. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta, i les esponges del quilòmetre 6, no n'he tinguda tanta com els dos anys anteriors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa mésque no he escoltat. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada. És una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, junt a la classificació real, em referixc a la posició, amb el pas del codi de barres per l'ordinador que hi ha de vegades.

Cursa El Palmar

L'arribada és prou fàcil, i l'aparcament, ja que hem tingut sort de trobar un lloc lliure tot just arribar, ens ha resultat fàcil, però no sé què hauria passat de no trobar-lo. A la cursa hi ha poca gent i no s'ha fet pesada, perquè ha estat per a estirar les cames pensant en la de demà de Sollana, el meu poble. Ha estat bé això d'apuntar a la gent per internet per donar-li un dorsal a cadascú i que sabera el temps i la posició, però com han donat el dorsal imprés en un paper, el més roín que he vist mai, que amb la suor de seguida s'ha banyat i s'ha trencat. Jo encara l'he recuperat partit per la meitat, però durant la carrera n'he vist més de deu dorsals per terra. El tros per dins del poble la gent anima, i el paisatge entre arrossers és prou bonic, i per apuntar-se a un lloc perquè envien publicitat (que de seguida el reba el marcaré com a spam) ens han donat un paraigües a banda del típic regal. Per cert, quin esprint més bonic de 150 metres entre Juanjo i jo, per animar la gent; la llàstima, que m'haurà guanyat per un centímetre. I a esperar que pengen les fotos de la cursa, que estan tardant molt, a http://www.samarucelpalmar.com/.

Cursa Riola

La carrera ha estat prou bé, és fàcil arribar al lloc i hi ha un pàrquing a la Sala Santy (al poc d'entrar al poble, a la dreta). Quan arribes al lloc del dorsal, i a l'eixida hi ha menys corredors que a les altres curses (tal vegada perquè era dijous i encara no era agost, quan la gent s'agafa les vacances), el dorsal s'agafa ràpid, i hi havia una empresa donant un beuratge de no sé quina nutricionista per a esportistes que no ha estat del tot malament. El començament de la cursa transcorre per carrers estrets dins del poble, que vas xocant amb els que van més ràpids, i després ixes als típics camins de marjal por on passen tractors i que estan plens de pedretes, clots i brossa. El paisatge a la vora del riu és preciós, i com la vaig fer acompanyat d'amics a un ritme lent, el vaig poder veure bé. De premi final, a banda de donar la samarreta, ens donaren un paquet de papadelta, i per a les dones hi havia un necesser. Altra errada, al final hi havia begudes amb gas. Recordatori per a l'any vinent, si vaig a la carrera (enguany el treball m'ho ha permés), he d'avisar Manel López, i així el salude. Les foto de Rafa indeciso no m'han agradat gens, quasi sembla que haurem de parar-se per a eixir bé, a: http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Riola2008

Cursa Aldaia

Va ser una cursa el dia següent a Simat, i va estar molt millor que aquesta altra. Abans que res he de dir que va ser molt fàcil arribar allí, però va costar Déu i ajuda tornar-se'n cap al poble. L'organització va ser bona, hi tinguérem uns núvols prims que no deixaven que el sol ens pegara directament, i, sobretot, la cursa la vaig fer acompanyat amb el meu cosí Javi i l'altra meitat amb Ester. El públic i la gent animava i era simpàtica, no miraven només, jo aní xarrant tota la cursa i les dos vegades que ens donaren aigua jugàrem com xiquets banyant-se. I, per continuar amb la festa, al quilòmetre 6, quan donaren aigua la segona vegada, els xiquets que la donaven, tres d'ells, s'apuntaren al joc banyar a Ester. Donaren dos plàtans (massa verds, això sí) i dos kiwis a banda dels típics regals, i aigua fins fartar-se'n. Altre aspecte positiu és que no la corre molta gent (unes 450 persones) , malgrat que a l'eixida vas amuntonat, de seguida pots anar al teu ritme sense xocar. Tanmateix, sí que s'han de mirar una cosa, les senyals per a marcar els quilòmetres no estaven ben posades, o si no, en l'últim quilòmetre, en el tempsque el férem, ja ens veig a tots a Londres 2012.

Cursa Simat de la Valldigna

L'accés al poble, i l'aparcament, des del meu punt de vista, eixint a l'hora que vaig poder moure, és dolent, caldria fer-hi alguna cosa. D'açò ningú hi tingué culpa, però s'hauria de buscar un remei per a la calor, ja que començàrem amb uns 35º, almenys es podria esperar el començament en un lloc a l'ombra, no a ple sol. La cursa no és tan pesada com jo m'esperava, no hi ha ninguna pujada ni baixada forta, només és que corres cara al sol, hauríem necessitat córrer per algun lloc on hi haguera més ombra o trobar-ne alguna que altra solució, i els vàters portàtils també els haurien d'haver posat a l'ombra, perquè entrí a pixar, però allò semblava un forn, millor pixar en un camp de tarongers durant la cursa. La principal cosa a millorar, la desorganització a l'arribada a meta: No hi havia samarretes de talles menudes (per què no es demanen més talles mitjanes, si el seu nom ja indica que és la mitjana, és a dir, la més demanada?), donaren begudes amb gas, i no hi havia les típiques botelletes d'aigua, sinó que ens donaren uns gotets xicotets d'aigua, que no a mi em calmaren la set. Almenys m'alegrí de veure a Toni de l'Hostal, l'àlies de Lluís Antoni de l'Alcúdia. Una gran abraçada si lliges açò...

Cursa Barxeta

Si no estàs prou preparat, no vages, ja que és un cursa de pujades i de baixades contínues, no hi ha res pla, tot són rampes i pendents. I per a mi, que visc a un poble on tot és pla i no entrene les pujades ni les baixades, això em mata. Tanmateix la cursa és prou bonica, amb un paisatge bonic entre muntanyes, i l'organització tingué la bona idea de donar aigua dos vegades (km. 3 i 5,5 aprox.) i al públic els donà ventalls per a fer soroll i animar els corredors. I hi ha dos coses a millorar, la cua per recollir el dorsal (la meua opinió és que o dones el dorsal i no inscriu's ningú, o acceptes la inscripció des d'internet) que arribava fins a un carrer tancat o en el sol apretava de valent, i el regal (pobre, poca previsió de samarretes mitjanes i coca-cola en loc d'aquarius). Recordatori per a mi: no començar tan fort amb Raül els dos primers quilòmetres, que li tira massa i al quilòmetre 6 em deixà; i que a la segona vegada (motiu pel qual no vaig seguir a Raül) que donen aigua, just a continuació hi ha una baixada, i com havia begut, l'estòmac em pegava com si foren colps dins del cos. O m'espere a la següent pujada o només em tire l'aigua per damunt.

Cursa Alzira

És una cursa que per a mi és entretinguda i es fa curta, perquè són només 8 quilòmetres, he descobert un lloc on aparcar ràpid i prop, i enguany ens ha plogut i no ha fet tanta calor com l'any passat. Com no la faig a comptar el temps ni les pulsacions, no puc queixar-me molt, perquè és una de les curses que faig amb el meu cosí Javi, la seua dona Ester i l'amic-president Vicent; i hi anem tots quatre xarrant i fent-se gràcies, i només aprete els últims 300 metres per provar l'esprint. De regals ha estat bé, prou de beguda, molta fruita i un gelat dels bons, de marca; a banda d'un para-sol per al cotxe i una gorra que hem recollit a un estand. Només un parell de coses a millorar, però que no són molt urgents: l'entrega de dorsals és un poc caòtica (i els imperdibles gegants), i no hi ha cap lloc on trobar la classificació ni fotografies de la cursa.

Cursa Xeresa

De moment no hi puc parlar molt, però comparada amb l'any passat (el 2007 va ser la meua segona cursa), i en aquesta segona vegada que he anat (és la cinquena edició), està millorant el que li mancava, i tot el que tenia de bo ho manté. Es tracta d'un recorregut de pujades i baixades del qual no poden fugir els organitzadors, l'última pujadeta al quilòmetre 8, que recomane no acabar de forçar mai, perquè respires i t'ofegues de la bramor. Però s'ha intentat evitar amb 3 passos (crec recordar) on refrescar-se un poc, i a l'acabament on donen molta beguda, meló d'Alger i gelat. També mantenen les coses bones que tenen: regal d'una samarreta tècnica, regal per a les dones, prou serveis... I una novetat que jo no havia vist mai: Perquè pugueren anar-hi les famílies dels corredors es va posar un castell unflable perquè jugaren, i també hi havia uns pirates que els feien jocs.