dilluns, 8 de juny del 2009
Carrera el Verger'09
La primera (i única) que he fet seriosament del Circuit, ja que va ser el dia que va ploure, no feia sol, encara que la humitat ens va fer suar més que en la vida. Aparcàrem propet, però de sort, per un cotxe que se n'acabava d'anar.
Carrera Pego '09
Sí que han solucionat la cua d'arribada a meta, amb el xip gegant amb el qual correguem enguany, ja que només hem acabat ja hem pogut anar-se'n. Però l'aparcament i trobar el lloc d'eixida, ja no tant, has d'anar a pegar voltes i intentar tindre sort. Com era el dia després del Gran Fons d'Oliva, s'ho agarràrem en tranquil·litat.
Gran Fons Oliva'09
Enguany va empitjorar al respecte de l'any passat, ja que amb això que han fet de les sabates, de recollir-les abans, ens obligaren a córrer a deixar-ho al cotxe, cremar-se, i començar amb retard. A banda d'això, la quantitat de premis ha estat tan bé com l'any passat, però la cua ha estat mortal, ens acabàrem gelant.
Es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km.7-8 no presenta ninguna complicació. I el lloc d'aparcament, el mateix que fa dos anys...
Es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km.7-8 no presenta ninguna complicació. I el lloc d'aparcament, el mateix que fa dos anys...
dimecres, 29 d’abril del 2009
Circuit Marina: Pedreguer
Continua sent una carrera perfecta, per a tornar encara que estigues lesionat... Eixida en baixada, i les pujadetes comencen al voltant del quilòmetre 3, però la quantitat de fotos que fan, de regals que donen (samarreta tècnica, fruita, beguda, barreta energètica, i un porta cd) i la gent que ja anem coneixent, fan que a l'any que ve tornarem.
Això sí, per a l'any que ve tres recomanacions: anar abans a pel xip i el dorsal, no començar dels primers... I que donen un xip més menut, que eixe molesta, jo no em trobe a gust...
Això sí, per a l'any que ve tres recomanacions: anar abans a pel xip i el dorsal, no començar dels primers... I que donen un xip més menut, que eixe molesta, jo no em trobe a gust...
Circuit Ruralcaixa: Malilla
La que és a l'entrada de València... El canvi d'hora va ser mortal... Ara ja he vist també que totes les del circuit de València són calcades una a l'altra.
Només dir que els números 49 i 19 m'agraden, són números simpàtics...
Només dir que els números 49 i 19 m'agraden, són números simpàtics...
Benirredrà: Centenari escola
Una carrera feta perquè enguany una escola d'un poble al costat de Gandia feia 100 anys... Com no la tornaran a fer, no escriuré mols sobre aquesta...
diumenge, 29 de març del 2009
Circuit Ruralcaixa: Orriols
Típica carrera del circuit, un poc massa per carrers estrets. Ninguna vigilància de cotxes ni de gent, m'ha semblat un poc més desastre que les altres.
Cursa Alaquàs
Tenint en compte que és debades, està prou ben organitzada, però amb poc de lloc per a aparcar. Són 10 km. amb poc de públic animant tot i rodar prou pel poble. És una carrera simpàtica que es pot tornar a fer, tanmateix, l'organització a l'acabament va ser un desastre.
dimarts, 10 de març del 2009
Mitja Marató de Riba-Roja
Recordatori per si torne a córrer: Només entres al poble, al primer carrer cap a l'esquerra que està empinat, hi ha un bon lloc per a aparcar. I l'eixida està carrer avall, sense cap senyalització, al poliesportiu del final.
Menuda burrada de circuit, ple de carrers en costera i rampes, i ponts... I la puta que els va parir... Això sí, tota la carrera a un mateix ritme, a partir del km. 10 comencí a avançar a gent, i sense parar ni baixar la marxa. El millor de tot, el genoll va aguantar com un campió. És de la carrera que més orgullós estic d'haver-la fet i d'haver-la acabat... Però fer-la assoles, sense companyia, tan avorrida, si no vaig amb algú, no tornaré a anar... Per cert el paisatge no és tan bonic com em digueren, és bonica si l'acabes, per poder dir que és una de les mitges maratons més dures de la província.
Els regals, ben bons, ha valgut la pena el patiment, tot i que el pitjor ha estat la calor (uns 27º) mentre corríem, i el sol pegant de valent. De regal: la motxilla (millor tela que la de Gandia, però amb menys butxaques), samarreta tècnica, beguda i menjar de sobra, les taronges de les bones, i una polsera reflectant, bona per a córrer per la nit, però que queda un poc gai...
Menuda burrada de circuit, ple de carrers en costera i rampes, i ponts... I la puta que els va parir... Això sí, tota la carrera a un mateix ritme, a partir del km. 10 comencí a avançar a gent, i sense parar ni baixar la marxa. El millor de tot, el genoll va aguantar com un campió. És de la carrera que més orgullós estic d'haver-la fet i d'haver-la acabat... Però fer-la assoles, sense companyia, tan avorrida, si no vaig amb algú, no tornaré a anar... Per cert el paisatge no és tan bonic com em digueren, és bonica si l'acabes, per poder dir que és una de les mitges maratons més dures de la província.
Els regals, ben bons, ha valgut la pena el patiment, tot i que el pitjor ha estat la calor (uns 27º) mentre corríem, i el sol pegant de valent. De regal: la motxilla (millor tela que la de Gandia, però amb menys butxaques), samarreta tècnica, beguda i menjar de sobra, les taronges de les bones, i una polsera reflectant, bona per a córrer per la nit, però que queda un poc gai...
dilluns, 2 de març del 2009
Cursa a Natzaret: Circuit Ruralcaixa
Retire allò dit a la carrera anterior, ja he vist més gent junta en la vida. El lloc bo d'aparcar és al semàfor a la dreta, tot i que l'eixida està un poc lluny, però si anàrem corrent estaria bé per a anar calfant. El ritme de Javi va ser perfecte, ja que anàvem prou forts, i com correguérem per avingudes més amples que a Vara de Quart, no s'avançava tan a colps, es duia un ritme més continu.
Altra cosa bona ha estat, que o bé no veia les senyals dels quilòmetres, o bé no hi havien, així que no ens calfàvem el cap en el ritme que portàvem. A banda d'això, és una carrera típica de València, sense públic que anime, ben organitzada, i poc més a destacar, però sí que he de dir que està prou bé.
Altra cosa bona ha estat, que o bé no veia les senyals dels quilòmetres, o bé no hi havien, així que no ens calfàvem el cap en el ritme que portàvem. A banda d'això, és una carrera típica de València, sense públic que anime, ben organitzada, i poc més a destacar, però sí que he de dir que està prou bé.
dijous, 5 de febrer del 2009
Cussa Galápagos - Vara de Quart: Circuit Ruralcaixa
Mare de déu! No havia vist més gent en la meua vida!!
L'organització ha estat molt bona el dia de la carrera, que no vull dir el dia de recollir el dorsal fóra tan bo (va ser un desastre); aconseguírem aparcar ben a prop, la cursa és a una hora bona, per un lloc sense cotxes...
Excepte per la gentada que hi havia, que no cabíem quan passàvem per meta, es pot dir que va ser perfecta.
L'organització ha estat molt bona el dia de la carrera, que no vull dir el dia de recollir el dorsal fóra tan bo (va ser un desastre); aconseguírem aparcar ben a prop, la cursa és a una hora bona, per un lloc sense cotxes...
Excepte per la gentada que hi havia, que no cabíem quan passàvem per meta, es pot dir que va ser perfecta.
Inauguració pista d'atletisme d'Alzira
La merda més gran de la història...
de regal, un boli dels xinos, i prou...
correguérem una hora tard...
no ens deixaren acabar, com ja havien arribat els primers, conforme passàvem per meta, ens deien que prou...
pa' aixo no anar...
una hora tard esperant els polítics...
homes i dones corrent junts per avançar temps...
de regal, un boli dels xinos, i prou...
correguérem una hora tard...
no ens deixaren acabar, com ja havien arribat els primers, conforme passàvem per meta, ens deien que prou...
pa' aixo no anar...
una hora tard esperant els polítics...
homes i dones corrent junts per avançar temps...
dimarts, 13 de gener del 2009
10 k València
Està prou bé... La llàstima és el fred que fa, i la matinada. Són 10 quilòmetres amb molta recta, et pots descarregar el vídeo d'entrada a meta, corres amb xip. El pitjor, que hem d'anar molt abans per a dur els regals al cotxe de nou, el guardaroba es queda molt curt.
dilluns, 15 de desembre del 2008
Cursa Benimàmet: Circuit Bancaixa
Massa matí i molt de fred, menys mal que m'ho passí molt bé amb Javi. És una cursa típica de ciutat, molt plana, amb alguna rampeta, la gent no anima quasi gens... Això sí, ha estat la carrera amb més corredors que he fet. El pàrquing ha estat organitzat perfectament, amb una molt bona distribució dels organitzadors, i l'arribada a dins del Velòdrom Luis Puig ens ha fet sentir-nos esportistes per un dia. A banda d'açò, que corrien grans actrius (1141 amb les coletes sobretot), que la classificació tarda en eixir, i que els regals de menjar de després estava mal organitzat, ja que o bé arreplegaves un actimel o bé rosquilletes. Com a nota personal, en aquesta carrera he fet el meu millor esprint personal, avançant en uns 150-200 metres a unes 30 persones, tot siga dit, que la carrera l'hem feta a 5.45, que si l'haguera feta a 5.00, no hauria fet esprint.
diumenge, 7 de desembre del 2008
Cursa Raval de Gandia
La cursa ha estat prou bé, malgrat les 3 setmanes que duc sense entrenar ni córrer. Comença a una hora bona per no alçar-se ni massa matí i perquè et done temps d'anar a dinar. No hi havia cua a l'hora d'agafar el xip, però a mi em donà pel sac que em donaren un xip sense velcro, que me'l vaig haver de posar que em molestava, i no hauria costat res que hagueren agafat els organitzadors el velcro d'un xip no recollit. L'altra errada està en què, a l'eixida i durant la primera volta (3,5 km.) correguem junts els xiquets i els majors, i es forma un pilot que no et deixa anar tant com voldries.
A banda d'això, és una cursa prou bonica, tanmateix, encara que correguem amb molt de públic, poques són les vegades que apalaudeixen als corredors. La cursa no té ninguna part de muntanya, només alguna rampeta, però res més, el que sí ocorre és que el paisatge no és tan bonic com jo recordava. Només em queda dir que no són 10,5 quilòmetres, sinó un poc menys, i que donen una animalada de regals, que mentre continuen així, tornaré.
A banda d'això, és una cursa prou bonica, tanmateix, encara que correguem amb molt de públic, poques són les vegades que apalaudeixen als corredors. La cursa no té ninguna part de muntanya, només alguna rampeta, però res més, el que sí ocorre és que el paisatge no és tan bonic com jo recordava. Només em queda dir que no són 10,5 quilòmetres, sinó un poc menys, i que donen una animalada de regals, que mentre continuen així, tornaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)