Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 2 de setembre del 2011

Volta a Peu d’Almoines 18-agost-2011

En este poble està complicat l’aparcament, a cada any ens costa més, només fem que donar voltes i allunyar-se de la zona de l’eixida, i quan més lluny, més fàcil trobar lloc. L’organització és la típica, repartiment de dorsals, eixida a l’hora normal.

La carrera comença un carrer cap avall que al final l’has de fer cap amunt, així que és el bon moment per a adonar-se’n que és llarg, ho dic per la meua experiència del primer any de voler fer l’últim quilòmetre al màxim. Redondejant, podem dir que són dos voltes a un circuit de 4 km, però que no és igual la primera volta a la segona. Els primers 2,5 km són igual en les dos: comences un carrer llarg cap avall, ara pla, ara cap avall, ara cap amunt... el pitjor és la forta pendent de baixada que hi ha els metres que fas vora riu, i encara pitjor la dura pujada d’uns 200 metres que fas quan acabes la part del riu. El quilòmetre i mig que resta en cada volta, la primera volta el fas per dins del poble, i el segon per fora, entre camps, on hi hauran uns 200 metres per camins de terra amb pedres. Però recordeu-ho, la recta de meta és llarga, que no dura, però si no controles es fa pesada.

De regals finals, una samarreta tècnica boniqueta, si de cas no hi havia talles menudes quan jo vaig arribar per a les xiques. Una revista d’eixes típiques caducades, un poc de menjar i beguda, i servici de dutxes al poliesportiu per a l’acabament. Una cosa ben important, però que no anuncien mai.

VI Volta a Peu de Platja de Xeraco 14-agost-2011

Entre el pàrquing que han fet a l’entrada del poble per als corredors, que és el mes d’agost i està ple d’estiuejants i l’entrada complicada, i enguany amb obres, és molt recomanable estar d’hora i mitja a dos hores allí. Però tot i això, per a la pròxima ocasió he de buscar com aparcar més prop, perquè de calfament va bé, però quan acabes estàs massa temps gelant-te. I damunt que es talla el carrer principal per la cursa dels patinadors, així que l’arribada, s no vas amb temps, és el pitjor.

La cursa no té cap complicació, un recorregut totalment pla entre els apartaments, tot per l’ombra, amb un poc d’aire, però molta basca. Com no hi ha cap control de temps ni de posicions amb xips o codi de barres, esta carrera el millor és fer-la només per a rodar.

De regals, bastant bé, una samarreta tècnica senzilleta, taronges, aigua, meló, etc. I després, els sortejos que fan, però que els fan massa tard, quan ja estàs suat i gelant-te i només tens ganes de marxar a la dutxa. Opine que és millor que el sorteig es faça mentre la gent corre, i quan arribes a meta ho marques en un taulell i ho anuncies.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Volta a Peu de Castelló de la Ribera 13-agost-2011

La carrera pitjor organitzada que he fet en tots els meus anys de córrer. Sense llocs d’aparcament, després de pagar 4 euros per la cursa, quasi em quede sense aigua als primers 2500 metres, vaig quedar en la posició 770 de la general (aproximadament) i em vaig quedar sense samarreta. A veure, que una carrera que comença a les set de la vesprada, a mitjan d’agost, no pots posar quatre persones a donar aigua a mil corredors, tots xocant, parant-se, molestant-se, i ben prompte, perquè era l’últim lloc en ombra.

Perquè el circuit, fins eixe moment estava bé, pel poble, amb la gent animant, ombra... tot pràcticament pla... però a partir d’eixe instant t’envien per un camí entre camps, ben asfaltat, però on no corria gens d’aire, i no hi havia ni un sol metre amb ombra... i recordem que estem parlant de les set de la vesprada... amb el sol de costat i de cara... i en quin moment torna a haver aigua? Ja al quilòmetre 7 passat (estem parlant d’una carrera de 9 km), quan tornes al poble, al primer moment que torna a haver-hi ombra, quan pràcticament no cal, perquè ja estàs amb ganes d’acabar. I és que també ens han llevat les espongetes que donaven sempre.

Crec que haurien de mirar a qui es reparteixen els regals dels corredors que paguen, perquè al final hi havia molts col·laboradors amb la samarreta, que també se la mereixen, però no per això me n’he de tornar amb una pobra bossa de regals, i sé que als últims corredors tampoc els va tocar botelleta d'aigua, que fer una carrera i no tindre'n ni durant ni després, és per a posar una denúncia per intent d'assassinat.

diumenge, 14 d’agost del 2011

XXV Volta a Peu de Sollana 6-agost-2011

Per fi han arribat les bodes d’argent la del meu poble! 25 anys, que no és poc! Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent, i un poc més enllà de la zona per on passem pel polígon. Apuntar-se és molt senzill, només donen un dorsal on assenyalen a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa, però t’estalvies qualsevol cua que es puguera formar. El problema, que per saber el temps real que tardes, o t’ho controles amb un rellotge, o et fixes en el que hi ha a l’eixida / meta. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta (km 4), i les esponges del quilòmetre 2 i del 6, no n'he tindreu tanta, a excepció del mig quilòmetre que es fa per la zona del polígon, a ple sol. Perquè això sí, tots els carrers tenen la zona de l’ombra apartada de cotxes, està reservada al pas dels corredors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges, l’arròs i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa més que no he escoltat. I al final, servici de dutxes en el camp de futbol i en les piscines, tot això gratuït. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada, és una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, encara que ara ja hi ha prou aficionats que les pengen al picasa o al facebook.

XII Volta a Peu Platja de Tavernes 5 - agost - 2011

El més difícil d’esta carrera és l’aparcament, perquè intentar fer-ho en una zona d’apartaments prop de la platja en agost... com que és molt difícil. És recomanable buscar lloc on aparcar a l’entrada, o arriscar-te a entrar dins, i parar a un lloc on estiga tot permés parar amb motiu de la carrera, tot i que no siga legal.

Abans de començar, si arribes amb temps de sobra, el més recomanable és agarrar la bossa de regals (amb una bona quantitat de coses de menjar), i la samarreta (bonica) perquè així també tries la talla.

La carrera són 8 km totalment plans, pels carrers dels apartament i dels xalets, una zona on no corre ni un pèl d’aire, però tampoc et pega el sol més d’un minut en tot el recorregut. Tot i estar ple de públic i de gent, els ànims són mínims, més bé et miren amb cara de dir: “què fan estos bojos ací?”. En fi, és una carrera per anar a no patir, amb una quantitat bona de regals, però que haurà de millorar l’embut d’entrada a la zona on agafar l’aigua i el meló, i les fotos de conxip, per inexistents en alguns temps i per la de meta, que estava molts metres enrere, i ja no ixes entrant, sinó quan estàs despistat, caminant i soltant múscul.

dijous, 4 d’agost del 2011

XII Volta a Peu a Riola: corrent pel Xúquer. 3-agost-2011

La veritat és que és un poble amb bastants aparcaments, i tots els anys la sala Santy obria el seu pàrquing (tot i que enguany hem aparcat a l'entrada del poble, per eixir abans i estalviar-se un poc de cua). La zona de l'eixida és el parc, que està bé perquè hi ha prou llocs on estar i no agobiar-se d'una gentada que hi ha en altres ocasions.
Anem per feina i parlem de la carrera. Tot i no ser de les meues preferides en què sobretot la corres rodejat de gent, he de reconéixer que és una de les millors de La Ribera. Primer s'hi fan vora 2 km per dins del poble, amb molta gent (però no massa ànims) i per alguns carrers un poc massa estrets, i que els corredors van arrastrant-te al seu ritme.
Una vegada ixes del poble comences a córrer per la zona vora riu Xúquer, molt bonica i relaxant, i sobretot, a moments per asfalt, però la major part per camins de terra, sense pedres grans excepte algun moment, i els genolls ho agraïxen. El que després de dos setmanes amb faringitis, massa estona es corre amb el sol pegant, i l'aigua la donaren més bé al km 4,5, ja quasi cara al cinc, i millor hauria estat un poc abans.
I al final, l'últim quilòmetre i mig (més bé quilòmetre i poc més) tornes al poble per a desfer el que havies fet al començament. Però quan acabes la cursa es quan t'emportes la desil·lusió... una samarreta de cotó, no tècnica, botella d'aigua, aquarius i meló d'Alger... comparada amb totes les altres que pagues 3-4 euros, queda pobra.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Volta a Peu Simat de la Valldigna 25-juliol-2011

FOTOS VOLTA A PEU DE SIMAT
Depén per on es vaja en el cotxe, el millor lloc per aparcar és per on està la cooperativa si véns de la zona de Barx (o un magatzem semblant), o bé a l'avinguda de l'entrada, ja que no està gaire lluny, cinc minuts màxim, i amb molt d'espai lliure, ja que només hi ha cases a un costat, a l'altre està la carretera cap a Barx. Personalment, l'organització em sembla de les millors de la zona, amb la placeta per a donar els dorsals, amb molt d'espai, l'eixida a uns pocs metres, travessant el pontet, per no amuntegar-se tota la gent corredora i la que no... Si de cas, els primers anys hi havia servicis portàtils, i s'agraïa, ja que només hi ha un bar a prop, i la cua del de xiques era ben llarga.
La cursa està bé, no tota plana per a obligar el cos, i la zona em sembla preciosa. Primer es fa una volta per dins del poble de dos quilòmetres i escats, dins de la qual es fa el que la gent d'allí anomenava la pujada de l'ajuntament que és... una rampa assassina d'uns 300 metres, però amb una pendent molt pronunciada. Però quan dic molt, no exagere, i de seguida eixa mateixa baixada, on se't carreguen els genolls si intentes frenar. A continuació ixes fora del poble, entre camps, per a fer uns quatre quilòmetres aproximadament, per a fer els dos quilòmetres que manquen repetint el de l'inici, amb la forta pujada altra vegada.
Els regals, samarreta tècnica (però massa prompte s'acabaren les talles 'S' i 'M', sobretot ho dic per les fèmines), bona cosa de menjar (taronges, plàtan, meló d'Alger, galetes, un suc...), però sí que note que calia haver donat aigua (almenys, jo no vaig veure que en donaren quan vaig acabar, però Aquarius fresc sí que hi havia), i que la bossa de plàstic la donaren en mà, que quan entres tot suat i carregat, mira que de vegades és complicat obrir les bosses, eh? ni que tingueren vida pròpia!!!

diumenge, 17 de juliol del 2011

XXIV Volta Peu d'alzira 16-07-2011

FOTOS VOLTA A PEU D'ALZIRA 2011

Per aparcar no sé com estarà per les altres zones, però es recomana aparcar per la zona dels concessionaris, que estan prop i hi ha prou lloc... La carrera està molt bé, una distància típica de 8 km, amb una pujada un poc dura d’uns 700 metres… una vegada s’ha arribat dalt, ja és tot pla o de baixada, si s’és un corredor acabat d’iniciar, recomane que es reserven forces, i que es camine en la pujada si és necessari, perquè… enguany encara més, amb 40º i ponent, però la calor i el sol és mortal.

Al final, a més de descobrir (per la meua part) que no es pot fer una carrera parant a cada parell de quilòmetres, té una molt bona valoració, però haurien de mirar de començar a les huit, i no a les set i mitja.

La quantitat i la qualitat de regals, en una carrera de 0€, molt bona… camiseta tècnica d’un color verd bonic (i diferent de tots els anys anteriors), Aquarius, aigua, gelat, coses de menjar (rosquilletes, panets, meló d’alger, taronges…), i els del McDonald’s donaven suc de taronja d’eixe de sobre però… que sap fatal!

La principal (més ben dit, un parell de xicotets detalls) crítica és, quan està parlant el del micròfon animant, que deia no sé què d’uns dorsals i com era el recorregut, que abaixen el volum de la música, perquè no se li escolta gens, però gens. I la segona, que els diguen als d’Aquarius que porten més gel o nevera per a refrescar-lo… que un pot calent d’eixa beguda… està que espanta!!!

divendres, 8 de juliol del 2011

Volta a Peu Guadassuar 2011 07/07/2011


FOTOS VOLTA A PEU DE GUADASSUAR 2011

Per aparcar està bastant fàcil, hi ha molt de lloc als carrers dels voltants de la gran avinguda, i l'eixida al parc, amb la brossa està bé per a buscar l'ombreta i amb molt de lloc per a calfar. És una carrera que està molt bé en el sentit que es tracta de córrer un dia com si fóra un entrenament, però obligant el cos un poc més, i amb públic.
Ara, el que és l'organització, enguany pitjor que l'any passat, i ja el 2010 va ser dolenta. A tots els corredors no ens importa pagar un euro per a córrer, però que almenys ho anuncien, perquè pràcticament tots els corredors hagueren de fer el viatge al cotxe, recollir diners i tornar a fer la cua dos voltes, i no és que faça molta gràcia. El circuit de la carrera enguany ha estat un encert des del meu punt de vista, ja que han acurtat 800 metres de polígon amb el sol de cara i ho han canviat per més volta del poble; això sí, fa una calor criminal de cadena perpètua...
Però la principal crítica és en la previsió de regals finals. A veure, que a mi em sembla bé que els que repartisquen puguen quedar-se una samarreta, però abans de córrer, i una vegada acabada, els he vist (i no només una vegada i només a un/a repartidor/a) donant-li dos samarretes i dos d'aigua a un corredor que havia acabat. I què ha passat? que els últims en arribar, crec a partir del 5.40 per km. ja no tenien aigua, i dos davant meu ja s'acabaren les samarretes (total, és de cotó per a draps, no és que importe massa). Però això, sobretot la queixa de l'aigua, quan els últims són els qui més la necessiten, perquè solen ser els veterans i gent que comença o que només corre eixe dia.

diumenge, 3 de juliol del 2011

XXV Volta a Peu d'Almussafes 2011


https://picasaweb.google.com/balaperduda/XXVVoltaAPeuDAlmussafes



Després de dos anys, per qüestions que no cal que explique que necessitaria un nou blog, este blog tornarà a estar activat, i s'intentarà de tant en tant també penjar fotografies. A veure si li traguem punta a totes les carreres, encara que de vegades semblaré un poc massa 'tiquismiquis', sempre ho intentaré fer amb la intenció de millorar... El major clar exemple, el trobem en el fet que continue pensant que a la categoria femenina se'ls hauria de començar a tindre més en compte...

La cursa, està bé en el fet que és només d'anar i inscriure's, debades, i està relativament al centre de les zones on hi ha més curses (les Riberes, l'Horta, la Safor), amb bones comunicacions. Per aparcar, recomanem la zona de la Ronda (pensant per on entre jo...), però la veritat és que com no hi havia massa corredors, no crec que hi hagueren problemes d'aparcament (coincidia amb Mareny de Barraquetes -del Circuit de la Ribera del Xúquer- i amb Miramar que jo sàpia) .

El que és la cursa, són dos voltes a un circuit pla de 5 km., que en fan 10 km. (amb el Garmin, 9,880); amb 1 km. pel poble (però poca gent animant excepte meta), 3 km. pel polígon (amb un sol criminal que es mereix la pena de mort), i altre quilòmetre pel poble, ja passant per la zona de pubs, bars i meta, i on ja veus bastant gent....

Jo l'he fet per la meua part amb Javi, al seu ritme de 5.30, fins del km. 6 al 8 que li vaig apretar a 5.10 i 5.13, però haguérem d'afluixar, fins que els últims 500 metres ja vaig pegar un bon esforç...

Els regals finals de meta, una samarreta tècnica d'estes amb rejilla que s'estilen últimament i un bloc de paper per apuntar notetes, que ja que ha sigut gratuïta no em puc queixar... però després de l'aquarius i el meló d'Alger sí que he trobat en falta botelletes d'aigua, que ja feia estona que s'havien acabat, un poc més de previsió per al pròxim any estaria bé, i sobretot jo, que sempre que acabe necessite tirar-me aigua al cap...