Volta a Peu de Sant Marcel•lí 4 - setembre - 2011

Una altra carrera del Circuit Ruralcaixa de València calcada a les altres. L’aparcament està complicat (esta és la que més), depén de la gent uns prefereixen a Sant Isidre, nosaltres a la part dreta de l’avinguda del Bulevard. El recorregut, menys de sis quilòmetres plans, i que jo dedique els primers 5 quilòmetres a rodar, i fer els últims metres forçant, a un ritme de 4.40-4.45. Això sí, després d’esta carrera no donaven Aquarius, només aigua, i “de regal”, un periòdic de Las Provincias del dia i els 4 € virtuals per a aconseguir material esportiu.

Volta a Peu de l’Alqueria de La Comtessa 3 - setembre - 2011

En esta carrera és recomanable acudir una hora abans, ja que és un poble menut i no hi ha molt de lloc per aparcar. El meu grup, sempre que anem, acabem aparcant on està el pàrquing de l’ALDI (o altra marca comercial, però que està al costat de la N-332), però nosaltres entrem per la carretera de les platges per a estalviar-se possibles retencions en els semàfors de la nacional.

La cursa és totalment plana, i no fa tant de sol com creia recordar, però el que sí que fa és molta calor. Un poc de trajecte pel poble els dos primers quilòmetres, eixir fora a córrer entre camps de tarongers, i altra volta l’últim quilòmetre i mig per dins del poble. Segons la meua manera de definir-la, és una carrera bé, però que no destaca en quant al recorregut.

Però en el que sí que destaca i atrau anar és en els regals. Una bona samarreta, una tovallola molt menuda en una funda de plàstic, que només et pots eixugar un poc si de cas abans de pujar al cotxe, però que cal donar-lo. I quan acabes, meló, beguda, gelat, bresquilles i els típics detalls de menjar. Ah! Però que acabí mig enfadat amb una de les que donaven aigua, ja que em va apartar la botella just abans d’agarrar-la, menys mal que després n’hi havia.

Volta a Peu de Sumacàrcer 30 - agost - 2011

https://picasaweb.google.com/111402732463683939616/VoltaAPeuDeSumacarcer30Agost2011#

No m’ha agradat massa l’organització d’esta carrera. Per aparcar, a no ser que hi haguera altre lloc però jo no m’he assabentat, has de parar molt lluny, no hi ha cap zona destinada per a això. L’entrega de dorsals està relativament bé, pagues dos euros quan el reculls, així que si no vas, no et costa res.

La cursa són dos voltes a un mateix circuit, però que jo enguany l’he feta realitzant sèries, així que les parts de pujada se m’han fet llargues quan era el moment de forçar, però la veritat és que són pujades més bé llargues que empinades. Els primers metres són d’una pujada breu, després estàs una estona baixant o per pla, fins que fas un quilòmetre aproximadament vorejant el riu, torna a haver una pujada més bé curta i empinada, tornes a baixar amb poca pendent mig quilòmetre. En estos moments et trobaràs al quilòmetre 2,5 més o menys, i per dir-ho així, el que et queda és quasi un quilòmetre de pujada llarga però sense massa pendent (a mi se’m va fer llarga la primera volta, perquè la comencí amb una sèrie forta, però no és per a tant), i el mig quilòmetre que quedarà és de baixada “de deixar-se caure”, ja que és d’una bona pendent descendent que ajuda a recuperar i a fer l’última sèrie d’entrada a meta al màxim.

Al final, tot i que em va costar que em canviaren el sabater que m’havien donat amb la cremallera trencada, em vaig endur eixe regal (era això o una samarreta de cotó, però que d’eixes els corredors populars ja no en volem) i la típica tallada de meló, aigua, suc i Coca-Cola. I a dia de hui, encara estic esperant que pengen les fotos que anuncien!!!

XXXII Gran Fons Internacional de Set Aigües 20 - agost - 2011

L’assumpte de l’aparcament és el pitjor. L’organització faria el que podria, però nosaltres acabàrem trobant un bon lloc després d’haver seguit unes indicacions fins a un pàrquing, tanmateix ens equivocàrem i arribàrem a un altre que estava més a prop i amb molt de lloc lliure.

La cursa comença des d’un primer moment amb unes pujades llargues de poca pendent, fins que entre el km 2 i el km 3 t’hi trobaràs el que anomenen “el mur”. Són dos pujades amb molta pendent, entres les quals hi haurà uns 50 metres de descans, i que van endurint molt les cames, i no l’oblideu, que són els quilòmetres finals de baixada i que comentaré després. Del km 4 al km 5 és tot baixada; del 5 al 7, pujada; del 7 al 9, baixada; del 9 a l’11 pujada... totes estes pujades i baixades són llarguíssimes, però de poca pendent, si arribem a saber el que quedava després, s’hi podíem haver esforçat un poc més. De l’11 al 12 hi havia una baixada massa forta per al meu genoll, del 12 al 13 (calcule que seran uns 700-800 metres) hi ha l’última gran rampa cap amunt, que és el que baixes entre els km 3 i 4, i ja els dos últims quilòmetres són d’una baixada en la qual vas volant, no cal intentar frenar, el millor és llançar-se, perquè només hi ha dos pujades en eixos dos últims quilòmetres, una de 100 metres (si arriba) al 14,500, que amb l’impuls l’acabes sense adonar-te’n (a mi m’havien dit que era criminal, però la vaig fer com si res), i els últims 150 metres, però que veus la meta, i amb el públic, ja la fas com si no fóra res.

De regals finals va estar bé i prou, m’esperava un poc més. La beguda, una samarreta negra (personalment, odie les samarretes obscures, no són les millors per a utilitzar amb la calor), el meló i alguna coseta de menjar. Sincerament, m’esperava una cursa més dura, ja que la calor amb poca humitat i que hi ha unes pendents menys dures que a Benigànim, fent-la reservant-me per poder veure com era, només he patit un moment. I una vegada acabada, al dia següent, ja estava corrent les entrades de bous del poble; i és que quan n’he fet altres de dures, en 2-3 dies m’ha estat impossible poder fer res d’exercici. Però veient la de gent que hi havia, es pot definir com a una cursa no tan dura com s’espera, amb més fama que trenca cames, però amb una organització perfecta. Per cert, que el Groucho Marx no anava al ritme de 6 minuts el quilòmetre, perquè nosaltres sí que el portàvem, i el véiem a un minut o dos al davant, depenent de la zona.

Volta a Peu d’Almoines 18-agost-2011

En este poble està complicat l’aparcament, a cada any ens costa més, només fem que donar voltes i allunyar-se de la zona de l’eixida, i quan més lluny, més fàcil trobar lloc. L’organització és la típica, repartiment de dorsals, eixida a l’hora normal.

La carrera comença un carrer cap avall que al final l’has de fer cap amunt, així que és el bon moment per a adonar-se’n que és llarg, ho dic per la meua experiència del primer any de voler fer l’últim quilòmetre al màxim. Redondejant, podem dir que són dos voltes a un circuit de 4 km, però que no és igual la primera volta a la segona. Els primers 2,5 km són igual en les dos: comences un carrer llarg cap avall, ara pla, ara cap avall, ara cap amunt... el pitjor és la forta pendent de baixada que hi ha els metres que fas vora riu, i encara pitjor la dura pujada d’uns 200 metres que fas quan acabes la part del riu. El quilòmetre i mig que resta en cada volta, la primera volta el fas per dins del poble, i el segon per fora, entre camps, on hi hauran uns 200 metres per camins de terra amb pedres. Però recordeu-ho, la recta de meta és llarga, que no dura, però si no controles es fa pesada.

De regals finals, una samarreta tècnica boniqueta, si de cas no hi havia talles menudes quan jo vaig arribar per a les xiques. Una revista d’eixes típiques caducades, un poc de menjar i beguda, i servici de dutxes al poliesportiu per a l’acabament. Una cosa ben important, però que no anuncien mai.

VI Volta a Peu de Platja de Xeraco 14-agost-2011

Entre el pàrquing que han fet a l’entrada del poble per als corredors, que és el mes d’agost i està ple d’estiuejants i l’entrada complicada, i enguany amb obres, és molt recomanable estar d’hora i mitja a dos hores allí. Però tot i això, per a la pròxima ocasió he de buscar com aparcar més prop, perquè de calfament va bé, però quan acabes estàs massa temps gelant-te. I damunt que es talla el carrer principal per la cursa dels patinadors, així que l’arribada, s no vas amb temps, és el pitjor.

La cursa no té cap complicació, un recorregut totalment pla entre els apartaments, tot per l’ombra, amb un poc d’aire, però molta basca. Com no hi ha cap control de temps ni de posicions amb xips o codi de barres, esta carrera el millor és fer-la només per a rodar.

De regals, bastant bé, una samarreta tècnica senzilleta, taronges, aigua, meló, etc. I després, els sortejos que fan, però que els fan massa tard, quan ja estàs suat i gelant-te i només tens ganes de marxar a la dutxa. Opine que és millor que el sorteig es faça mentre la gent corre, i quan arribes a meta ho marques en un taulell i ho anuncies.