Volta a peu de Carlet

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí pagues 1€, que resulta molt poc per a tot el que donen de regal. Per a la ploguda que hi hagué 15 minuts abans, l'organització va ser més que perfecta, perquè Joan i jo arribàrem un poc tard (a les onze en punt, 15 minuts abans del començament, massa justets) i d'això no tenen la culpa.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Carrera Popular de Godella: Memorial Pepe Alonso

Per a arribar, hem d'agafar l'eixida de Burjassot segons estem anant per l'autovia del Mediterrani, i quan arribem a Godella, per a trobar el complex esportiu, sense ninguna senyalització per arribar-hi, hem d'anar, per a aclarir-me jo, cap a la dreta i cap amunt (hi havia un pàrquing, però aparcarem prop), però és que hi ha escoles prop que també semblen el poliesportiu. Per a fer la cursa pagàrem 3 €, però com de ben pagats ha estat. Començaré pels regals i les coses positives, que han estat el millor: De regal (dins d'una bossa bona i gran) una samarreta tècnica de talla bona, molta aigua, unes xancles de dona per a ma mare; per contra, de coses dolentes, que no donaven menjar i que el primer got que em donaren de beguda era de Coca-cola light, que està asquerosa (m'haguí de beure'n un got de la normal). La cursa, va estar prou bé, tot i que el recorregut penjat a Internet pareixia que aniria a ser duríssim, semblava una etapa de muntanya de la Volta a Espanya, però només es tracta d'un recorregut trencacames amb contínues pujades i baixades, però que no eren tan dures com m'havia pensat. I també ha tingut de bo que no hi havia massa gent, corries tranquil, sense colps, i que 'leixida fou a les 19 hores, i no apretava el sol, i quan acabava la gent ja s'estava fent de nit, o siga, que poca calor, només que no saps si córrer amb ulleres de sol o no, però això ja és una tonteria. Conclusió, que m'ha agradat molt, que està per a tornar, tot i que falta gent animant pels carrers, ja que ens envien per urbanitzacions, camins i muntanya, però no és el mateix un poble menut en festes que una ciutat ben a prop de València.

Gran Fons Picassent

Per anar al Gran Fons Picassent s'ha d'anar prou abans, ja que costa molt aparcar. La carrera no ha estat tan malament, però a mi se m'ha quedat una sensació personal de disgust. La gent aparca cotxes deixant molt d'espai entre cotxes, i es mengen una o dos places. Arribes a pel dorsal, sense codi de barres ni res, ni tampoc tindràs fotos de la cursa, te'l donen, i sí que tens un bon lloc per a calfar i per a estirar, però l'home del micròfon ja avisava del començament massa prompte (tal vegada a propòsit). El principi, crec recordar que fins el km. 4, és de pujades i baixades (recordatori per a l'any que ve, no xarrar si comencem forts, que se'm va posar un moc ala gola i no respirava bé), després fins el km. 8,5 més o menys no hi ha altra pujada, i una rampa forta al km. 10, el que queda és pla o cap avall. La gent anima poc, i no anem molta estona per dins del poble. I a l'acabament, samarreta gran per a tots (encara que digueren que la donaven mitjana), aigua, i una cosa bona i una dolenta: donaren aquarius, res de beguda amb gas; i allò mal, no donaren meló ni res de menjar, ni ninguna bossa. Per cert, que anunciaren 11 km., però realment foren 11, 500 km. i a mi em va fotre, perquè anava a 5 minuts el km. clavats, i quan al rellotge vaig veure 54 minuts, vullguí apretar, i acabí ofegat, perquè de voler apretar un minut, a forçar quatre minuts, encara em va entrar més dolor al pit. Finalment, aquesta és la primera carrera a la qual ha vingut Juanjo d'Alfafar, a l'any que ve a veure si anem Juanjo, Salva, Joan i jo, ens hem d'avisar.

Triatló Sollana

L'organització i la publicitat donada els dies abans perquè la gent s'inscrivira ha estat molt dolenta, no es troba informació a internet ni res, només el boca a boca i cartells a Sollana i als pobles més propers. Almenys l'organització del diumenge va estar prou bé, veient com s'havia informat de tot, ja que fins el dissabte al matí, després de telefonar jo, no sabia res. La prova es composava de piragua per les aigües de l'Albufera, d'uns 25 km. en bicicleta (no sé per on, però per camins de marjals plens de clots i de fang), i de 5.800 metres de carrera a peu (un poc mal mesurats, però més o menys eixa serà la distància). Dels dos primers no en puc parlar, ja que es tracta d'una competició per equips de tres persones (excepte si algú demana fer-ne dos o les tres coses) escollits per sorteig, així que no saps amb qui vas, que es passen una polsera i que realitzen el seu trajecte.
Això de córrer tan assoles no m'ha acabat d'agradar, ja que no tenia ninguna referència, no m'aclaria del tot amb el camí, i sobretot hem corregut sense públic. A banda d'açò hi havien zones sense vigilància, que un cotxe podia haver causat algun problema, i que alguns corredors s'han estalviat algun que altre metre, perquè dels tres que m'avançaren, un d'ells, de vora un minut que li duia quan me'l vaig creuar al polígon, m'agafà en menys d'un quilòmetre, i a meta només em va traure quinze o vint segons. Això sí, al final, es portaren prou bé, amb talles decents de samarretes (segons els meus càlculs arribí el tretzé, però gràcies als altres dos, ja que la cursa la comencí el desé més o menys), un bolsillet, bona cosa de taronges i meló d'alger, un entrepà molt gran de companatge variat, aigua de sobra, i entrada gratuïta a les piscines municipals, amb l'aigua freda per a estirar els músculs.

Cursa Tous

A la pròxima hem d'eixir un poc abans, perquè hi ha poc aparcament. Al principi, com hem arribat a última hora, hi havia una cua molt llarga per a recollir el dorsal, ja que estaven prenent les dades personals, no sé per a què, ja que la classificació no apareixeria a Internet ni res, amb haver agafat la dels primers corredors per al premis, sobrava. I altre problema va ser que va començar a ploure i les dues taules d'inscripció les separaren per posar-les a cobert, amb la qual cosa quedaren separades les llistes dels sèniors i les dels eterans, i la gent feia cua a la primera que se li va ocórrer, i la gent que apuntava ens culpava de no estar en la cua adequada. Ni que es veiera el minicartellet que havien posat a les taules! Finalment, els més majors, amb prou trellat, veieren que la gent no buscàvem la mínima per a les Olimpíades, i començaren a donar dorsals a destall.
La carrera va estar bé, un poc liós el circuit perquè totes les cases són iguals i al final ja no sabies per on anaves, amb alguna pujada un poc forteta, i la seua baixada a continuació, però es fa sense patir. Faltava un poc de gent per a animar, però amb l'oratge que va fer abans de començar (ja havia parat de ploure, però eixia tota la calentor de l'asfalt), i la pluja que va començar a caure, per a mi, a partir del quilòmetre 5 i un poc, estan perdonats. El pis esvarava un poc però a això no se li pot fer res. Finalment, dir que l'aigua, massa fresca, la donaren massa prompte, que a meitat carrera no cal donar pots d'aquarius, ja que el pot de llanda molesta dur-lo damunt, i no te'l pots tirar per damunt, i que a l'acabament de la cursa no apeteix beure cerveses, sinó aquarius o pots d'aigua, i que tant de calfament de cap per a separar sèniors de veterans, i al final, per a recollir la samarreta, tots passàrem per una mateixa fila i recollírem la mateixa talla.

Cross Popular de les Rotes

Abans que res, he de dir que estic parlant d'un cross, per tant, l'estat del terra no és al qual estem acostumats els corredors populars, que no és molt agradable, però no s'enganya ningú. El principal problema és trobar el lloc, perquè no hi ha cap indicació, i s'ha d'anar en direcció a les Rotes fins que et trobes amb el Restaurant i t'has de buscar la vida per a aparcar. Hi ha una poca desorganització a l'hora de donar els dorsals i per a començar la cursa, però açò queda compensat amb el preciós paisatge de vora mar (la llàstima és que s'ha de mirar on xafes, perquè si no jo haguera corregut de costat). El quilometratge, és a dir les senyals, no estan al seu lloc, perquè hi ha quilòmetres més llargs que altres; hi ha alguna gent del passeig que anima, i bufa un poc d'aire. Per acabar, només diré la millor i la pitjor cosa d'aquest diumenge: La pitjor és que l'aigua donada a meitat cursa estava calenta (res de natural, vull dir bollint, asquerosa), i la millor, que per a l'acabament hi havia meló de tot l'any i d'alger, gelats variats i aigua, frescos i bons, fins que et pogueres morir menjant-ne. Si la carrera fóra més prop aniria segur, allà lluny, no sé si repetiré. Els resultats, per a veure'ls, ací: http://www.somesport.com/crosslesrotes/index.html

Cursa Corbera

No és per res en especial, però enguany no han millorat res de l'any passat que no estava massa d'acord. No hi ha ningun pàrquing, ni ninguna indicació on està l'eixida, ni per on es pot aparcar més prop, res. Este dissabte he patit, però perquè no férem calfament, i en la pujada vaig patir; es tracta d'una pujada de dos quilòmetres, contínua, però que excepte els darrers 100 o 50 metres s'aguanta bé. Almenys el canvi en el recorregut (amb un croquis dibuixat al lloc d'inscripcions) sí que ha estat bé, perquè l'any passat va ser un desastre creuant-se la moto de policia i els primers corredors amb els que anàvem per la meitat, i açò s'ha evitat. Anuncien que és molt bonica i que es passa la major part corrent entre pins, però que pins hi ha pocs, quasi tot són tarongers; i hi ha prou gent dins del poble, però animen pocs. Altre punt negatiu, que la bossa amb regals li la donen només als primers, els que anem a gaudir, no ens la mereixem, només una samarreta i l'aigua. Almenys, s'ha de dir que els i les de l'organització han estat més simpàtics que en altres carreres. Millor això que res...

Cursa Castelló de la Ribera

Altra bona carrera per anar a l'any vinent (el que li falta és que no hi ha fotos ni un crono per saber la posició i el temps exacte), ja que no s'ha fet pesada (s'ha acurtat un quilòmetre respecte a la distància anunciada, i es corre tota per dins del poble, amb gent animant), s'aparca relativament prompte i el regal final ens ha deparat unes sorpreses. Però anem per parts. L'any que ve esperem que estiga núvol com enguany, perquè es fa ben prompte (a les set de la vesprada), i amb sol serà dura; m'ha agradat molt perquè l'hem correguda junts Joan, Salva (que ha aguantat com un campió perquè el duiem a un ritme alt per a algú que no entrena de seguit) i jo, i la companyia ha sigut molt agradable. Ens han donat molta aigua, i esponges també per a combatre la xafogor, i a l'acabament ens han donat un pot amb fruita (una novetat). Les coses a millorar: la talla de la samarreta, que n'haurien de demanar més mitjanes (el nom ja indica que és la més utilitzada), el principi de la carrera, que anem per carrers estrets i no es pot avançar, vas adelantant i parant-te, la beguda amb gas final, i que no han donat tallada de meló d'Alger. I al final sortegen unes motxilles i unes tovalloles, a veure si al 2009 ens toca a algú de nosaltres!

Cursa Almoines

S'ha d'anar prou prompte perquè l'aparcament està complicat, però a banda d'això ha estat prou bé, excepte per la desorganització a l'hora de repartir els dorsals i els xips. Ja això ha estat bé el córrer amb xip, perquè realment saps el temps que has tardat, la cursa està prou bé, i la volta que es fa normalment diuen que és molt bonica, a la vora del riu Serpis, però que enguany s'ha canviat el circuit perquè s'havien obert les comportes. Només cal vigilar una rampa molt forta abans del km. 5, mentre es va al costat del riu, però la resta és tot pla. La samarreta que han donat és gegant, però han donat molta aigua, molt de gelat i molts pastissos de xocolata. I els resultats els van penjar eixe mateix dia a la web http://www.almoines.es/, i damunt la classificació està molt detallada.
P. D. Bonic el detall del minut de silenci per les víctimes de l'accident d'avió de Madrid, al qual em sume. D. E. P.

Inauguració pista d'atletisme a l'Alcúdia

Aquesta no la tornaran a fer, tot i que si repetiren l'any vinent tornaria a anar-hi. Hi ha un pàrquing impressionant de gran, es corre a la pista d'atletisme (quasi no te n'adones ni que estàs xafant el terra), hi ha poca gent, es pot fer anant xarrant amb tranquil·litat, la samarreta que vaig aconseguir era d'una talla bona, hi havia prou gent mirant aprofitant que eixe dia era la inauguració del COTIF, els sèniors masculins els dividiren en dos nivells... Només una cosa per a millorar, els sèniors masculins de nivell baix i les fèmines, jo pense que els haurien d'haver fet junts, ja que de córrer 25 o 35 persones no hi ha tanta diferència, sempre pensant que no corríem pel diners, tanmateix sé que quanta més gent, més maldecaps per vigilar els doblats i per contar qui és qui guanyava copa, tot i que crec que només s'havia de tindre en compte a les dones, i no als hòmens. I les fotos les han penjades de seguida, el que els ha faltat és un poc més d'il·luminació, que semblem fantasmes amb eixos ulls, a http://www.atletismelalcudia.com/.

Cursa Piles

És una cursa a la qual hi va poca gent perquè coincideix amb la de Set Aigües, però com jo estic de festes al poble, i Piles està més prop, vaig a aquesta encara que a l'any vinent tractaré d'anar-hi al Gran Fons. Però és que Piles és una cursa bonica, ja que, la primera cosa a favor, s'aparca ben prop de l'eixida; i després la qüestió que aquesta és una cursa on es paga 1 €, si es vol, per a ajuda solidària en favor dels sense sostre. A més a més, durant el trajecte per la platja de Piles es corre amb molt de públic, el que falla és quan vas entre camps i pel poble de Piles. La carrera no s'ha fet tan pesada enguany com l'any passat (feia menys calor), i segueixen donant sempre dins de la bossa l'aquarius, així que saps que no et donen ni beguda amb gas ni has de fer cua per a poder beure. I la principal cosa per la qual m'agrada anar: Allí estiueja Federico el de l'ajuntament, i sempre me n'alegre molt de veure'l i saludar-lo, i és que anima i és ben simpàtic i alegre, i em té molta estima, fins i tot massa.

Cursa Favara

Si exceptuem que en aquesta carrera no hi ha un sol aparcament destinat per a l'arribada dels corredors, la resta de coses que he vist, m'han agradat. Per a començar la inscripció per internet, que fa que tingues un dorsal i sàpies el temps i la posició que has tardat; en segon terme, que les dos informacions que vaig preguntar als de l'organització em respongueren de seguida, bé i amb educació, i la tercera, la cursa. Ara ho explique: És de pujades i baixades, amb un inici pel poble, del tipus Xeresa, però les principals estones de pujades estan al principi, el que provoca que al tornar cap al poble, el final de la carrera sobretot siga amb més estona de baixades. I un detall per allò que he dit i diré que els organitzadors són dels més llestos que he vist en l'any que porte corrent: El circuit està preparat per passar al voltant dels km. 3 i 6 pel lloc on donen aigua, però no tenen dos llocs diferents com la majoria, sinó que aprofiten el que han posat, i així treballa menys gent i s'ha de dur l'aigua només a un lloc. I la samarreta és de les tècniques, o siga, de les bones i transpirables, la llàstima és que no arribí a agafar una mitjana, i que la resta de regals (i la beguda amb gas en lloc d'aquarius) foren un poc pobres.

Cursa Benifaió

La principal cosa a favor d'aquesta cursa són els llocs destinats perquè els cotxes aparquen, ja que en vaig veure tres com a mínim mentre corria. La cursa és una normal, que té de bo que si t'inscrius amb antel·lació, tens un dorsal per saber la posició i el temps; i el que m'ha agradat és que durant prou temps corríem per on havia públic, tanmateix, aquest no animava molt comparat amb la resta de pobles. L'oratge ha acompanyat perquè quan corríem pel poble anàvem per l'ombra, i quan hem eixit a la marjal s'ha posat núvol. Un altre punt positiu és que poca gent l'ha corregut, i no anàvem agobiats i a l'acabament hem pillat la talla mitjana de samarreta. I de regals en han donat també un paquet de papes menut i uns sobres de maionesa i no sé què més, que està bé per la novetat, però tampoc s'han esforçat molt que diguem. Les fotos, un roïnetes i no han posat la meua en meta, a http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Benifai2008/

Cursa Sollana

Per fi ha arribat la del meu poble! Enguany han mesurat millor la distància i hem fet 8 quilòmetres reals, ens han llevat uns quants metres on el sol pegava de valent. Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent. Apuntar-se és molt senzill, només donem un dorsal on assenyalem a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa. El problema que he tingut este 2008 és que el primer quilòmetre (llarg) ha estat en un pilot sense poder avançar tan ràpid com voldria, però la primera volta l'he feta en 20:05, i he fnalitzat amb 40:00 exactes. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta, i les esponges del quilòmetre 6, no n'he tinguda tanta com els dos anys anteriors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa mésque no he escoltat. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada. És una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, junt a la classificació real, em referixc a la posició, amb el pas del codi de barres per l'ordinador que hi ha de vegades.

Cursa El Palmar

L'arribada és prou fàcil, i l'aparcament, ja que hem tingut sort de trobar un lloc lliure tot just arribar, ens ha resultat fàcil, però no sé què hauria passat de no trobar-lo. A la cursa hi ha poca gent i no s'ha fet pesada, perquè ha estat per a estirar les cames pensant en la de demà de Sollana, el meu poble. Ha estat bé això d'apuntar a la gent per internet per donar-li un dorsal a cadascú i que sabera el temps i la posició, però com han donat el dorsal imprés en un paper, el més roín que he vist mai, que amb la suor de seguida s'ha banyat i s'ha trencat. Jo encara l'he recuperat partit per la meitat, però durant la carrera n'he vist més de deu dorsals per terra. El tros per dins del poble la gent anima, i el paisatge entre arrossers és prou bonic, i per apuntar-se a un lloc perquè envien publicitat (que de seguida el reba el marcaré com a spam) ens han donat un paraigües a banda del típic regal. Per cert, quin esprint més bonic de 150 metres entre Juanjo i jo, per animar la gent; la llàstima, que m'haurà guanyat per un centímetre. I a esperar que pengen les fotos de la cursa, que estan tardant molt, a http://www.samarucelpalmar.com/.