10 k València

Està prou bé... La llàstima és el fred que fa, i la matinada. Són 10 quilòmetres amb molta recta, et pots descarregar el vídeo d'entrada a meta, corres amb xip. El pitjor, que hem d'anar molt abans per a dur els regals al cotxe de nou, el guardaroba es queda molt curt.

Cursa Benimàmet: Circuit Bancaixa

Massa matí i molt de fred, menys mal que m'ho passí molt bé amb Javi. És una cursa típica de ciutat, molt plana, amb alguna rampeta, la gent no anima quasi gens... Això sí, ha estat la carrera amb més corredors que he fet. El pàrquing ha estat organitzat perfectament, amb una molt bona distribució dels organitzadors, i l'arribada a dins del Velòdrom Luis Puig ens ha fet sentir-nos esportistes per un dia. A banda d'açò, que corrien grans actrius (1141 amb les coletes sobretot), que la classificació tarda en eixir, i que els regals de menjar de després estava mal organitzat, ja que o bé arreplegaves un actimel o bé rosquilletes. Com a nota personal, en aquesta carrera he fet el meu millor esprint personal, avançant en uns 150-200 metres a unes 30 persones, tot siga dit, que la carrera l'hem feta a 5.45, que si l'haguera feta a 5.00, no hauria fet esprint.

Cursa Raval de Gandia

La cursa ha estat prou bé, malgrat les 3 setmanes que duc sense entrenar ni córrer. Comença a una hora bona per no alçar-se ni massa matí i perquè et done temps d'anar a dinar. No hi havia cua a l'hora d'agafar el xip, però a mi em donà pel sac que em donaren un xip sense velcro, que me'l vaig haver de posar que em molestava, i no hauria costat res que hagueren agafat els organitzadors el velcro d'un xip no recollit. L'altra errada està en què, a l'eixida i durant la primera volta (3,5 km.) correguem junts els xiquets i els majors, i es forma un pilot que no et deixa anar tant com voldries.
A banda d'això, és una cursa prou bonica, tanmateix, encara que correguem amb molt de públic, poques són les vegades que apalaudeixen als corredors. La cursa no té ninguna part de muntanya, només alguna rampeta, però res més, el que sí ocorre és que el paisatge no és tan bonic com jo recordava. Només em queda dir que no són 10,5 quilòmetres, sinó un poc menys, i que donen una animalada de regals, que mentre continuen així, tornaré.

Mitja marató de Gandia

Quins sis euros més ban pagats!! Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb la de València, hi va menys gent. S'hi va al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; el dorsal està dividit amb moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... A l'eixida només una cosa dolenta, hi havia uns cons menuts tombats que la gent era impossible que els veiera.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit.
Durant la cursa, també m'ha agradat molt que a un xic que li ha entrat un colp de calor, quan jo he passat, ja l'atenien tres persones, i abans d'un minut ja hi estava l'ambulància allí. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb talles adequades, la motxilla per a dur-ho tot... Només, que els calcetins que ens havien donat abans de córrer, ja que només els tocava als inscrits abans de l'1 d'octubre, haurien d'estudiar altra manera de donar-los, que molestaven, i no amb les coses a final de la cursa: Samarreta tècnica, motxilla, una medalla, aigua, oli, melmelada, borsa de taronges i alguna cosa de menjar que només els ha arribat als primers.

P. D. M'he quedat sense genoll dret després de la mitja marató, si algú passa per la redona del km. 17 i en veu alguna, que me la duga a casa

Carrera Mislata

Una vegada arribes (mitja hora de començament més tard no estaria malament) has d'anar al parc, i allí reculls el dorsal. La part positiva és que hi ha poca gent, i no vas agobiat, però aquesta carrera té molts defectes. El primer és que vas i sembla que estàs abandonat del món, és a dir, no trobes pràcticament gent animant (durant la cursa ninguna, i a l'eixida poca, familiars de corredors i res més), el principi de la cursa que vas pel parc és un perill anar tots junts, ja que hi ha clots, bancs i papereres. És una cursa plana que si no l'has de fer amb algú, no val la pena alçar-se tan prompte; ja que és avorrida, no hi ha paisatge, tot és urbà, corre tan poca gent que no pots fer grupets, i el regal només és una samarreta i un got de fanta de llima (típica beguda amb gas).

Gran Fons de Benigànim

La cursa més dura que he fet en la meua vida. Però tornaré a anar. Ja està prou bé el fet que la córrega poca gent, ja que així no comences agobiat, i és que l'inici de la carrera està a una avinguda que permet que els ràpids avancen la gent més lenta sense colps ni perill. La cursa és un pur patiment de pujades i baixades en les quals no pots agafar ningun ritme, crec recordar que les pujades més fortes estaven als km. 2, 6 i 8, i la paret que hi ha entre els km. 11 i 12, que és impossible fer-la corrent, si arribes a dalt, no et notes ni les cames, no coordinava la xafada. Les dos millors coses de la cursa: El preciós paisatge i la manera de tractar que tenen als corredors. Tots són ànims, recordar la duresa del recorregut, tres punts on donen aigua, bons regals amb suc fresquet... És una cursa que s'assemblarà molt a Set Aigües, però en aquesta no fa calor i corres amb poca gent, no vas estressat.

Cursa Sueca

El mateix de sempre, ja que com està ben organitzada, podrien millorar alguna cosa, però no caldria molt. He de tornar a anar igual de prompte l'any que ve, i tornar a aparcar igual de prop. El pitjor d'eixa zona és que hi ha poc d'apartament, i la part positiva, és que quan arribes, per a calfar i per a agafar el dorsal, tens molt d'espai lliure. La cursa és exactament la mateixa de tots els anys, a veure si algun any ens canvien un poc de circuit, ja que continuarà seguint totalment plana. L'arribada està bé al poliesportiu, ja que hi ha de tot, però el que enguany no m'ha agradat és que m'han entrat ganes de vomitar per l'esprint d'arribada a meta, i fins que no ha arribat per a donar-me aigua"MARTÍNEZ REBULL, JOSE SALVADOR", m'he passat dos minuts agenollat i la gent passant com si res. Quan ja se m'ha passat, he arribat, he agafat l'aigua i el pot de refresc (sense res de menjar), i la tovallova, bona i gran. Si en lloc de donar samarreta, es gastaren més diners amb tovalloles, menjar, monyiqueres, cintes... la gent ho agraïria molt, ja que després de tot l'estiu, el que li sobra a la gent és samarretes. Bona carrera, regal que canvia al respecte d'altres carreres, està la xica que fa la cursa fent marxa atlètica "", la cosa més bonica i més templada del món... Tornarem a anar, i a veure si a l'any que ve, no em passa res, que les tres vegades que he anat, m'ha passat alguna cosa.

Cursa Cullera

Enguany m'he endut una desil·lusió al respecte de l'any passat. L'assumpte de l'aparcament contiuna igual de malament que l'any passat, i enguany el començament ha sigut caòtic. Per a agafar el dorsal i el xip, com no quedava gens clar on anar, ni quina cua seguir, la gent anàvem tots en una mateixa cua, colant-se, parant-se, sense saber on anar ni què fer... Per acabar-ho d'adobar, no hi havia res que assenyala des de quin punt es donava l'eixida exacta, no hi havia ningun unflable, i anàvem tots com pollastres sense cap. I tampoc va ajudar molt que uns 10 minuts abans començaren a avisar els corredors perquè anaren a l'eixida, cosa que va provocar que no estirara gens, i que acabara tocat de l'abductor (i que molt probablement no em permetrà córrer a Sueca).
Altre punt negatiu el trobem pràcticament fins el km. 4, quan donen l'aigua (per a alguns, perquè els corredors encara anem massa amuntonats), ja que fins aleshores no hi ha quasi lloc per a avançar, i tot està ple de voreres, pilons, escalons, clots, gent pel passeig, fanals... És un perill fins que comença la primera pujada (uns dos minuts de pujada un poc abans del km. 5). Ja després ja s'arregla amb la pujada al far i a l'església, amb les boniques vistes, però que després de la baixada ens tornen a amagar de tot paisatge bonic, i del 8 al 9 tornem altra vegada a fer una pujada poc forta, fins que girem a l'esquerra 50 metres abans del km. i comencen una pujada ben forta i llarga (que em va fotre l'abductor). Ja a partir d'ací es va per zones amb públic que anima i aplaudeix, i que quasi ha estat el millor del dia, a banda del bon oratge.
I una cosa que m'ha sorprés: Enguany que complien 25 anys de la cursa, els regals han estat els justos, fins i tot menys que l'any passat, i amb menys coses de menjar també. Espere que tot açò haja sigut a causa de les plogudes d'octubre, i del mal oratge anunciat, però he acabat defraudat, tanmateix, com els últims 3 km. (i un poc més) els he fet amb Virgilio xarrant fins entrar junts a la meta, el final se m'ha fet entretingut, encara que en la vida m'haurà avançat tanta gent al final.

Milla de Gandia

Aquesta és la cursa maleïda per a mi, ja que sempre la córrec després de dormir ben poquet, o em passa alguna cosa (enguany estava refredat). Enguany han canviat la direcció de la cursa, l'hem feta a l'inrevés, i no s'ha notat ningun canvi, sobretot pel fet d'haver-la corregut amb Carles (l'únic de tots els que van dir que la correríem que ha mantingut la seua paraula), ja que l'hem feta a un ritme més lent que altres anys. De regals han estat per l'estil, només que han donat pots d'aquarius en lloc de botelles, i que no han donat bosses de plàstic, i havíem de dur-ho en la mà i molestava. Ara a esperar que pengen les classificacions, ja que enguany han llevat el rellotge que ens assenyalava el temps a l'arribada, i el desconec, i també a esperar que pengen les fotos de la milla, i que Àngels i Karina (quines xiquetes més bones estes dos germanes, i damunt que vénen a veure'ns!) ens passen les fotos del mòbil.

Cursa l'Olleria

Bona cursa que es fa una bona hora per a no tindre calor ni fred, i la fas tota l'estona amb llum solar. L'aparcament, ja que hi ha poca gent, és molt ràpid i pròxim a l'eixida. La cursa és contínua de pujades i baixades, algunes un poc fortes, però ninguna massa dura per a patir en excés. L'estona que correguérem per dins del poble va estar prou bé, ja que hi havia molta gent, i animava, que açò no ocorre a totes les curses. D'una manera un poc massa simple, la carrera tendeix a pujar durant els quatre primers quilòmetres, del quatre al set és sobretot de baixada, i del set al nou, torna a picar cap amunt. L'arribada final també és una pujada forteta, o siga, no es pot esprintar molt, i a l'arribada no es passaren amb el regal dins d'una bossa (el típic de la samarreta, l'aigua, un poc de coca-cola i el gel precalfament), ja que va quedar compensat un canelobre de vidre que donaren, amb el fet que no donaren res per a menjar, ni fruita, ni dolç ni salat. No és que destaque molt, però ha estat prou millor que algunes altres per l'estil.

Volta a peu de Carlet

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí pagues 1€, que resulta molt poc per a tot el que donen de regal. Per a la ploguda que hi hagué 15 minuts abans, l'organització va ser més que perfecta, perquè Joan i jo arribàrem un poc tard (a les onze en punt, 15 minuts abans del començament, massa justets) i d'això no tenen la culpa.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Carrera Popular de Godella: Memorial Pepe Alonso

Per a arribar, hem d'agafar l'eixida de Burjassot segons estem anant per l'autovia del Mediterrani, i quan arribem a Godella, per a trobar el complex esportiu, sense ninguna senyalització per arribar-hi, hem d'anar, per a aclarir-me jo, cap a la dreta i cap amunt (hi havia un pàrquing, però aparcarem prop), però és que hi ha escoles prop que també semblen el poliesportiu. Per a fer la cursa pagàrem 3 €, però com de ben pagats ha estat. Començaré pels regals i les coses positives, que han estat el millor: De regal (dins d'una bossa bona i gran) una samarreta tècnica de talla bona, molta aigua, unes xancles de dona per a ma mare; per contra, de coses dolentes, que no donaven menjar i que el primer got que em donaren de beguda era de Coca-cola light, que està asquerosa (m'haguí de beure'n un got de la normal). La cursa, va estar prou bé, tot i que el recorregut penjat a Internet pareixia que aniria a ser duríssim, semblava una etapa de muntanya de la Volta a Espanya, però només es tracta d'un recorregut trencacames amb contínues pujades i baixades, però que no eren tan dures com m'havia pensat. I també ha tingut de bo que no hi havia massa gent, corries tranquil, sense colps, i que 'leixida fou a les 19 hores, i no apretava el sol, i quan acabava la gent ja s'estava fent de nit, o siga, que poca calor, només que no saps si córrer amb ulleres de sol o no, però això ja és una tonteria. Conclusió, que m'ha agradat molt, que està per a tornar, tot i que falta gent animant pels carrers, ja que ens envien per urbanitzacions, camins i muntanya, però no és el mateix un poble menut en festes que una ciutat ben a prop de València.

Gran Fons Picassent

Per anar al Gran Fons Picassent s'ha d'anar prou abans, ja que costa molt aparcar. La carrera no ha estat tan malament, però a mi se m'ha quedat una sensació personal de disgust. La gent aparca cotxes deixant molt d'espai entre cotxes, i es mengen una o dos places. Arribes a pel dorsal, sense codi de barres ni res, ni tampoc tindràs fotos de la cursa, te'l donen, i sí que tens un bon lloc per a calfar i per a estirar, però l'home del micròfon ja avisava del començament massa prompte (tal vegada a propòsit). El principi, crec recordar que fins el km. 4, és de pujades i baixades (recordatori per a l'any que ve, no xarrar si comencem forts, que se'm va posar un moc ala gola i no respirava bé), després fins el km. 8,5 més o menys no hi ha altra pujada, i una rampa forta al km. 10, el que queda és pla o cap avall. La gent anima poc, i no anem molta estona per dins del poble. I a l'acabament, samarreta gran per a tots (encara que digueren que la donaven mitjana), aigua, i una cosa bona i una dolenta: donaren aquarius, res de beguda amb gas; i allò mal, no donaren meló ni res de menjar, ni ninguna bossa. Per cert, que anunciaren 11 km., però realment foren 11, 500 km. i a mi em va fotre, perquè anava a 5 minuts el km. clavats, i quan al rellotge vaig veure 54 minuts, vullguí apretar, i acabí ofegat, perquè de voler apretar un minut, a forçar quatre minuts, encara em va entrar més dolor al pit. Finalment, aquesta és la primera carrera a la qual ha vingut Juanjo d'Alfafar, a l'any que ve a veure si anem Juanjo, Salva, Joan i jo, ens hem d'avisar.

Triatló Sollana

L'organització i la publicitat donada els dies abans perquè la gent s'inscrivira ha estat molt dolenta, no es troba informació a internet ni res, només el boca a boca i cartells a Sollana i als pobles més propers. Almenys l'organització del diumenge va estar prou bé, veient com s'havia informat de tot, ja que fins el dissabte al matí, després de telefonar jo, no sabia res. La prova es composava de piragua per les aigües de l'Albufera, d'uns 25 km. en bicicleta (no sé per on, però per camins de marjals plens de clots i de fang), i de 5.800 metres de carrera a peu (un poc mal mesurats, però més o menys eixa serà la distància). Dels dos primers no en puc parlar, ja que es tracta d'una competició per equips de tres persones (excepte si algú demana fer-ne dos o les tres coses) escollits per sorteig, així que no saps amb qui vas, que es passen una polsera i que realitzen el seu trajecte.
Això de córrer tan assoles no m'ha acabat d'agradar, ja que no tenia ninguna referència, no m'aclaria del tot amb el camí, i sobretot hem corregut sense públic. A banda d'açò hi havien zones sense vigilància, que un cotxe podia haver causat algun problema, i que alguns corredors s'han estalviat algun que altre metre, perquè dels tres que m'avançaren, un d'ells, de vora un minut que li duia quan me'l vaig creuar al polígon, m'agafà en menys d'un quilòmetre, i a meta només em va traure quinze o vint segons. Això sí, al final, es portaren prou bé, amb talles decents de samarretes (segons els meus càlculs arribí el tretzé, però gràcies als altres dos, ja que la cursa la comencí el desé més o menys), un bolsillet, bona cosa de taronges i meló d'alger, un entrepà molt gran de companatge variat, aigua de sobra, i entrada gratuïta a les piscines municipals, amb l'aigua freda per a estirar els músculs.

Cursa Tous

A la pròxima hem d'eixir un poc abans, perquè hi ha poc aparcament. Al principi, com hem arribat a última hora, hi havia una cua molt llarga per a recollir el dorsal, ja que estaven prenent les dades personals, no sé per a què, ja que la classificació no apareixeria a Internet ni res, amb haver agafat la dels primers corredors per al premis, sobrava. I altre problema va ser que va començar a ploure i les dues taules d'inscripció les separaren per posar-les a cobert, amb la qual cosa quedaren separades les llistes dels sèniors i les dels eterans, i la gent feia cua a la primera que se li va ocórrer, i la gent que apuntava ens culpava de no estar en la cua adequada. Ni que es veiera el minicartellet que havien posat a les taules! Finalment, els més majors, amb prou trellat, veieren que la gent no buscàvem la mínima per a les Olimpíades, i començaren a donar dorsals a destall.
La carrera va estar bé, un poc liós el circuit perquè totes les cases són iguals i al final ja no sabies per on anaves, amb alguna pujada un poc forteta, i la seua baixada a continuació, però es fa sense patir. Faltava un poc de gent per a animar, però amb l'oratge que va fer abans de començar (ja havia parat de ploure, però eixia tota la calentor de l'asfalt), i la pluja que va començar a caure, per a mi, a partir del quilòmetre 5 i un poc, estan perdonats. El pis esvarava un poc però a això no se li pot fer res. Finalment, dir que l'aigua, massa fresca, la donaren massa prompte, que a meitat carrera no cal donar pots d'aquarius, ja que el pot de llanda molesta dur-lo damunt, i no te'l pots tirar per damunt, i que a l'acabament de la cursa no apeteix beure cerveses, sinó aquarius o pots d'aigua, i que tant de calfament de cap per a separar sèniors de veterans, i al final, per a recollir la samarreta, tots passàrem per una mateixa fila i recollírem la mateixa talla.