Circuit Ruralcaixa: Orriols

Típica carrera del circuit, un poc massa per carrers estrets. Ninguna vigilància de cotxes ni de gent, m'ha semblat un poc més desastre que les altres.

Cursa Alaquàs

Tenint en compte que és debades, està prou ben organitzada, però amb poc de lloc per a aparcar. Són 10 km. amb poc de públic animant tot i rodar prou pel poble. És una carrera simpàtica que es pot tornar a fer, tanmateix, l'organització a l'acabament va ser un desastre.

Mitja Marató de Riba-Roja

Recordatori per si torne a córrer: Només entres al poble, al primer carrer cap a l'esquerra que està empinat, hi ha un bon lloc per a aparcar. I l'eixida està carrer avall, sense cap senyalització, al poliesportiu del final.

Menuda burrada de circuit, ple de carrers en costera i rampes, i ponts... I la puta que els va parir... Això sí, tota la carrera a un mateix ritme, a partir del km. 10 comencí a avançar a gent, i sense parar ni baixar la marxa. El millor de tot, el genoll va aguantar com un campió. És de la carrera que més orgullós estic d'haver-la fet i d'haver-la acabat... Però fer-la assoles, sense companyia, tan avorrida, si no vaig amb algú, no tornaré a anar... Per cert el paisatge no és tan bonic com em digueren, és bonica si l'acabes, per poder dir que és una de les mitges maratons més dures de la província.

Els regals, ben bons, ha valgut la pena el patiment, tot i que el pitjor ha estat la calor (uns 27º) mentre corríem, i el sol pegant de valent. De regal: la motxilla (millor tela que la de Gandia, però amb menys butxaques), samarreta tècnica, beguda i menjar de sobra, les taronges de les bones, i una polsera reflectant, bona per a córrer per la nit, però que queda un poc gai...

Cursa a Natzaret: Circuit Ruralcaixa

Retire allò dit a la carrera anterior, ja he vist més gent junta en la vida. El lloc bo d'aparcar és al semàfor a la dreta, tot i que l'eixida està un poc lluny, però si anàrem corrent estaria bé per a anar calfant. El ritme de Javi va ser perfecte, ja que anàvem prou forts, i com correguérem per avingudes més amples que a Vara de Quart, no s'avançava tan a colps, es duia un ritme més continu.

Altra cosa bona ha estat, que o bé no veia les senyals dels quilòmetres, o bé no hi havien, així que no ens calfàvem el cap en el ritme que portàvem. A banda d'això, és una carrera típica de València, sense públic que anime, ben organitzada, i poc més a destacar, però sí que he de dir que està prou bé.

Cussa Galápagos - Vara de Quart: Circuit Ruralcaixa

Mare de déu! No havia vist més gent en la meua vida!!
L'organització ha estat molt bona el dia de la carrera, que no vull dir el dia de recollir el dorsal fóra tan bo (va ser un desastre); aconseguírem aparcar ben a prop, la cursa és a una hora bona, per un lloc sense cotxes...
Excepte per la gentada que hi havia, que no cabíem quan passàvem per meta, es pot dir que va ser perfecta.

Inauguració pista d'atletisme d'Alzira

La merda més gran de la història...

de regal, un boli dels xinos, i prou...
correguérem una hora tard...
no ens deixaren acabar, com ja havien arribat els primers, conforme passàvem per meta, ens deien que prou...

pa' aixo no anar...

una hora tard esperant els polítics...
homes i dones corrent junts per avançar temps...

10 k València

Està prou bé... La llàstima és el fred que fa, i la matinada. Són 10 quilòmetres amb molta recta, et pots descarregar el vídeo d'entrada a meta, corres amb xip. El pitjor, que hem d'anar molt abans per a dur els regals al cotxe de nou, el guardaroba es queda molt curt.

Cursa Benimàmet: Circuit Bancaixa

Massa matí i molt de fred, menys mal que m'ho passí molt bé amb Javi. És una cursa típica de ciutat, molt plana, amb alguna rampeta, la gent no anima quasi gens... Això sí, ha estat la carrera amb més corredors que he fet. El pàrquing ha estat organitzat perfectament, amb una molt bona distribució dels organitzadors, i l'arribada a dins del Velòdrom Luis Puig ens ha fet sentir-nos esportistes per un dia. A banda d'açò, que corrien grans actrius (1141 amb les coletes sobretot), que la classificació tarda en eixir, i que els regals de menjar de després estava mal organitzat, ja que o bé arreplegaves un actimel o bé rosquilletes. Com a nota personal, en aquesta carrera he fet el meu millor esprint personal, avançant en uns 150-200 metres a unes 30 persones, tot siga dit, que la carrera l'hem feta a 5.45, que si l'haguera feta a 5.00, no hauria fet esprint.

Cursa Raval de Gandia

La cursa ha estat prou bé, malgrat les 3 setmanes que duc sense entrenar ni córrer. Comença a una hora bona per no alçar-se ni massa matí i perquè et done temps d'anar a dinar. No hi havia cua a l'hora d'agafar el xip, però a mi em donà pel sac que em donaren un xip sense velcro, que me'l vaig haver de posar que em molestava, i no hauria costat res que hagueren agafat els organitzadors el velcro d'un xip no recollit. L'altra errada està en què, a l'eixida i durant la primera volta (3,5 km.) correguem junts els xiquets i els majors, i es forma un pilot que no et deixa anar tant com voldries.
A banda d'això, és una cursa prou bonica, tanmateix, encara que correguem amb molt de públic, poques són les vegades que apalaudeixen als corredors. La cursa no té ninguna part de muntanya, només alguna rampeta, però res més, el que sí ocorre és que el paisatge no és tan bonic com jo recordava. Només em queda dir que no són 10,5 quilòmetres, sinó un poc menys, i que donen una animalada de regals, que mentre continuen així, tornaré.

Mitja marató de Gandia

Quins sis euros més ban pagats!! Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb la de València, hi va menys gent. S'hi va al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; el dorsal està dividit amb moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... A l'eixida només una cosa dolenta, hi havia uns cons menuts tombats que la gent era impossible que els veiera.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit.
Durant la cursa, també m'ha agradat molt que a un xic que li ha entrat un colp de calor, quan jo he passat, ja l'atenien tres persones, i abans d'un minut ja hi estava l'ambulància allí. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb talles adequades, la motxilla per a dur-ho tot... Només, que els calcetins que ens havien donat abans de córrer, ja que només els tocava als inscrits abans de l'1 d'octubre, haurien d'estudiar altra manera de donar-los, que molestaven, i no amb les coses a final de la cursa: Samarreta tècnica, motxilla, una medalla, aigua, oli, melmelada, borsa de taronges i alguna cosa de menjar que només els ha arribat als primers.

P. D. M'he quedat sense genoll dret després de la mitja marató, si algú passa per la redona del km. 17 i en veu alguna, que me la duga a casa

Carrera Mislata

Una vegada arribes (mitja hora de començament més tard no estaria malament) has d'anar al parc, i allí reculls el dorsal. La part positiva és que hi ha poca gent, i no vas agobiat, però aquesta carrera té molts defectes. El primer és que vas i sembla que estàs abandonat del món, és a dir, no trobes pràcticament gent animant (durant la cursa ninguna, i a l'eixida poca, familiars de corredors i res més), el principi de la cursa que vas pel parc és un perill anar tots junts, ja que hi ha clots, bancs i papereres. És una cursa plana que si no l'has de fer amb algú, no val la pena alçar-se tan prompte; ja que és avorrida, no hi ha paisatge, tot és urbà, corre tan poca gent que no pots fer grupets, i el regal només és una samarreta i un got de fanta de llima (típica beguda amb gas).

Gran Fons de Benigànim

La cursa més dura que he fet en la meua vida. Però tornaré a anar. Ja està prou bé el fet que la córrega poca gent, ja que així no comences agobiat, i és que l'inici de la carrera està a una avinguda que permet que els ràpids avancen la gent més lenta sense colps ni perill. La cursa és un pur patiment de pujades i baixades en les quals no pots agafar ningun ritme, crec recordar que les pujades més fortes estaven als km. 2, 6 i 8, i la paret que hi ha entre els km. 11 i 12, que és impossible fer-la corrent, si arribes a dalt, no et notes ni les cames, no coordinava la xafada. Les dos millors coses de la cursa: El preciós paisatge i la manera de tractar que tenen als corredors. Tots són ànims, recordar la duresa del recorregut, tres punts on donen aigua, bons regals amb suc fresquet... És una cursa que s'assemblarà molt a Set Aigües, però en aquesta no fa calor i corres amb poca gent, no vas estressat.

Cursa Sueca

El mateix de sempre, ja que com està ben organitzada, podrien millorar alguna cosa, però no caldria molt. He de tornar a anar igual de prompte l'any que ve, i tornar a aparcar igual de prop. El pitjor d'eixa zona és que hi ha poc d'apartament, i la part positiva, és que quan arribes, per a calfar i per a agafar el dorsal, tens molt d'espai lliure. La cursa és exactament la mateixa de tots els anys, a veure si algun any ens canvien un poc de circuit, ja que continuarà seguint totalment plana. L'arribada està bé al poliesportiu, ja que hi ha de tot, però el que enguany no m'ha agradat és que m'han entrat ganes de vomitar per l'esprint d'arribada a meta, i fins que no ha arribat per a donar-me aigua"MARTÍNEZ REBULL, JOSE SALVADOR", m'he passat dos minuts agenollat i la gent passant com si res. Quan ja se m'ha passat, he arribat, he agafat l'aigua i el pot de refresc (sense res de menjar), i la tovallova, bona i gran. Si en lloc de donar samarreta, es gastaren més diners amb tovalloles, menjar, monyiqueres, cintes... la gent ho agraïria molt, ja que després de tot l'estiu, el que li sobra a la gent és samarretes. Bona carrera, regal que canvia al respecte d'altres carreres, està la xica que fa la cursa fent marxa atlètica "", la cosa més bonica i més templada del món... Tornarem a anar, i a veure si a l'any que ve, no em passa res, que les tres vegades que he anat, m'ha passat alguna cosa.

Cursa Cullera

Enguany m'he endut una desil·lusió al respecte de l'any passat. L'assumpte de l'aparcament contiuna igual de malament que l'any passat, i enguany el començament ha sigut caòtic. Per a agafar el dorsal i el xip, com no quedava gens clar on anar, ni quina cua seguir, la gent anàvem tots en una mateixa cua, colant-se, parant-se, sense saber on anar ni què fer... Per acabar-ho d'adobar, no hi havia res que assenyala des de quin punt es donava l'eixida exacta, no hi havia ningun unflable, i anàvem tots com pollastres sense cap. I tampoc va ajudar molt que uns 10 minuts abans començaren a avisar els corredors perquè anaren a l'eixida, cosa que va provocar que no estirara gens, i que acabara tocat de l'abductor (i que molt probablement no em permetrà córrer a Sueca).
Altre punt negatiu el trobem pràcticament fins el km. 4, quan donen l'aigua (per a alguns, perquè els corredors encara anem massa amuntonats), ja que fins aleshores no hi ha quasi lloc per a avançar, i tot està ple de voreres, pilons, escalons, clots, gent pel passeig, fanals... És un perill fins que comença la primera pujada (uns dos minuts de pujada un poc abans del km. 5). Ja després ja s'arregla amb la pujada al far i a l'església, amb les boniques vistes, però que després de la baixada ens tornen a amagar de tot paisatge bonic, i del 8 al 9 tornem altra vegada a fer una pujada poc forta, fins que girem a l'esquerra 50 metres abans del km. i comencen una pujada ben forta i llarga (que em va fotre l'abductor). Ja a partir d'ací es va per zones amb públic que anima i aplaudeix, i que quasi ha estat el millor del dia, a banda del bon oratge.
I una cosa que m'ha sorprés: Enguany que complien 25 anys de la cursa, els regals han estat els justos, fins i tot menys que l'any passat, i amb menys coses de menjar també. Espere que tot açò haja sigut a causa de les plogudes d'octubre, i del mal oratge anunciat, però he acabat defraudat, tanmateix, com els últims 3 km. (i un poc més) els he fet amb Virgilio xarrant fins entrar junts a la meta, el final se m'ha fet entretingut, encara que en la vida m'haurà avançat tanta gent al final.

Milla de Gandia

Aquesta és la cursa maleïda per a mi, ja que sempre la córrec després de dormir ben poquet, o em passa alguna cosa (enguany estava refredat). Enguany han canviat la direcció de la cursa, l'hem feta a l'inrevés, i no s'ha notat ningun canvi, sobretot pel fet d'haver-la corregut amb Carles (l'únic de tots els que van dir que la correríem que ha mantingut la seua paraula), ja que l'hem feta a un ritme més lent que altres anys. De regals han estat per l'estil, només que han donat pots d'aquarius en lloc de botelles, i que no han donat bosses de plàstic, i havíem de dur-ho en la mà i molestava. Ara a esperar que pengen les classificacions, ja que enguany han llevat el rellotge que ens assenyalava el temps a l'arribada, i el desconec, i també a esperar que pengen les fotos de la milla, i que Àngels i Karina (quines xiquetes més bones estes dos germanes, i damunt que vénen a veure'ns!) ens passen les fotos del mòbil.