FOTOS VOLTA A PEU DE SIMAT
Depén per on es vaja en el cotxe, el millor lloc per aparcar és per on està la cooperativa si véns de la zona de Barx (o un magatzem semblant), o bé a l'avinguda de l'entrada, ja que no està gaire lluny, cinc minuts màxim, i amb molt d'espai lliure, ja que només hi ha cases a un costat, a l'altre està la carretera cap a Barx. Personalment, l'organització em sembla de les millors de la zona, amb la placeta per a donar els dorsals, amb molt d'espai, l'eixida a uns pocs metres, travessant el pontet, per no amuntegar-se tota la gent corredora i la que no... Si de cas, els primers anys hi havia servicis portàtils, i s'agraïa, ja que només hi ha un bar a prop, i la cua del de xiques era ben llarga.
La cursa està bé, no tota plana per a obligar el cos, i la zona em sembla preciosa. Primer es fa una volta per dins del poble de dos quilòmetres i escats, dins de la qual es fa el que la gent d'allí anomenava la pujada de l'ajuntament que és... una rampa assassina d'uns 300 metres, però amb una pendent molt pronunciada. Però quan dic molt, no exagere, i de seguida eixa mateixa baixada, on se't carreguen els genolls si intentes frenar. A continuació ixes fora del poble, entre camps, per a fer uns quatre quilòmetres aproximadament, per a fer els dos quilòmetres que manquen repetint el de l'inici, amb la forta pujada altra vegada.
Els regals, samarreta tècnica (però massa prompte s'acabaren les talles 'S' i 'M', sobretot ho dic per les fèmines), bona cosa de menjar (taronges, plàtan, meló d'Alger, galetes, un suc...), però sí que note que calia haver donat aigua (almenys, jo no vaig veure que en donaren quan vaig acabar, però Aquarius fresc sí que hi havia), i que la bossa de plàstic la donaren en mà, que quan entres tot suat i carregat, mira que de vegades és complicat obrir les bosses, eh? ni que tingueren vida pròpia!!!
Depén per on es vaja en el cotxe, el millor lloc per aparcar és per on està la cooperativa si véns de la zona de Barx (o un magatzem semblant), o bé a l'avinguda de l'entrada, ja que no està gaire lluny, cinc minuts màxim, i amb molt d'espai lliure, ja que només hi ha cases a un costat, a l'altre està la carretera cap a Barx. Personalment, l'organització em sembla de les millors de la zona, amb la placeta per a donar els dorsals, amb molt d'espai, l'eixida a uns pocs metres, travessant el pontet, per no amuntegar-se tota la gent corredora i la que no... Si de cas, els primers anys hi havia servicis portàtils, i s'agraïa, ja que només hi ha un bar a prop, i la cua del de xiques era ben llarga.
La cursa està bé, no tota plana per a obligar el cos, i la zona em sembla preciosa. Primer es fa una volta per dins del poble de dos quilòmetres i escats, dins de la qual es fa el que la gent d'allí anomenava la pujada de l'ajuntament que és... una rampa assassina d'uns 300 metres, però amb una pendent molt pronunciada. Però quan dic molt, no exagere, i de seguida eixa mateixa baixada, on se't carreguen els genolls si intentes frenar. A continuació ixes fora del poble, entre camps, per a fer uns quatre quilòmetres aproximadament, per a fer els dos quilòmetres que manquen repetint el de l'inici, amb la forta pujada altra vegada.
Els regals, samarreta tècnica (però massa prompte s'acabaren les talles 'S' i 'M', sobretot ho dic per les fèmines), bona cosa de menjar (taronges, plàtan, meló d'Alger, galetes, un suc...), però sí que note que calia haver donat aigua (almenys, jo no vaig veure que en donaren quan vaig acabar, però Aquarius fresc sí que hi havia), i que la bossa de plàstic la donaren en mà, que quan entres tot suat i carregat, mira que de vegades és complicat obrir les bosses, eh? ni que tingueren vida pròpia!!!
