Circuit Ruralcaixa – IX Volta a Peu de Nazaret: 26 - febrer - 2012

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Esta és una carrera que no m’acaba d’agradar tant com altres, ja que l’aparcament està o molt lluny, o els propers, a l’hora de voler eixir, estan bloquejats per la gent que encara està corrent, i tot són cues a l’arribada i a l’eixida.

Durant pràcticament cap moment de la cursa pots córrer al ritme planificat, ja que no hi ha grans avingudes per a poder avançar amb tanta gent, vas a base de canvis de ritme, accelerades, colps... Per no mentir, en els últims 700-800 metres sí que pots accelerar i esforçar un poc el cos.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Dolent

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Excel·lent

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Bona (4€ virtuals)

7) PAISATGE I VISTES: Pobra

8) SERVEIS ADDICIONALS: Bona

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Regular (per temps virtual i real mesclats)

10) FOTOS INTERNET: Abundants (i vídeo)  

Volta a Peu a la Font d’En Carròs: 11 - febrer - 2012

Organitzada pel Grup Esportiu La Carena i inscripció a la web de Somesport (molt bona idea la publicitat dels llocs per a sopar). Per a mi, anant sense GPS i al no ser de La Safor, em va resultar molt difícil trobar el poble, ja que no hi ha moltes indicacions, i hi ha molts pobles propers i moltes rotondes. Els altres anys vaig aparcar només a l’entrada del poble, tanmateix enguany teníem preparat just al carrer de l’entrada (a l’esquerra) un pàrquing, això sí, un poc menut, però que estava a uns 2 o 3 minuts, calfant, de l’eixida.

 Enguany no hi havia cap cua  per a recollir els regals: motxilla (d’eixes que jo utilitze per a guardar roba bruta) i calcetins d’una bona marca i qualitat, Lurbel, que estaven personalitzats amb els motius de la cursa, però que segons sembla hi havia el problema que tots eren de la talla 39 a la 42, és a dir, que no li serviria a tot el món. I com els cotxes estan tan prop de la recollida, hi ha temps de sobra per a deixar-ho al cotxe i córrer sense res.

La cursa eren 10,1 km, amb el GPS 10 km, amb dos voltes d’uns 5 km, però que no són el mateix recorregut completament. La primera volta són 2 km urbans, al principi més bé plans, i a partir del pas per l’eixida comença a ser una cursa tobogan de pujades i baixades, però no massa dura, són més bé unes pujades llargues i continuades, però de poca pendent (les úniques pendents més empinades no seran de més de 50 o 100 metres). Per contra, les baixades sí que tenen un alt percentatge, però sobretot cal criticar l’estat penós de la baixada que hi ha just després de la rampa de pujada forta (de pocs metres), plena de pedres, clots i trossos de rajola d’eixa que talla les soles de les sabatilles. La segona volta, comparada amb la primera volta, només es diferenciarà en un quilòmetre i escats, ja que no fas tanta volta pel poble i fas eixa poca distància entre camps de tarongers, m’imagine que per evitar la coincidència entre els primers i els últims.

RESUM APROXIMAT DEL RECORREGUT

0 - 1,5: Baixada i pla pel poble, asfalt.

1,5 - 3: Sobretot són les pujades, en asfalt, de poca pendent, excepte dos pujades seguides més fortes, i la part de baixada amb l’estat fatal de terra entre les dos.

3 - 5: Baixada (part empedrada i després asfalt), uns pocs metres plans, baixada forta i pla fins a meta (al km 4,5), i repetim la baixada del principi.

5 - 6,3: Pla entre camps i asfalt.

6,3 - 8: Fas una xicoteta part no vista abans, però quan comença la pujada, poc després, que tornes a entrar al poble, tornaràs a coincidir amb el recorregut fet a la primera volta, més o menys al km 7.

8 - 10: Repetim allò fet entre els km 3 i 5 de baixada i pla.

Esta és la carrera de Sant Valentí, la dels enamorats, i ho dic perquè a les parelles que s’han inscrit com a tal i arriben a meta i es besen, tenen un regal afegit (em caldrà esbrinar què era) i a totes les xiques els van regalar una planteta. Per a tots els corredors els tocava una bossa amb papes, sobaos, xocolata, batut, aigua i dos taronges, a banda de l’Aquarius.
Enllaç a les fotos de Vicent Esteve i Calygat.

Volta a Peu a Palmera: 5 - febrer - 2012

La inscripció és a la web de Somesport, ho dic perquè és una menys coneguda que altres. Enguany vaig anar el dia anterior a pel dorsal i la samarreta, pels problemes de l’any anterior, i l’atenció va ser molt bona. Tanmateix, enguany el dia de la cursa, quan vaig acudir, tot estava molt ben organitzat i no hi havia cap cua. Només amb la possibilitat d’anar eixos dos dies abans, i canviar de lloc a l’ajuntament i no ocupar el carrer, es pot assegurar que han aprés de l’any anterior. Per a aparcar, hi ha una zona habilitada al polígon, però s’ha de travessar la carretera, i a l’hora d’eixir es fa molta cua. Personalment, recomane la travessa Sotaya, a 400 metres (és el primer carrer que trobes quan entres a Palmera si véns per Gandia, o per si algú ho posa en el GPS), tot i que siga un carrer sense eixida, amb una gran redona final, és un carrer amb molt de lloc on aparcar, i un pàrquing amagat a l’esquerra.
Per a buscar l’eixida només has de passar per la sèquia que hi ha a la dreta, al final, ixes a un parc infantil i ja només és anar cap a l’esquerra i a la dreta, i en menys de 5 minuts estàs allí. I per a eixir, només puges al cotxe, ja estàs en la carretera nacional.

La cursa és una primera volta curta al poble, perquè no és molt gran que diguem; això sí, a la zona d’eixida crec que acudeix tot el món a animar, ja que la resta de la zona del poble és de xalets. La segona volta consisteix a passar de nou per l’eixida, i s’ix a la zona de camps, on l’any passat feia molt de sol, enguany feia molt de vent. Tot i això, no va ser el mateix recorregut de l’any anterior, encara que no ha canviat massa.

A la meta, una bona bossa de corredor, res d’especial, el que la samarreta blanca, sense que semblem un home anunci, m’ha agradat molt. Una cosa a millorar, el fet de córrer amb el dorsal amb codi de barres i la cua des que travesses la meta fins que pots recollir les coses i descansar. El que enguany he trobat en falta han estat les fotos professionals de Calygat, qui ha enllaçat en esta ocasió les fotos que va fer l’amic Vicent Esteve, un imprescindible a les curses populars de La Safor.

Circuit Ruralcaixa. XIV Trofeu Galápagos - Vara de Quart: 29 - gener - 2012

És la carrera "poligonera" del Circuit. Potser el que té de bo és que és la més fàcil de trobar un aparcament proper. Des d’un principi corres per avingudes o carrers amples, així que no hi ha tant de trencament de ritme o de tapó com en altres.

No hi ha res de paisatge ni cosa bonica a veure, ni cap complicació excepte una vorera que si vas amb un grup gran de gent no la veus, però que hi havia una persona indicant la seua situació. A l’arribada només donen una botella d’aigua. L’època en què et donaven Aquarius o el periòdic Las Provincias s’ha acabat.

10k Divina Pastora de València: 8 - gener - 2012

El dia abans anàrem al Complex Esportiu de la Petxina a pel pitral amb el xip incorporat, res de dur-lo a la sabatilla, i la bossa amb la samarreta de regal, de màniga llarga, tot i que a mi, personalment, altres anys m’ha agradat més. A la bossa també hi havia una polsera de diferents colors per a organitzar-se a la zona d’eixida, segons el temps que tenies pensat fer, tot i que no sé com sabien el temps planificat. Això sí, l’organització a l’hora de donar-ho tot ha estat molt bé, tot i que si canviaren el lloc per un altre on fóra més fàcil aparcar, tampoc no passaria res. I el fullet amb totes les dades i informacions està molt complet, si de cas un poc gran, però com el duus a la bossa, no hi ha cap problema, el tindríem si el vullguérem dur darrere.

L’eixida es troba al passeig de l’Albereda, el lloc habitual de començament de la Volta a Peu de València. Per a aparcar, prepareu les sabatilles i aneu escalfant, perquè prop és impossible, mireu lloc a 10 minuts caminant, perquè no hi ha cap altra solució, excepte per una sorpresa d’algú que marxara quan tu arribares. Si vols deixar alguna cosa al guarda-roba, et serà dificil trobar-lo, ja que amb tanta gent, jo  ho vaig trobar que estava un poc lluny de l’eixida.

La cursa és un caos en l’eixida, hi ha tanta gent que tot són colps i topades. Queda molt bonic, però si no pensem guanyar, alguna gent s’ho hauria d’agafar amb més tranquil·litat. Fa bastant fred tots els anys, encara que al sol s’està prou bé, hi ha bastants zones amb aire gelat i per l’ombra. Es tracta d’una carrera en tot moment de llargues i amples avingudes, sense gaire atractiu de paisatge, per al meu gust avorrida de tanta recta, i que només té la mínima complicació de pujar el pont (km 6) que hi ha a la zona de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Cal calcular molt bé la distància d’entrada a meta, ja que si intentes forçar des de l’últim gir a la rotonda, se’t pot fer molt llarg i dur, sobretot, segons la meua opinió, perquè en dos setmanes, per les festes, tot el món ha menjat més i ha entrenat menys. Enguany, comparat amb edicions anteriors, la quantitat de fotos i de vídeos ha estat molt pobra, ja que no hi havia cap web que en fera. A l’entrada a meta, només han donat la beguda (recordem que els regals els havien donat el dia anterior), així que el millor és que dugueu una samarreta de mànega llarga per a l’acabament, perquè xucle la suor i no gelar-se... també cal recordar el fet que hem aparcat molt lluny. Personalment, com a recordatori mental, diré que en la meua vida havia patit tant, ja que mai més he d’empalmar la despedida d’una boda amb una cursa.

Sant Silvestre de València: 30 - desembre - 2011

La  millor zona de l’aparcament serà en un 100% de possibilitats, aparcar a una casa pròpia, o vas amb el tren, perquè eixe dia, a eixes dates, i a eixes hores, serà un miracle que algú puga aparcar.
El dorsal per a córrer s’ha d’agafar gratuïtament a una entitat bancària (no sé quina), però podria haver estat millor anunciat, ja que la desinformació de saber si necessitaves dorsal o no, i moltes més coses, és una llarga llista.La carrera és avorrida, ja que amb tanta gent no es pot córrer. Per la meua part, per a la pròxima vegada que vaja (no hi ha moltes possibilitats que passe això), he de buscar una motxilla menuda per dur la roba d’abric, o no disfressar-me, ja que amb una motxilla gran acabes amb els muscles i l’esquena destrossats. Es corre pels voltants de la Plaça de l’Ajuntament, i encara que anem per grans avingudes, no es pot passar per cap lloc. Personalment, per una botella d’aigua i una motxilla o bossa que a banda de dur roba bruta, és incòmoda, no crec que compense passar fred i anar amunt i avall en eixes dates.

Sant Silvestre de Torrent: 28 - desembre - 2011

L’eixida es troba al final del carrer Pare Méndez, en la zona de La Torre (això ens digueren), que és la zona comercial, dels bancs i de l’ajuntament, si no m’equivoque. Nosaltres aparcàrem molt lluny, per on hi ha un col•legi, però a la zona del carrer de Sant Urbà i del Centre Esportiu Municipal del Parc Central hi havia molt de lloc i i estava més prop.
Per a poder córrer-la, t’havies d’inscriure abans a una web però que tenia el problema que amb el navegador Mozilla Firefox no funcionava. I una vegada al lloc, s’havia de donar un pot de llet i una botella d’oli solidaris, amb una cua curta, ja que no hi havia molta gent eixe dia. El que, com aparcàrem tan lluny, no deixàrem la samarreta (tècnica, però que jo la vaig notar diferent) al cotxe, i haguérem de córrer amb esta a les mans.
La carrera eren aproximadament cinc quilòmetres, uns metres per un carrer de vianants, fins que ixes a una gran avinguda, que tenen una poca pendent cap amunt quan t’allunyes de l’eixida, que seran uns dos quilòmetres aproximadament. Després, arribes a una rotonda on fas mitja volta, i eixe mateix trajecte que has fet, on la pendent passa a ser una baixada, el repeteixes en sentit contrari. En resum, una sant Silvestre sense res d’especial, però que com està a prop, s’hi pot anar.

Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Es Possible 18 - desembre - 2011

Volta a peu curta i plana de València, però esta és de les més llargues i amb més avingudes amples, així que pràcticament es convertix en una típica volta a peu, ja que la distància és de quasi 7,4 km.
En esta ja m’ha quedat clar que el Circuit està pensat per a la gent de València ciutat, i de pobles a menys de 5 minuts o amb bona combinació de transport públic. Nosaltres aparcàrem a l’Avinguda del Mestre Rodrigo, que és ben llarga i amb molt de lloc lliure, tanmateix, hi ha un pàrquing més pròxim, que ja és qüestió de decidir arriscar-se o no. Esta és la volta a peu solidària, i abans de començar es podia fer entrega d’un litre d’oli i es podia participar en un sorteig, però que s’esperaren a celebrar-lo quan acabara l’últim corredor, i hi havia gent que se li gelava el cos, i acabaren fent-lo quan quedaven els quatre gats que vivien a prop o s’havien d’esperar per algun motiu.
Abans de començar feren un gran castell de traques, que amb el fum que feren, un poc més ens ofeguem abans de començar. Una carrera amb poc públic, però destaquen els dos punts amb música, els dels tambors i els de la rondalla que se situen a la redona gran per on es passa dues vegades. I poc més, aigua, més quilòmetres a les cames, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias. Altra crítica, que enguany només es pot recollir el regal a Aldaia, i que donen molts pocs dies de termini per demanar-ho, a banda de la poca varietat que he notat enguany.

V Cursa Nadalenca de Sueca: 17 - desembre - 2011

FOTOS DE SALVADOR FOS 1

FOTOS DE SALVADOR FOS 2

La  millor zona de l’aparcament és , sense exagerar massa, el més lluny del centre que pugues, només entres, no importa el poble d’on vages. Si de normal Sueca és un niu de guals i de pocs llocs lliures, imagineu-se eixe dia! Comença des de l’ajuntament, i no voreu més quantitat de gent de públic i animant per metre quadrat en la vostra vida. Sempre alabaré Sueca i els seus habitants, com es bolquen en tot allò que organitzen.

NOTÍCIA AL DIARI LAS PROVINCIAS

Pagàrem un euro solidari per a Cáritas, tot i que a cada any canvia l’entitat a qui es fa entrega dels diners guanyats. La cursa eren dos voltes a un circuit de 1,750 km, el que feia un total de 3 quilòmetres i mig, sense cap problema, només que els carrers són empedrats i amb l’escaló de les voreres, si xafes malament, et pots fer un giró al peu.

NOTÍCIA A LA WEB DE RIBERA BAIXA

La quantitat de fotos després de 10 dies són escasses, però més que res perquè me n’he adonat esta vegada per estar buscant totes les possibles, ja que personalment va estar la primera vegada que pujava al pòdium per recollir una caixa per la victòria a la millor disfressa. El regal per a tots els corredors ja estava molt bé, amb aigua o refresc, arròs, taronges i alguna cosa de fruits secs... i a la caixa també s’han portat molt bé, ja que hi havia vi, cava, espàrrecs, torró, mousse de foie gras d’ànec i bacora (bonítol del nord), però en quantitat i de qualitat.

XIX Volta a Peu Raval de Gandia: Memorial V. Añó 6 - desembre - 2011

La  millor zona de l’aparcament és per on posen la fira d’octubre; per a situar-se, cal entrar per La Vital, direcció el polígon/centre històric, i a partir del local que es diu La Fábrica, ja cal pensar a aparcar en eixe pàrquing del davant, o anar al pàrquing que hi ha vora el riu Serpis (però que una hora abans ja està pràcticament ple).

Em sap greu dir-ho, però l’organització d’abans del començament és a cada any, no sé si dir-ho a pitjor o bé un caos. Les diferents cues per a recollir el xip i el pitral segons el número es mesclaven, gent que passava, gent que ja el tenia, llevaven els cartells indicadors de quin número s’hi donava. En fi, que els corredors anàvem perduts, l’inici es va retardar vint minuts, i la gent que venim de lluny i hem de tornar per a dinar, no ens fa molta gràcia.

El circuit este any ha canviat en una part, però... per a pitjor. Tal vegada podia ser més bonic el córrer per parcs i vora riu, però com era el principi (quan els corredors encara anem amuntonats), es va convertir en una eixida perillosa. Semblava més una prova de Humor Amarillo que una cursa! Clots, pedres, bancs, arbres, pilons... Un circuit pràcticament pla, amb una volta de 4,5 km i una altra de 7 km, que té unes pujades i baixades molt breus i accentuades, ja que són les típiques d’un camí vora riu. Poca gent animant excepte en la recta de meta, part del polígon avorrida i part un poc més animada vora riu.
El final de la carrera està ple de fotos de Calygat i de Vicent Esteve (m’han encantat les del final que m’han fet amb la samarreta de Blas Pitt), i els regals han estat justets en relació al preu de la carrera i a la llarga cua del final: samarreta tècnica, una peça de fruita, Aquarius i un parell de coses més.

Circuit Ruralcaixa: Volta a Peu Fallera 4 - desembre - 2011

Típica volta a peu curta i plana de València, però esta és la més bonica de totes.
Els primers tres quilòmetres són més avorrits, ja que transcorren per grans avingudes, i els tres següents ja són millors, per la zona del nucli antic, i es passa entre un gran nombre de monuments i llocs emblemàtics pròxims a la Plaça de l’Ajuntament i a la Plaça de la Verge.
L’aparcament és el més complicat de totes, en esta recomanem anar amb transport públic si és possible. També destaca el detall que l’eixida la donen totes les falleres de València, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias.

XVI Mitja Marató de Gandia 13 - novembre - 2011

El preu de la Mitja és més barat que la de València, i també és bastant rendible, però està encarint-se molt d’un any per al següent. Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb altres llargues de la zona de València, hi va menys gent. S'hi comença al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; l’entrega del dorsal està dividit en moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... El que enguany jo he anat el dia abans a recollir-ho tot al Museu Faller, i és millor perquè ja ho tens guardat, i pots deixar-ho tot en el maleter, i no vas amb tanta pressa.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, però que tenen l’asfalt més irregular i m’agrada menys per a la xafada, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit, i excepte alguna part de 50 o 100 metres, és totalment plana.
Durant la cursa, també cal destacar que el corredor estava ben vigilat, i a partir del quilòmetre 14 estàvem acompanyats per patinadors que ens oferien aigua, vaselina i Reflex. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb la bossa per a dur-ho tot... La bossa de premis a final de la cursa: aigua, Aquarius, melmelada, borsa de taronges, plàtan, una napolitana de xocolata i dos llibretes per a fer anotacions. I per la inscripció, una bona bossa d’esports i un jupetí sense mànigues, a banda d’una llarga llista de descomptes i entrades en comerços de Gandia.

V Gran Fons d’Oliva 6 - novembre – 2011

Una grandíssima carrera, possiblement la millor organitzada que he vist mai: amb el pàrquing a la zona del poliesportiu i els carrers pròxims, molts regals, samarreta tècnica... Es pagaven 7 o 8 € per a poder córrer-la, però, tanmateix estan pagats molt a gust, i si has corregut la Mitja Marató o la Quarta d’Oliva de maig, et descompten un euro. Enguany han canviat la data per eixe motiu, abans se celebrava en maig, però ara ha canviat a novembre, i la veritat és que és d’agrair que es córrega sense la calor d’eixes dates. Només faltava un poc més de vigilància per si algú es lesionava. Com es corre amb xip, saps el temps exacte i real que tardes.

La cursa es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km. 6-7 no presenta cap complicació. Per dir-ho d’una manera un poc massa resumida, el primer quilòmetre és pla, i només acabes el passeig comences la pujada més llarga i dura, que acaba al km 2. Després baixes fins el km 3, després tornes a fer una estona de pla i de pujada fins el km 5, i tornes a baixar just després que et donen l’aigua. Després d’eixa baixada al km 6, la que més pendent té, encara queda una rampa dura però curta, i ja la resta és senzilla. Asfalt, i sense pujades ni baixades, entre camps i sense públic, i ja al km 13,5 tornes a arribar a Oliva ciutat.

La cursa sempre m’ha encisat, però el mal oratge d’enguany, amb fort vent, amenaça de pluja i fred, l’ha deslluïda. La llista de regals, interminable: suc, poma, revista, tovallola, sals minerals, aigua amb cafeïna, xocolata calenta per a beure... el que no ens ha vingut bé, que el disseny de la samarreta era el mateix que el 2010, i l’he agafada per a regalar-la. I, novament, donar les gràcies a Claudia de Calygat i a Vicent Esteve, del club de L’Espenta d’Oliva, per la seua amistat i les seues fotografies.