III Volta a Peu del Llevant UE: 6 - maig - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

És una cursa plana amb l’atractiu de l’arribada dins de l’estadi del Llevant UE. No sé si serà sort, però enguany hem aparcat ben prop, a cinc minuts caminant. Comencem de la Ronda Nord, i primer fem unes llargues i amples avingudes, i després entres per uns pocs carrers, però de seguida tornes a eixir a més avingudes. I ja, això dit abans, la meta es troba situada dins de l’estadi, on has de vigilar no entropessar quan fas la baixada d’entrada, i, com a curiositat, diré que ho notes molt quan xafes la gespa després de 6 km.
De regal, van donar la típica botella d’aigua, 4€ virtuals, i un paquet de menjar fred.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Enguany, fàcil

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Poc, el més habitual en València

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Asfalt i gespa els últims 50 metres

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: 4 € virtuals, botelleta d’aigua i menjar... millor que altres vegades

7) PAISATGE I VISTES: Avorrit, però l’entrada a l’estadi és il·lusionant

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Acceptables – LEVANTE EMV I CORREDOR DE FONDO

Volta a Peu a Pego: 5 - maig - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

Enguany hem aparcat més lluny que mai, ja que no hem trobat cap indicació d’on hi havia un pàrquing o d’on estava l’eixida. Però, segons anàvem calfant, no semblava que hi haguera molt de lloc a prop de l’inici.
El lloc d’eixida de la cursa, el passeig Cervantes, i també tot el recorregut, és nou d’enguany, i la veritat és que a mi m’ha agradat més (tot i que a unes quantes persones vaig escoltar que no els va fer gens de gràcia) que els anys anteriors.

El primer quilòmetre és de pujada al calvari, o això deien els organitzadors, una rampa llarga però poc dura que enguany s’ha pujat tres vegades. Del km 1 al 3 recorrem una zona que combina baixada i pla, i del km 3 al 5 fem un llarg carrer amb una poca pendent que ens torna a dur a la pujada del calvari, que farem per segona vegada. Al km 5 tornem a baixar i fem un recorregut més urbà, amb uns pilons molt perillosos per a les cames dels corredors, entre els carrers que havíem fet de l’1 al 3, però una part que canvia per evitar la coincidència entre els primers i els últims. Tanmateix, tot i no ser exactament igual, tornarem a passar per la zona feta del km 1 al 5 (en resum, és pràcticament la mateixa volta) amb una poca novetat, així que ens trobarem amb la mateixa zona plana, la baixada i, per tercera vegada, et dirigiràs ja a fer l’última pujada al calvari (comença a finals del km 8). Quan creus que tornaràs a baixar a meta, gires a l’esquerra i t’hi trobes amb una forta rampa de 200 metres, però molt dura, de fer 100 metres, i gires i encara has de fer 100 metres més, i ja només queda una baixada molt empinada en direcció a meta, preparada al mig del passeig, amb una bonica recta plena de públic a totes dos bandes.

El regal de la carrera en esta ocasió sí que ha estat fluix. Tres taronges, una botella d’aigua, i una samarreta blanca amb color verd als laterals (de les típiques últimament). Tanmateix, jo l’he canviada per una samarreta de la Mitja Marató de Pego, tot i ser XL, només pel fet que, ja que pensava regalar-la, que fóra la talla per a qui anava destinada. Eixa errada, la manca de samarretes XL (jo gaste una S), i de beguda al final, ni Coca Cola ni Aquarius, han estat els principals punts a millorar per a l’any que ve.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Molta, excepte un parell de pilons mal indicats

2) APARCAMENT: Molt llunyà, no indicat

3) PÚBLIC I ÀNIMS: De les que més del Circuit

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Molt bo, asfaltat

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Just, però amb manca de samarretes per als corredors

7) PAISATGE I VISTES: De poble, urbà

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Excel·lents – CALYGAT, VICENT ESTEVE DE L’ESPENTA D’OLIVA

Volta a Peu a Teulada: 28 - abril - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

A esta cursa a cada any hem aparcat a un lloc diferent, així que no puc indicar cap pàrquing conegut. Tot i això, enguany hem aconseguit aparcar a una bona zona, a prop de la residència. En esta ocasió ha plogut, així que m’abstindré de valorar l’organització del començament.

La cursa comença a una placeta on sempre s’hi està ben tranquil i amb molt de lloc per saludar, estirar i esperar l’inici. El mapa aproximat de la carrera és el següent: Uns 300 metres plans (que després serà la recta de meta) i només gires a l’esquerra és un seguit de carrers de pujades i descansos, fins el primer quilòmetre, que és una llarga baixada fins l’eixida que està al km 1,8.

Just després de tornar a fer eixa recta d’inici, ara gires a la dreta, i t’hi trobes amb una forta pujada (aprox. 2,4) i una llarga baixada fins el km 3. Recordeu esta zona perquè el km 2-3 és la zona on fareu des del km 9 fins la meta, però en sentit contrari. Del km 3 al 5,3 els podem “definir” com a plans, i, a partir d’eixe moment ve el més dur, quasi diria que de tot el Circuit de La Marina. Aprofiteu el moment que donen l’aigua al km 5 per hidratar-se, que en la pujada i la baixada és més dificultós, tot i que la botella d’aigua donada amb el tap del doll (xorret)-gran punt a favor- facilita beure i banyar-se el tos sense malgastar-ne gaire, dura més i no et xopes innecessàriament.

Ara vos trobareu amb un quilòmetre de llargues i dures pendents amb alguns descansos, fins que al km 6 fareu l’última rampa dura, i al 6,2, només gireu a l’esquerra i veureu la carretera, és tot baixada fins el km 8,5 excepte un moment pla i 100 metres de pujada (on està la rodona). En eixe instant del km 8,5 trobareu uns metres finals de pujada i baixada contínua. Pujareu 200 metres, baixareu 300... i vos trobareu amb el km 9, on, com he dit abans, fareu el camí invers al corregut entre el 2 i el 3. Pujada amb més o menys pendent durant 400 metres, després uns 300 metres de baixada pronunciada, i de nou els 300 metres de recta de meta.

De regal final és on he trobat l’únic “però” de la cursa. Tot i haver baixat de cinc i mig, la samarreta donada ha estat de la talla 12-14, per a regalar-la (tampoc era res de l’altre món, però pense en què els hauran donat als darrers corredors), i a la bossa també hi havia un suc de taronja, aigua i alguna cosa de brioixeria, a més d’un full on anunciaven on penjarien fotos pròpies de l’Ajuntament de Teulada-Moraira.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: La suficient, tot i que per la muntanya semblava que calia una poca més

2) APARCAMENT: Molt complicat

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Era un dia plujós, així que no es pot valorar

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Molt bo, carretera i camí asfaltat... Alguns metres dolents, però poc

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Just, però amb manca de samarretes per als corredors

7) PAISATGE I VISTES: Preciós de muntanya

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Excel·lents – CALYGAT, VICENT ESTEVEDE L’ESPENTA D’OLIVA, AJUNTAMENT DE TEULADA MORAIRA, CA CORREMUNDOS, ANTONIO MOLINA ÀLBUM 1 ÀLBUM 2

Volta a Peu al Verger: 21 - abril - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

La zona d’aparcament és la dels carrers a prop de l’entrada del poble, el que enguany, i no és culpa de l’organització, ens va resultar més difícil trobar lloc, però és que ens trobàrem tres cotxes mal aparcats que ocupaven dos places. El caos va arribar a l’hora de repartir els dorsals i xips per a la gent només inscrita a la cursa, ja que l’organització (i a saber si la gent del Verger o la de Somesport, ja que cadascú deia que era competència de l’altre) va produir un gran embolic perquè no volia donar-los a no ser que s’ensenyaren els DNI (i tots sempre se’ls deixem al cotxe). Total, per a acabar adonant-se’n que el millor era donar-los com va ocórrer finalment.

La cursa és una de les més lletges i avorrides, no de La Marina, sinó de tot el calendari. Mig quilòmetre pel poble (amb poc públic i poc animador), mig més per la carretera nacional, fins que fas mitja volta al km 1. De l’1 al 3,100 és una llarga recta avorrida per la nacional, sense paisatges ni ànims, i quan arribes al final d’esta... retorn per la nacional desfent el camí i creuant-te amb altres corredors fins el 3,900. Al km 4 entres al poble, fas uns quants carrers i et dirigeixes a meta per a fer una segona volta igual d’avorrida. Menys mal de dos o tres grups de xiquets cridant i fent festa, que si no, semblaria un poble fantasma.

I, per acabar de fer la cursa que motive poc per a tornar-hi, el regal final és un poc pobre per al que estem acostumats, i més després de pagar 4€ (els inscrits a eixa cursa només): Una samarreta típica i normal, pot de Coca-cola, botella d’aigua i una barreta energètica.

A esta carrera sobretot has d’anar per si has d’acabar el Circuit, i té a favor que, si estàs poc preparat, és totalment plana i gens dura. Si em referisc a les del Circuit, opine que és “millorable”, ja que en altres pobles els problemes (com l’aparcament de Jesús Pobre) no trobe que tinguen cap solució.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Complicat

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Enguany, quasi nuls

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Pobra

7) PAISATGE I VISTES: Pobres

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Bona, separades per cursa feta, categoria

10) FOTOS INTERNET: Excel·lents – CALYGAT, VICENT ESTEVE DE L’ESPENTA D’OLIVA

Volta a Peu a Gavarda: 14 - abril - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

En esta carrera no hi ha cap pàrquing preparat, tot i que cap dels dos anys que hem anat hem aparcat massa lluny, sempre amb el GPS que ens indicava la situació de l’eixida. La cua i l’organització de repartiment de dorsals i de regals (a Gavarda es dóna tot abans de córrer) va ser perfecta i en dos minuts ja podies eixir amb dorsal, xip, samarreta (un poc més ajustada que habitualment, de bona tela, però em va agradar més l’any passat) i una bossa amb menjar (llanda de macedònia de fruites, rosquilletes...) i una revista antiga. I abans de començar també hi havia un estand de la beguda Toroloco, on ens donaren un pot.

A Gavarda no es pot anar sense haver corregut mai ni sense estar mínimament preparat, ja que és un continu pujar i baixar, però amb fortes pendents, i de més d’uns pocs metres. Aproximadament, de l’inici fins el km. 3 és així, només que puges i baixes, i les cames ho noten, però no massa, perquè sobretot baixes. Després, hi estàs uns tres quilòmetres per una zona plana, bona per a recuperar, i, una vegada has passat per la zona de l’aigua (al km 5 passat), ja cal que et prepares, perquè del 6 fins quasi el 8, has de pujar tot el que has baixat, tot i que hi ha algunes zones de descans. Finalment, una vegada arribes on està el dipòsit d’aigua, ja només t’esperen uns 200 metres de baixada i 50 metres plans de recta final.

A la meta, ja només hi donaven (recordem que tenim la bossa d’abans) aigua, Aquarius, taronja natural tallada i suc (molt dolent) del Mc Donalds.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Proper i dificultós

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida i la meta

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt i camí en bon estat

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Excel·lent

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Bona

7) PAISATGE I VISTES: Notable

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Bastants - La Polseguera Miquel Sala, La Polseguera Femeni@ i Toni Gordó

Circuit Ruralcaixa – 25é Aniversari Facultat Ciències de l’Activitat Física i l’Esport: 25 - març - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

Una nova típica carrera del Circuit Ruralcaixa, d’eixes que aparques molt lluny, i per a fer la carrera has d’anar al ritme dels grups que trobes per poder avançar o no, ja que esta carrera tampoc és de massa grans avingudes. Tampoc es pot demanar altra cosa, amb tants milers de participants, però després de tants anys estem malacostumats. Una cosa sí que ha tingut de bo esta carrera, que és la primera vegada que es fa esta volta, i ha estat bé per canviar un poc.

La cursa és totalment plana, entre edificis alts i un poc avorrida sense gaire públic que anime.  

A la meta, quan acabes passes a les pistes universitàries on es juga als diferents esports i et donen l’aigua. Després, allí pots estirar els músculs i marxes, però el que no vaig aconseguir trobar és el punt on donar taps de plàstic en benefici d’una xiqueta malalta.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Llunyà i dificultós

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida i la meta

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Excel·lent

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Bona (4€ virtuals)

7) PAISATGE I VISTES: Pobra

8) SERVEIS ADDICIONALS: Poliesportiu al costat de l’eixida i meta

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Abundants corredordefondo (i vídeo CORRIENDOVOY)

Circuit de La Marina - Volta a Peu a Xàbia: 11 - març - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

Regal inscripció del Circuit

En primer lloc, he de dir que és d’agrair l’opció d’haver anat el dia anterior al Centre Comercial La Marina d’Ondara, durant moltes hores, ja que el diumenge la cua es va reduir molt comparada amb l’any passat, que va ser un absolut caos organitzatiu. A més, tampoc es fa tan dur anar i aprofitar per anar de tendes i sopar a qualsevol local d’allí dins. Tot i això, que aprofite d’avís per la gent que vaja l’any vinent: l’arribada al parc comercial està molt mal senyalitzada, si no eres d’allí, és difícil veure l’eixida si és de nit.

Per aparcar el dia de la carrera, vos recorde que jo vaig de molt lluny i arribe més ben dit just per a la cursa, recomane la zona dels supermercats Consum i Lidl (crec), el Mc Donalds i els seus respectius pàrquings. Tot i que ningú vos llevarà cinc minuts d’escalfament, és el més segur per no estar temps cercant un lloc lliure més proper.

La cursa és totalment plana, amb molt de sol i un poc avorrida sense gaire públic que anime. La radiografia de la cursa és la següent:

Km 0-1: Inici de recta de 150 metres amb un gir a la dreta i una pujada d’uns 200 metres, tornes a girar a la dreta, fas uns 150 metres, gires a la dreta i fas la baixada per l’altra banda del poliesportiu (li dónes una volta), per aparéixer de nou on estava l’eixida amb el públic.

Km 1-3: Carrer asfaltat vora mar, paisatge relaxant però amb molt de sol.

Km 3-5,5: Carrers sense cases ni gent, lletjos, amb locals de menjar.

Km 5,5-7,5: Després d’agafar l’aigua gires (5,2) per fer mitja volta, i et trobes la vista més bonica de tot el circuit. Des d’eixe moment fins el km 6,5 corres per una avinguda completament avorrida, però molt. Del 6,5 al 7 passes a un terreny de ciment pel passeig vora mar amb una vista bonica, però m’esperava més públic per al bon dia que feia, i del 7 al 7,5, tornes a buscar l’avinguda de l’1 al 3.

Km 7,5-9,5: El mateix carrer asfaltat vora mar, paisatge relaxant però amb molt de sol del principi.

Km 9,5-10 (meta): Deixes l’avinguda vora mar i passes a una zona de vianants, de ciment, amb molts arbres i bancs perillosos, i a una part d’un carrer al costat del riu, però ja només queden 200 metres, 50 per passar el pont i, només passes eixe tros de carrer, et disposes a fer-ne 150 metres més de la recta de meta.

A la meta, que només gires l’última cantonada la veus a uns 100 metres, apeteix esprintar, i quan acabes passes a un pati d’un col·legi on donen els premis: samarreta bona, suc, aigua i barreta energètica. Després, allí pots estirar els músculs i quan ixes per a marxar et claven per l’eixida del pati on es forma un embut de gent marxant. Tanmateix, hi ha un punt molt a favor que no ocorre en pràcticament cap carrera, i és el fet que el servei de dutxes i vàters del poliesportiu està just al costat de l’eixida i meta.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Notable

2) APARCAMENT: Llunyà o dificultós

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt; massa sol

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Acceptable

7) PAISATGE I VISTES: Molt bonica durant més de la meitat de la durada

8) SERVEIS ADDICIONALS: Poliesportiu al costat de l’eixida

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria WEB SOMESPORT

10) FOTOS INTERNET: Bones  CALYGAT  VICENT ESTEVE

Vicent Esteve,
de L'Espenta d'Oliva

Clàudia,
de Calygat.com

II Quarta i Mitja Marató d’Oliva: 4 - març - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

 És molt fàcil d’arribar-hi a Oliva, i també hi ha una gran quantitat de pàrquings. L’únic inconvenient és que, en cas de córrer la Quarta Marató i d’haver aparcat al passeig Gabriel Miró (zona poliesportiu), l’eixida amb el cotxe es retarda uns pocs minuts, ja que durant 50 metres coincideixes amb gent que corre la Mitja Marató, i el més important és la seguretat dels corredors i esperar que no en passe cap.

Per recollir el dorsal i el xip, junt amb la samarreta (o xandall), els calcetins i la motxilla regalades per la inscripció, tens l’opció d’anar el dia abans (durant tot el dia), fet que està molt bé per a reduir la cua del diumenge.

A l’eixida, recordem que comencen alhora tots els corredors de la Quarta i de la Mitja Marató, hi ha molta gent, i durant els primers metres costa trobar la posició amb el ritme desitjat, però tampoc és un munt de gent angoixant.

ENLLAÇ VÍDEO EIXIDA

La cursa és totalment plana, amb molt de sol i un poc avorrida en qüestions de públic i de paisatge, ja que comences amb molta gent, però mentre et dirigeixes cap a la platja i quan tornes, no hi ha cap grup animant. Si de cas, a mi em van agradar els metres (massa pocs) que fem pel passeig vora mar. I a l’arribada a meta, un costat és per als de la Quarta, mentre que els de la Mitja passen per l’altre costat per continuar la seua marxa, ja que ells fan dos voltes al circuit.

Açò també és bo per a evitar una cua massa llarga per a recollir la gran quantitat de regals que donen. El que no sé si el més recomanable és donar la bossa i després totes les coses una a una o que bé ja estiguera tot dins la bossa amb: poma, taronja, rosquilletes, sucs, oli, aigua... i una flor per a les dones.

Maratonianos.com
1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Abundant i pròxim

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt; massa sol

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Molt bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Cara, però molt de regal

7) PAISATGE I VISTES: Inexistent, de poble a platja i tornada

8) SERVEIS ADDICIONALS: Poliesportiu a pocs metres (uns 200 m)

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria... QUARTA MARATÓ MITJA MARATÓ

10) FOTOS INTERNET: Bones, però poc abundants respecte l’altre any (i vídeo d’eixida) "http://lespenta.blogspot.com/"

Circuit Ruralcaixa – IX Volta a Peu de Nazaret: 26 - febrer - 2012

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Esta és una carrera que no m’acaba d’agradar tant com altres, ja que l’aparcament està o molt lluny, o els propers, a l’hora de voler eixir, estan bloquejats per la gent que encara està corrent, i tot són cues a l’arribada i a l’eixida.

Durant pràcticament cap moment de la cursa pots córrer al ritme planificat, ja que no hi ha grans avingudes per a poder avançar amb tanta gent, vas a base de canvis de ritme, accelerades, colps... Per no mentir, en els últims 700-800 metres sí que pots accelerar i esforçar un poc el cos.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent

2) APARCAMENT: Dolent

3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Excel·lent

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Bona (4€ virtuals)

7) PAISATGE I VISTES: Pobra

8) SERVEIS ADDICIONALS: Bona

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Regular (per temps virtual i real mesclats)

10) FOTOS INTERNET: Abundants (i vídeo)  

Volta a Peu a la Font d’En Carròs: 11 - febrer - 2012

Organitzada pel Grup Esportiu La Carena i inscripció a la web de Somesport (molt bona idea la publicitat dels llocs per a sopar). Per a mi, anant sense GPS i al no ser de La Safor, em va resultar molt difícil trobar el poble, ja que no hi ha moltes indicacions, i hi ha molts pobles propers i moltes rotondes. Els altres anys vaig aparcar només a l’entrada del poble, tanmateix enguany teníem preparat just al carrer de l’entrada (a l’esquerra) un pàrquing, això sí, un poc menut, però que estava a uns 2 o 3 minuts, calfant, de l’eixida.

 Enguany no hi havia cap cua  per a recollir els regals: motxilla (d’eixes que jo utilitze per a guardar roba bruta) i calcetins d’una bona marca i qualitat, Lurbel, que estaven personalitzats amb els motius de la cursa, però que segons sembla hi havia el problema que tots eren de la talla 39 a la 42, és a dir, que no li serviria a tot el món. I com els cotxes estan tan prop de la recollida, hi ha temps de sobra per a deixar-ho al cotxe i córrer sense res.

La cursa eren 10,1 km, amb el GPS 10 km, amb dos voltes d’uns 5 km, però que no són el mateix recorregut completament. La primera volta són 2 km urbans, al principi més bé plans, i a partir del pas per l’eixida comença a ser una cursa tobogan de pujades i baixades, però no massa dura, són més bé unes pujades llargues i continuades, però de poca pendent (les úniques pendents més empinades no seran de més de 50 o 100 metres). Per contra, les baixades sí que tenen un alt percentatge, però sobretot cal criticar l’estat penós de la baixada que hi ha just després de la rampa de pujada forta (de pocs metres), plena de pedres, clots i trossos de rajola d’eixa que talla les soles de les sabatilles. La segona volta, comparada amb la primera volta, només es diferenciarà en un quilòmetre i escats, ja que no fas tanta volta pel poble i fas eixa poca distància entre camps de tarongers, m’imagine que per evitar la coincidència entre els primers i els últims.

RESUM APROXIMAT DEL RECORREGUT

0 - 1,5: Baixada i pla pel poble, asfalt.

1,5 - 3: Sobretot són les pujades, en asfalt, de poca pendent, excepte dos pujades seguides més fortes, i la part de baixada amb l’estat fatal de terra entre les dos.

3 - 5: Baixada (part empedrada i després asfalt), uns pocs metres plans, baixada forta i pla fins a meta (al km 4,5), i repetim la baixada del principi.

5 - 6,3: Pla entre camps i asfalt.

6,3 - 8: Fas una xicoteta part no vista abans, però quan comença la pujada, poc després, que tornes a entrar al poble, tornaràs a coincidir amb el recorregut fet a la primera volta, més o menys al km 7.

8 - 10: Repetim allò fet entre els km 3 i 5 de baixada i pla.

Esta és la carrera de Sant Valentí, la dels enamorats, i ho dic perquè a les parelles que s’han inscrit com a tal i arriben a meta i es besen, tenen un regal afegit (em caldrà esbrinar què era) i a totes les xiques els van regalar una planteta. Per a tots els corredors els tocava una bossa amb papes, sobaos, xocolata, batut, aigua i dos taronges, a banda de l’Aquarius.
Enllaç a les fotos de Vicent Esteve i Calygat.

Volta a Peu a Palmera: 5 - febrer - 2012

La inscripció és a la web de Somesport, ho dic perquè és una menys coneguda que altres. Enguany vaig anar el dia anterior a pel dorsal i la samarreta, pels problemes de l’any anterior, i l’atenció va ser molt bona. Tanmateix, enguany el dia de la cursa, quan vaig acudir, tot estava molt ben organitzat i no hi havia cap cua. Només amb la possibilitat d’anar eixos dos dies abans, i canviar de lloc a l’ajuntament i no ocupar el carrer, es pot assegurar que han aprés de l’any anterior. Per a aparcar, hi ha una zona habilitada al polígon, però s’ha de travessar la carretera, i a l’hora d’eixir es fa molta cua. Personalment, recomane la travessa Sotaya, a 400 metres (és el primer carrer que trobes quan entres a Palmera si véns per Gandia, o per si algú ho posa en el GPS), tot i que siga un carrer sense eixida, amb una gran redona final, és un carrer amb molt de lloc on aparcar, i un pàrquing amagat a l’esquerra.
Per a buscar l’eixida només has de passar per la sèquia que hi ha a la dreta, al final, ixes a un parc infantil i ja només és anar cap a l’esquerra i a la dreta, i en menys de 5 minuts estàs allí. I per a eixir, només puges al cotxe, ja estàs en la carretera nacional.

La cursa és una primera volta curta al poble, perquè no és molt gran que diguem; això sí, a la zona d’eixida crec que acudeix tot el món a animar, ja que la resta de la zona del poble és de xalets. La segona volta consisteix a passar de nou per l’eixida, i s’ix a la zona de camps, on l’any passat feia molt de sol, enguany feia molt de vent. Tot i això, no va ser el mateix recorregut de l’any anterior, encara que no ha canviat massa.

A la meta, una bona bossa de corredor, res d’especial, el que la samarreta blanca, sense que semblem un home anunci, m’ha agradat molt. Una cosa a millorar, el fet de córrer amb el dorsal amb codi de barres i la cua des que travesses la meta fins que pots recollir les coses i descansar. El que enguany he trobat en falta han estat les fotos professionals de Calygat, qui ha enllaçat en esta ocasió les fotos que va fer l’amic Vicent Esteve, un imprescindible a les curses populars de La Safor.

Circuit Ruralcaixa. XIV Trofeu Galápagos - Vara de Quart: 29 - gener - 2012

És la carrera "poligonera" del Circuit. Potser el que té de bo és que és la més fàcil de trobar un aparcament proper. Des d’un principi corres per avingudes o carrers amples, així que no hi ha tant de trencament de ritme o de tapó com en altres.

No hi ha res de paisatge ni cosa bonica a veure, ni cap complicació excepte una vorera que si vas amb un grup gran de gent no la veus, però que hi havia una persona indicant la seua situació. A l’arribada només donen una botella d’aigua. L’època en què et donaven Aquarius o el periòdic Las Provincias s’ha acabat.

10k Divina Pastora de València: 8 - gener - 2012

El dia abans anàrem al Complex Esportiu de la Petxina a pel pitral amb el xip incorporat, res de dur-lo a la sabatilla, i la bossa amb la samarreta de regal, de màniga llarga, tot i que a mi, personalment, altres anys m’ha agradat més. A la bossa també hi havia una polsera de diferents colors per a organitzar-se a la zona d’eixida, segons el temps que tenies pensat fer, tot i que no sé com sabien el temps planificat. Això sí, l’organització a l’hora de donar-ho tot ha estat molt bé, tot i que si canviaren el lloc per un altre on fóra més fàcil aparcar, tampoc no passaria res. I el fullet amb totes les dades i informacions està molt complet, si de cas un poc gran, però com el duus a la bossa, no hi ha cap problema, el tindríem si el vullguérem dur darrere.

L’eixida es troba al passeig de l’Albereda, el lloc habitual de començament de la Volta a Peu de València. Per a aparcar, prepareu les sabatilles i aneu escalfant, perquè prop és impossible, mireu lloc a 10 minuts caminant, perquè no hi ha cap altra solució, excepte per una sorpresa d’algú que marxara quan tu arribares. Si vols deixar alguna cosa al guarda-roba, et serà dificil trobar-lo, ja que amb tanta gent, jo  ho vaig trobar que estava un poc lluny de l’eixida.

La cursa és un caos en l’eixida, hi ha tanta gent que tot són colps i topades. Queda molt bonic, però si no pensem guanyar, alguna gent s’ho hauria d’agafar amb més tranquil·litat. Fa bastant fred tots els anys, encara que al sol s’està prou bé, hi ha bastants zones amb aire gelat i per l’ombra. Es tracta d’una carrera en tot moment de llargues i amples avingudes, sense gaire atractiu de paisatge, per al meu gust avorrida de tanta recta, i que només té la mínima complicació de pujar el pont (km 6) que hi ha a la zona de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Cal calcular molt bé la distància d’entrada a meta, ja que si intentes forçar des de l’últim gir a la rotonda, se’t pot fer molt llarg i dur, sobretot, segons la meua opinió, perquè en dos setmanes, per les festes, tot el món ha menjat més i ha entrenat menys. Enguany, comparat amb edicions anteriors, la quantitat de fotos i de vídeos ha estat molt pobra, ja que no hi havia cap web que en fera. A l’entrada a meta, només han donat la beguda (recordem que els regals els havien donat el dia anterior), així que el millor és que dugueu una samarreta de mànega llarga per a l’acabament, perquè xucle la suor i no gelar-se... també cal recordar el fet que hem aparcat molt lluny. Personalment, com a recordatori mental, diré que en la meua vida havia patit tant, ja que mai més he d’empalmar la despedida d’una boda amb una cursa.

Sant Silvestre de València: 30 - desembre - 2011

La  millor zona de l’aparcament serà en un 100% de possibilitats, aparcar a una casa pròpia, o vas amb el tren, perquè eixe dia, a eixes dates, i a eixes hores, serà un miracle que algú puga aparcar.
El dorsal per a córrer s’ha d’agafar gratuïtament a una entitat bancària (no sé quina), però podria haver estat millor anunciat, ja que la desinformació de saber si necessitaves dorsal o no, i moltes més coses, és una llarga llista.La carrera és avorrida, ja que amb tanta gent no es pot córrer. Per la meua part, per a la pròxima vegada que vaja (no hi ha moltes possibilitats que passe això), he de buscar una motxilla menuda per dur la roba d’abric, o no disfressar-me, ja que amb una motxilla gran acabes amb els muscles i l’esquena destrossats. Es corre pels voltants de la Plaça de l’Ajuntament, i encara que anem per grans avingudes, no es pot passar per cap lloc. Personalment, per una botella d’aigua i una motxilla o bossa que a banda de dur roba bruta, és incòmoda, no crec que compense passar fred i anar amunt i avall en eixes dates.

Sant Silvestre de Torrent: 28 - desembre - 2011

L’eixida es troba al final del carrer Pare Méndez, en la zona de La Torre (això ens digueren), que és la zona comercial, dels bancs i de l’ajuntament, si no m’equivoque. Nosaltres aparcàrem molt lluny, per on hi ha un col•legi, però a la zona del carrer de Sant Urbà i del Centre Esportiu Municipal del Parc Central hi havia molt de lloc i i estava més prop.
Per a poder córrer-la, t’havies d’inscriure abans a una web però que tenia el problema que amb el navegador Mozilla Firefox no funcionava. I una vegada al lloc, s’havia de donar un pot de llet i una botella d’oli solidaris, amb una cua curta, ja que no hi havia molta gent eixe dia. El que, com aparcàrem tan lluny, no deixàrem la samarreta (tècnica, però que jo la vaig notar diferent) al cotxe, i haguérem de córrer amb esta a les mans.
La carrera eren aproximadament cinc quilòmetres, uns metres per un carrer de vianants, fins que ixes a una gran avinguda, que tenen una poca pendent cap amunt quan t’allunyes de l’eixida, que seran uns dos quilòmetres aproximadament. Després, arribes a una rotonda on fas mitja volta, i eixe mateix trajecte que has fet, on la pendent passa a ser una baixada, el repeteixes en sentit contrari. En resum, una sant Silvestre sense res d’especial, però que com està a prop, s’hi pot anar.