Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 16 de novembre del 2008

Mitja marató de Gandia

Quins sis euros més ban pagats!! Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb la de València, hi va menys gent. S'hi va al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; el dorsal està dividit amb moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... A l'eixida només una cosa dolenta, hi havia uns cons menuts tombats que la gent era impossible que els veiera.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit.
Durant la cursa, també m'ha agradat molt que a un xic que li ha entrat un colp de calor, quan jo he passat, ja l'atenien tres persones, i abans d'un minut ja hi estava l'ambulància allí. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb talles adequades, la motxilla per a dur-ho tot... Només, que els calcetins que ens havien donat abans de córrer, ja que només els tocava als inscrits abans de l'1 d'octubre, haurien d'estudiar altra manera de donar-los, que molestaven, i no amb les coses a final de la cursa: Samarreta tècnica, motxilla, una medalla, aigua, oli, melmelada, borsa de taronges i alguna cosa de menjar que només els ha arribat als primers.

P. D. M'he quedat sense genoll dret després de la mitja marató, si algú passa per la redona del km. 17 i en veu alguna, que me la duga a casa

diumenge, 9 de novembre del 2008

Carrera Mislata

Una vegada arribes (mitja hora de començament més tard no estaria malament) has d'anar al parc, i allí reculls el dorsal. La part positiva és que hi ha poca gent, i no vas agobiat, però aquesta carrera té molts defectes. El primer és que vas i sembla que estàs abandonat del món, és a dir, no trobes pràcticament gent animant (durant la cursa ninguna, i a l'eixida poca, familiars de corredors i res més), el principi de la cursa que vas pel parc és un perill anar tots junts, ja que hi ha clots, bancs i papereres. És una cursa plana que si no l'has de fer amb algú, no val la pena alçar-se tan prompte; ja que és avorrida, no hi ha paisatge, tot és urbà, corre tan poca gent que no pots fer grupets, i el regal només és una samarreta i un got de fanta de llima (típica beguda amb gas).

dilluns, 3 de novembre del 2008

Gran Fons de Benigànim

La cursa més dura que he fet en la meua vida. Però tornaré a anar. Ja està prou bé el fet que la córrega poca gent, ja que així no comences agobiat, i és que l'inici de la carrera està a una avinguda que permet que els ràpids avancen la gent més lenta sense colps ni perill. La cursa és un pur patiment de pujades i baixades en les quals no pots agafar ningun ritme, crec recordar que les pujades més fortes estaven als km. 2, 6 i 8, i la paret que hi ha entre els km. 11 i 12, que és impossible fer-la corrent, si arribes a dalt, no et notes ni les cames, no coordinava la xafada. Les dos millors coses de la cursa: El preciós paisatge i la manera de tractar que tenen als corredors. Tots són ànims, recordar la duresa del recorregut, tres punts on donen aigua, bons regals amb suc fresquet... És una cursa que s'assemblarà molt a Set Aigües, però en aquesta no fa calor i corres amb poca gent, no vas estressat.