La cursa més dura que he fet en la meua vida. Però tornaré a anar. Ja està prou bé el fet que la córrega poca gent, ja que així no comences agobiat, i és que l'inici de la carrera està a una avinguda que permet que els ràpids avancen la gent més lenta sense colps ni perill. La cursa és un pur patiment de pujades i baixades en les quals no pots agafar ningun ritme, crec recordar que les pujades més fortes estaven als km. 2, 6 i 8, i la paret que hi ha entre els km. 11 i 12, que és impossible fer-la corrent, si arribes a dalt, no et notes ni les cames, no coordinava la xafada. Les dos millors coses de la cursa: El preciós paisatge i la manera de tractar que tenen als corredors. Tots són ànims, recordar la duresa del recorregut, tres punts on donen aigua, bons regals amb suc fresquet... És una cursa que s'assemblarà molt a Set Aigües, però en aquesta no fa calor i corres amb poca gent, no vas estressat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
En hora bona campió, jo també la tinc en el meu calendari de carreres anuals.Bé company saps on puc trobar fotos de la cursa??..gràcies,salutacions.
En hora bona campió, jo també la tinc en el meu calendari de carreres anuals.Bé company saps on puc trobar fotos de la cursa??..gràcies,salutacions.
Disculpa per la repeticio però estic amb enrampades,je..salutacions de nou.
Xé,ara que m'adone si estàs comentant la del 2008,je vaja,pensana que era la d'enguany,en fi..salutacions.
Publica un comentari a l'entrada