Cursa Benimàmet: Circuit Bancaixa

Massa matí i molt de fred, menys mal que m'ho passí molt bé amb Javi. És una cursa típica de ciutat, molt plana, amb alguna rampeta, la gent no anima quasi gens... Això sí, ha estat la carrera amb més corredors que he fet. El pàrquing ha estat organitzat perfectament, amb una molt bona distribució dels organitzadors, i l'arribada a dins del Velòdrom Luis Puig ens ha fet sentir-nos esportistes per un dia. A banda d'açò, que corrien grans actrius (1141 amb les coletes sobretot), que la classificació tarda en eixir, i que els regals de menjar de després estava mal organitzat, ja que o bé arreplegaves un actimel o bé rosquilletes. Com a nota personal, en aquesta carrera he fet el meu millor esprint personal, avançant en uns 150-200 metres a unes 30 persones, tot siga dit, que la carrera l'hem feta a 5.45, que si l'haguera feta a 5.00, no hauria fet esprint.

Cursa Raval de Gandia

La cursa ha estat prou bé, malgrat les 3 setmanes que duc sense entrenar ni córrer. Comença a una hora bona per no alçar-se ni massa matí i perquè et done temps d'anar a dinar. No hi havia cua a l'hora d'agafar el xip, però a mi em donà pel sac que em donaren un xip sense velcro, que me'l vaig haver de posar que em molestava, i no hauria costat res que hagueren agafat els organitzadors el velcro d'un xip no recollit. L'altra errada està en què, a l'eixida i durant la primera volta (3,5 km.) correguem junts els xiquets i els majors, i es forma un pilot que no et deixa anar tant com voldries.
A banda d'això, és una cursa prou bonica, tanmateix, encara que correguem amb molt de públic, poques són les vegades que apalaudeixen als corredors. La cursa no té ninguna part de muntanya, només alguna rampeta, però res més, el que sí ocorre és que el paisatge no és tan bonic com jo recordava. Només em queda dir que no són 10,5 quilòmetres, sinó un poc menys, i que donen una animalada de regals, que mentre continuen així, tornaré.

Mitja marató de Gandia

Quins sis euros més ban pagats!! Una de les millors organitzacions de la història, per a ser una mitja marató, com coincideix amb la de València, hi va menys gent. S'hi va al poliesportiu, amb molta zona per a calfar i estirar en la gespa; el dorsal està dividit amb moltes files perquè no s'amuntone massa gent, hi ha un guarda-roba, la gent de l'organització atén molt bé... A l'eixida només una cosa dolenta, hi havia uns cons menuts tombats que la gent era impossible que els veiera.
La cursa té un trajecte ben bonic per algunes zones a vora platja, tots els quilòmetres pel passeig del port, i alguna part pel centre antic i dels voltants del riu Serpis. Excepte en un sol cantó, absolutament tots els llocs conflictius de la cursa han estat vigilats, per a parar el trànsit.
Durant la cursa, també m'ha agradat molt que a un xic que li ha entrat un colp de calor, quan jo he passat, ja l'atenien tres persones, i abans d'un minut ja hi estava l'ambulància allí. Una vegada ja arribes, està tot molt ben organitzat, amb talles adequades, la motxilla per a dur-ho tot... Només, que els calcetins que ens havien donat abans de córrer, ja que només els tocava als inscrits abans de l'1 d'octubre, haurien d'estudiar altra manera de donar-los, que molestaven, i no amb les coses a final de la cursa: Samarreta tècnica, motxilla, una medalla, aigua, oli, melmelada, borsa de taronges i alguna cosa de menjar que només els ha arribat als primers.

P. D. M'he quedat sense genoll dret després de la mitja marató, si algú passa per la redona del km. 17 i en veu alguna, que me la duga a casa

Carrera Mislata

Una vegada arribes (mitja hora de començament més tard no estaria malament) has d'anar al parc, i allí reculls el dorsal. La part positiva és que hi ha poca gent, i no vas agobiat, però aquesta carrera té molts defectes. El primer és que vas i sembla que estàs abandonat del món, és a dir, no trobes pràcticament gent animant (durant la cursa ninguna, i a l'eixida poca, familiars de corredors i res més), el principi de la cursa que vas pel parc és un perill anar tots junts, ja que hi ha clots, bancs i papereres. És una cursa plana que si no l'has de fer amb algú, no val la pena alçar-se tan prompte; ja que és avorrida, no hi ha paisatge, tot és urbà, corre tan poca gent que no pots fer grupets, i el regal només és una samarreta i un got de fanta de llima (típica beguda amb gas).

Gran Fons de Benigànim

La cursa més dura que he fet en la meua vida. Però tornaré a anar. Ja està prou bé el fet que la córrega poca gent, ja que així no comences agobiat, i és que l'inici de la carrera està a una avinguda que permet que els ràpids avancen la gent més lenta sense colps ni perill. La cursa és un pur patiment de pujades i baixades en les quals no pots agafar ningun ritme, crec recordar que les pujades més fortes estaven als km. 2, 6 i 8, i la paret que hi ha entre els km. 11 i 12, que és impossible fer-la corrent, si arribes a dalt, no et notes ni les cames, no coordinava la xafada. Les dos millors coses de la cursa: El preciós paisatge i la manera de tractar que tenen als corredors. Tots són ànims, recordar la duresa del recorregut, tres punts on donen aigua, bons regals amb suc fresquet... És una cursa que s'assemblarà molt a Set Aigües, però en aquesta no fa calor i corres amb poca gent, no vas estressat.

Cursa Sueca

El mateix de sempre, ja que com està ben organitzada, podrien millorar alguna cosa, però no caldria molt. He de tornar a anar igual de prompte l'any que ve, i tornar a aparcar igual de prop. El pitjor d'eixa zona és que hi ha poc d'apartament, i la part positiva, és que quan arribes, per a calfar i per a agafar el dorsal, tens molt d'espai lliure. La cursa és exactament la mateixa de tots els anys, a veure si algun any ens canvien un poc de circuit, ja que continuarà seguint totalment plana. L'arribada està bé al poliesportiu, ja que hi ha de tot, però el que enguany no m'ha agradat és que m'han entrat ganes de vomitar per l'esprint d'arribada a meta, i fins que no ha arribat per a donar-me aigua"MARTÍNEZ REBULL, JOSE SALVADOR", m'he passat dos minuts agenollat i la gent passant com si res. Quan ja se m'ha passat, he arribat, he agafat l'aigua i el pot de refresc (sense res de menjar), i la tovallova, bona i gran. Si en lloc de donar samarreta, es gastaren més diners amb tovalloles, menjar, monyiqueres, cintes... la gent ho agraïria molt, ja que després de tot l'estiu, el que li sobra a la gent és samarretes. Bona carrera, regal que canvia al respecte d'altres carreres, està la xica que fa la cursa fent marxa atlètica "", la cosa més bonica i més templada del món... Tornarem a anar, i a veure si a l'any que ve, no em passa res, que les tres vegades que he anat, m'ha passat alguna cosa.

Cursa Cullera

Enguany m'he endut una desil·lusió al respecte de l'any passat. L'assumpte de l'aparcament contiuna igual de malament que l'any passat, i enguany el començament ha sigut caòtic. Per a agafar el dorsal i el xip, com no quedava gens clar on anar, ni quina cua seguir, la gent anàvem tots en una mateixa cua, colant-se, parant-se, sense saber on anar ni què fer... Per acabar-ho d'adobar, no hi havia res que assenyala des de quin punt es donava l'eixida exacta, no hi havia ningun unflable, i anàvem tots com pollastres sense cap. I tampoc va ajudar molt que uns 10 minuts abans començaren a avisar els corredors perquè anaren a l'eixida, cosa que va provocar que no estirara gens, i que acabara tocat de l'abductor (i que molt probablement no em permetrà córrer a Sueca).
Altre punt negatiu el trobem pràcticament fins el km. 4, quan donen l'aigua (per a alguns, perquè els corredors encara anem massa amuntonats), ja que fins aleshores no hi ha quasi lloc per a avançar, i tot està ple de voreres, pilons, escalons, clots, gent pel passeig, fanals... És un perill fins que comença la primera pujada (uns dos minuts de pujada un poc abans del km. 5). Ja després ja s'arregla amb la pujada al far i a l'església, amb les boniques vistes, però que després de la baixada ens tornen a amagar de tot paisatge bonic, i del 8 al 9 tornem altra vegada a fer una pujada poc forta, fins que girem a l'esquerra 50 metres abans del km. i comencen una pujada ben forta i llarga (que em va fotre l'abductor). Ja a partir d'ací es va per zones amb públic que anima i aplaudeix, i que quasi ha estat el millor del dia, a banda del bon oratge.
I una cosa que m'ha sorprés: Enguany que complien 25 anys de la cursa, els regals han estat els justos, fins i tot menys que l'any passat, i amb menys coses de menjar també. Espere que tot açò haja sigut a causa de les plogudes d'octubre, i del mal oratge anunciat, però he acabat defraudat, tanmateix, com els últims 3 km. (i un poc més) els he fet amb Virgilio xarrant fins entrar junts a la meta, el final se m'ha fet entretingut, encara que en la vida m'haurà avançat tanta gent al final.

Milla de Gandia

Aquesta és la cursa maleïda per a mi, ja que sempre la córrec després de dormir ben poquet, o em passa alguna cosa (enguany estava refredat). Enguany han canviat la direcció de la cursa, l'hem feta a l'inrevés, i no s'ha notat ningun canvi, sobretot pel fet d'haver-la corregut amb Carles (l'únic de tots els que van dir que la correríem que ha mantingut la seua paraula), ja que l'hem feta a un ritme més lent que altres anys. De regals han estat per l'estil, només que han donat pots d'aquarius en lloc de botelles, i que no han donat bosses de plàstic, i havíem de dur-ho en la mà i molestava. Ara a esperar que pengen les classificacions, ja que enguany han llevat el rellotge que ens assenyalava el temps a l'arribada, i el desconec, i també a esperar que pengen les fotos de la milla, i que Àngels i Karina (quines xiquetes més bones estes dos germanes, i damunt que vénen a veure'ns!) ens passen les fotos del mòbil.

Cursa l'Olleria

Bona cursa que es fa una bona hora per a no tindre calor ni fred, i la fas tota l'estona amb llum solar. L'aparcament, ja que hi ha poca gent, és molt ràpid i pròxim a l'eixida. La cursa és contínua de pujades i baixades, algunes un poc fortes, però ninguna massa dura per a patir en excés. L'estona que correguérem per dins del poble va estar prou bé, ja que hi havia molta gent, i animava, que açò no ocorre a totes les curses. D'una manera un poc massa simple, la carrera tendeix a pujar durant els quatre primers quilòmetres, del quatre al set és sobretot de baixada, i del set al nou, torna a picar cap amunt. L'arribada final també és una pujada forteta, o siga, no es pot esprintar molt, i a l'arribada no es passaren amb el regal dins d'una bossa (el típic de la samarreta, l'aigua, un poc de coca-cola i el gel precalfament), ja que va quedar compensat un canelobre de vidre que donaren, amb el fet que no donaren res per a menjar, ni fruita, ni dolç ni salat. No és que destaque molt, però ha estat prou millor que algunes altres per l'estil.

Volta a peu de Carlet

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí pagues 1€, que resulta molt poc per a tot el que donen de regal. Per a la ploguda que hi hagué 15 minuts abans, l'organització va ser més que perfecta, perquè Joan i jo arribàrem un poc tard (a les onze en punt, 15 minuts abans del començament, massa justets) i d'això no tenen la culpa.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Carrera Popular de Godella: Memorial Pepe Alonso

Per a arribar, hem d'agafar l'eixida de Burjassot segons estem anant per l'autovia del Mediterrani, i quan arribem a Godella, per a trobar el complex esportiu, sense ninguna senyalització per arribar-hi, hem d'anar, per a aclarir-me jo, cap a la dreta i cap amunt (hi havia un pàrquing, però aparcarem prop), però és que hi ha escoles prop que també semblen el poliesportiu. Per a fer la cursa pagàrem 3 €, però com de ben pagats ha estat. Començaré pels regals i les coses positives, que han estat el millor: De regal (dins d'una bossa bona i gran) una samarreta tècnica de talla bona, molta aigua, unes xancles de dona per a ma mare; per contra, de coses dolentes, que no donaven menjar i que el primer got que em donaren de beguda era de Coca-cola light, que està asquerosa (m'haguí de beure'n un got de la normal). La cursa, va estar prou bé, tot i que el recorregut penjat a Internet pareixia que aniria a ser duríssim, semblava una etapa de muntanya de la Volta a Espanya, però només es tracta d'un recorregut trencacames amb contínues pujades i baixades, però que no eren tan dures com m'havia pensat. I també ha tingut de bo que no hi havia massa gent, corries tranquil, sense colps, i que 'leixida fou a les 19 hores, i no apretava el sol, i quan acabava la gent ja s'estava fent de nit, o siga, que poca calor, només que no saps si córrer amb ulleres de sol o no, però això ja és una tonteria. Conclusió, que m'ha agradat molt, que està per a tornar, tot i que falta gent animant pels carrers, ja que ens envien per urbanitzacions, camins i muntanya, però no és el mateix un poble menut en festes que una ciutat ben a prop de València.

Gran Fons Picassent

Per anar al Gran Fons Picassent s'ha d'anar prou abans, ja que costa molt aparcar. La carrera no ha estat tan malament, però a mi se m'ha quedat una sensació personal de disgust. La gent aparca cotxes deixant molt d'espai entre cotxes, i es mengen una o dos places. Arribes a pel dorsal, sense codi de barres ni res, ni tampoc tindràs fotos de la cursa, te'l donen, i sí que tens un bon lloc per a calfar i per a estirar, però l'home del micròfon ja avisava del començament massa prompte (tal vegada a propòsit). El principi, crec recordar que fins el km. 4, és de pujades i baixades (recordatori per a l'any que ve, no xarrar si comencem forts, que se'm va posar un moc ala gola i no respirava bé), després fins el km. 8,5 més o menys no hi ha altra pujada, i una rampa forta al km. 10, el que queda és pla o cap avall. La gent anima poc, i no anem molta estona per dins del poble. I a l'acabament, samarreta gran per a tots (encara que digueren que la donaven mitjana), aigua, i una cosa bona i una dolenta: donaren aquarius, res de beguda amb gas; i allò mal, no donaren meló ni res de menjar, ni ninguna bossa. Per cert, que anunciaren 11 km., però realment foren 11, 500 km. i a mi em va fotre, perquè anava a 5 minuts el km. clavats, i quan al rellotge vaig veure 54 minuts, vullguí apretar, i acabí ofegat, perquè de voler apretar un minut, a forçar quatre minuts, encara em va entrar més dolor al pit. Finalment, aquesta és la primera carrera a la qual ha vingut Juanjo d'Alfafar, a l'any que ve a veure si anem Juanjo, Salva, Joan i jo, ens hem d'avisar.

Triatló Sollana

L'organització i la publicitat donada els dies abans perquè la gent s'inscrivira ha estat molt dolenta, no es troba informació a internet ni res, només el boca a boca i cartells a Sollana i als pobles més propers. Almenys l'organització del diumenge va estar prou bé, veient com s'havia informat de tot, ja que fins el dissabte al matí, després de telefonar jo, no sabia res. La prova es composava de piragua per les aigües de l'Albufera, d'uns 25 km. en bicicleta (no sé per on, però per camins de marjals plens de clots i de fang), i de 5.800 metres de carrera a peu (un poc mal mesurats, però més o menys eixa serà la distància). Dels dos primers no en puc parlar, ja que es tracta d'una competició per equips de tres persones (excepte si algú demana fer-ne dos o les tres coses) escollits per sorteig, així que no saps amb qui vas, que es passen una polsera i que realitzen el seu trajecte.
Això de córrer tan assoles no m'ha acabat d'agradar, ja que no tenia ninguna referència, no m'aclaria del tot amb el camí, i sobretot hem corregut sense públic. A banda d'açò hi havien zones sense vigilància, que un cotxe podia haver causat algun problema, i que alguns corredors s'han estalviat algun que altre metre, perquè dels tres que m'avançaren, un d'ells, de vora un minut que li duia quan me'l vaig creuar al polígon, m'agafà en menys d'un quilòmetre, i a meta només em va traure quinze o vint segons. Això sí, al final, es portaren prou bé, amb talles decents de samarretes (segons els meus càlculs arribí el tretzé, però gràcies als altres dos, ja que la cursa la comencí el desé més o menys), un bolsillet, bona cosa de taronges i meló d'alger, un entrepà molt gran de companatge variat, aigua de sobra, i entrada gratuïta a les piscines municipals, amb l'aigua freda per a estirar els músculs.

Cursa Tous

A la pròxima hem d'eixir un poc abans, perquè hi ha poc aparcament. Al principi, com hem arribat a última hora, hi havia una cua molt llarga per a recollir el dorsal, ja que estaven prenent les dades personals, no sé per a què, ja que la classificació no apareixeria a Internet ni res, amb haver agafat la dels primers corredors per al premis, sobrava. I altre problema va ser que va començar a ploure i les dues taules d'inscripció les separaren per posar-les a cobert, amb la qual cosa quedaren separades les llistes dels sèniors i les dels eterans, i la gent feia cua a la primera que se li va ocórrer, i la gent que apuntava ens culpava de no estar en la cua adequada. Ni que es veiera el minicartellet que havien posat a les taules! Finalment, els més majors, amb prou trellat, veieren que la gent no buscàvem la mínima per a les Olimpíades, i començaren a donar dorsals a destall.
La carrera va estar bé, un poc liós el circuit perquè totes les cases són iguals i al final ja no sabies per on anaves, amb alguna pujada un poc forteta, i la seua baixada a continuació, però es fa sense patir. Faltava un poc de gent per a animar, però amb l'oratge que va fer abans de començar (ja havia parat de ploure, però eixia tota la calentor de l'asfalt), i la pluja que va començar a caure, per a mi, a partir del quilòmetre 5 i un poc, estan perdonats. El pis esvarava un poc però a això no se li pot fer res. Finalment, dir que l'aigua, massa fresca, la donaren massa prompte, que a meitat carrera no cal donar pots d'aquarius, ja que el pot de llanda molesta dur-lo damunt, i no te'l pots tirar per damunt, i que a l'acabament de la cursa no apeteix beure cerveses, sinó aquarius o pots d'aigua, i que tant de calfament de cap per a separar sèniors de veterans, i al final, per a recollir la samarreta, tots passàrem per una mateixa fila i recollírem la mateixa talla.

Cross Popular de les Rotes

Abans que res, he de dir que estic parlant d'un cross, per tant, l'estat del terra no és al qual estem acostumats els corredors populars, que no és molt agradable, però no s'enganya ningú. El principal problema és trobar el lloc, perquè no hi ha cap indicació, i s'ha d'anar en direcció a les Rotes fins que et trobes amb el Restaurant i t'has de buscar la vida per a aparcar. Hi ha una poca desorganització a l'hora de donar els dorsals i per a començar la cursa, però açò queda compensat amb el preciós paisatge de vora mar (la llàstima és que s'ha de mirar on xafes, perquè si no jo haguera corregut de costat). El quilometratge, és a dir les senyals, no estan al seu lloc, perquè hi ha quilòmetres més llargs que altres; hi ha alguna gent del passeig que anima, i bufa un poc d'aire. Per acabar, només diré la millor i la pitjor cosa d'aquest diumenge: La pitjor és que l'aigua donada a meitat cursa estava calenta (res de natural, vull dir bollint, asquerosa), i la millor, que per a l'acabament hi havia meló de tot l'any i d'alger, gelats variats i aigua, frescos i bons, fins que et pogueres morir menjant-ne. Si la carrera fóra més prop aniria segur, allà lluny, no sé si repetiré. Els resultats, per a veure'ls, ací: http://www.somesport.com/crosslesrotes/index.html

Cursa Corbera

No és per res en especial, però enguany no han millorat res de l'any passat que no estava massa d'acord. No hi ha ningun pàrquing, ni ninguna indicació on està l'eixida, ni per on es pot aparcar més prop, res. Este dissabte he patit, però perquè no férem calfament, i en la pujada vaig patir; es tracta d'una pujada de dos quilòmetres, contínua, però que excepte els darrers 100 o 50 metres s'aguanta bé. Almenys el canvi en el recorregut (amb un croquis dibuixat al lloc d'inscripcions) sí que ha estat bé, perquè l'any passat va ser un desastre creuant-se la moto de policia i els primers corredors amb els que anàvem per la meitat, i açò s'ha evitat. Anuncien que és molt bonica i que es passa la major part corrent entre pins, però que pins hi ha pocs, quasi tot són tarongers; i hi ha prou gent dins del poble, però animen pocs. Altre punt negatiu, que la bossa amb regals li la donen només als primers, els que anem a gaudir, no ens la mereixem, només una samarreta i l'aigua. Almenys, s'ha de dir que els i les de l'organització han estat més simpàtics que en altres carreres. Millor això que res...

Cursa Castelló de la Ribera

Altra bona carrera per anar a l'any vinent (el que li falta és que no hi ha fotos ni un crono per saber la posició i el temps exacte), ja que no s'ha fet pesada (s'ha acurtat un quilòmetre respecte a la distància anunciada, i es corre tota per dins del poble, amb gent animant), s'aparca relativament prompte i el regal final ens ha deparat unes sorpreses. Però anem per parts. L'any que ve esperem que estiga núvol com enguany, perquè es fa ben prompte (a les set de la vesprada), i amb sol serà dura; m'ha agradat molt perquè l'hem correguda junts Joan, Salva (que ha aguantat com un campió perquè el duiem a un ritme alt per a algú que no entrena de seguit) i jo, i la companyia ha sigut molt agradable. Ens han donat molta aigua, i esponges també per a combatre la xafogor, i a l'acabament ens han donat un pot amb fruita (una novetat). Les coses a millorar: la talla de la samarreta, que n'haurien de demanar més mitjanes (el nom ja indica que és la més utilitzada), el principi de la carrera, que anem per carrers estrets i no es pot avançar, vas adelantant i parant-te, la beguda amb gas final, i que no han donat tallada de meló d'Alger. I al final sortegen unes motxilles i unes tovalloles, a veure si al 2009 ens toca a algú de nosaltres!

Cursa Almoines

S'ha d'anar prou prompte perquè l'aparcament està complicat, però a banda d'això ha estat prou bé, excepte per la desorganització a l'hora de repartir els dorsals i els xips. Ja això ha estat bé el córrer amb xip, perquè realment saps el temps que has tardat, la cursa està prou bé, i la volta que es fa normalment diuen que és molt bonica, a la vora del riu Serpis, però que enguany s'ha canviat el circuit perquè s'havien obert les comportes. Només cal vigilar una rampa molt forta abans del km. 5, mentre es va al costat del riu, però la resta és tot pla. La samarreta que han donat és gegant, però han donat molta aigua, molt de gelat i molts pastissos de xocolata. I els resultats els van penjar eixe mateix dia a la web http://www.almoines.es/, i damunt la classificació està molt detallada.
P. D. Bonic el detall del minut de silenci per les víctimes de l'accident d'avió de Madrid, al qual em sume. D. E. P.

Inauguració pista d'atletisme a l'Alcúdia

Aquesta no la tornaran a fer, tot i que si repetiren l'any vinent tornaria a anar-hi. Hi ha un pàrquing impressionant de gran, es corre a la pista d'atletisme (quasi no te n'adones ni que estàs xafant el terra), hi ha poca gent, es pot fer anant xarrant amb tranquil·litat, la samarreta que vaig aconseguir era d'una talla bona, hi havia prou gent mirant aprofitant que eixe dia era la inauguració del COTIF, els sèniors masculins els dividiren en dos nivells... Només una cosa per a millorar, els sèniors masculins de nivell baix i les fèmines, jo pense que els haurien d'haver fet junts, ja que de córrer 25 o 35 persones no hi ha tanta diferència, sempre pensant que no corríem pel diners, tanmateix sé que quanta més gent, més maldecaps per vigilar els doblats i per contar qui és qui guanyava copa, tot i que crec que només s'havia de tindre en compte a les dones, i no als hòmens. I les fotos les han penjades de seguida, el que els ha faltat és un poc més d'il·luminació, que semblem fantasmes amb eixos ulls, a http://www.atletismelalcudia.com/.

Cursa Piles

És una cursa a la qual hi va poca gent perquè coincideix amb la de Set Aigües, però com jo estic de festes al poble, i Piles està més prop, vaig a aquesta encara que a l'any vinent tractaré d'anar-hi al Gran Fons. Però és que Piles és una cursa bonica, ja que, la primera cosa a favor, s'aparca ben prop de l'eixida; i després la qüestió que aquesta és una cursa on es paga 1 €, si es vol, per a ajuda solidària en favor dels sense sostre. A més a més, durant el trajecte per la platja de Piles es corre amb molt de públic, el que falla és quan vas entre camps i pel poble de Piles. La carrera no s'ha fet tan pesada enguany com l'any passat (feia menys calor), i segueixen donant sempre dins de la bossa l'aquarius, així que saps que no et donen ni beguda amb gas ni has de fer cua per a poder beure. I la principal cosa per la qual m'agrada anar: Allí estiueja Federico el de l'ajuntament, i sempre me n'alegre molt de veure'l i saludar-lo, i és que anima i és ben simpàtic i alegre, i em té molta estima, fins i tot massa.

Cursa Favara

Si exceptuem que en aquesta carrera no hi ha un sol aparcament destinat per a l'arribada dels corredors, la resta de coses que he vist, m'han agradat. Per a començar la inscripció per internet, que fa que tingues un dorsal i sàpies el temps i la posició que has tardat; en segon terme, que les dos informacions que vaig preguntar als de l'organització em respongueren de seguida, bé i amb educació, i la tercera, la cursa. Ara ho explique: És de pujades i baixades, amb un inici pel poble, del tipus Xeresa, però les principals estones de pujades estan al principi, el que provoca que al tornar cap al poble, el final de la carrera sobretot siga amb més estona de baixades. I un detall per allò que he dit i diré que els organitzadors són dels més llestos que he vist en l'any que porte corrent: El circuit està preparat per passar al voltant dels km. 3 i 6 pel lloc on donen aigua, però no tenen dos llocs diferents com la majoria, sinó que aprofiten el que han posat, i així treballa menys gent i s'ha de dur l'aigua només a un lloc. I la samarreta és de les tècniques, o siga, de les bones i transpirables, la llàstima és que no arribí a agafar una mitjana, i que la resta de regals (i la beguda amb gas en lloc d'aquarius) foren un poc pobres.

Cursa Benifaió

La principal cosa a favor d'aquesta cursa són els llocs destinats perquè els cotxes aparquen, ja que en vaig veure tres com a mínim mentre corria. La cursa és una normal, que té de bo que si t'inscrius amb antel·lació, tens un dorsal per saber la posició i el temps; i el que m'ha agradat és que durant prou temps corríem per on havia públic, tanmateix, aquest no animava molt comparat amb la resta de pobles. L'oratge ha acompanyat perquè quan corríem pel poble anàvem per l'ombra, i quan hem eixit a la marjal s'ha posat núvol. Un altre punt positiu és que poca gent l'ha corregut, i no anàvem agobiats i a l'acabament hem pillat la talla mitjana de samarreta. I de regals en han donat també un paquet de papes menut i uns sobres de maionesa i no sé què més, que està bé per la novetat, però tampoc s'han esforçat molt que diguem. Les fotos, un roïnetes i no han posat la meua en meta, a http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Benifai2008/

Cursa Sollana

Per fi ha arribat la del meu poble! Enguany han mesurat millor la distància i hem fet 8 quilòmetres reals, ens han llevat uns quants metres on el sol pegava de valent. Com sempre, per aparcar està prou fàcil, sobretot als llocs prop de l'institut on hi ha finques i viu poca gent. Apuntar-se és molt senzill, només donem un dorsal on assenyalem a quina categoria pertany el corredor, el problema és que mai sabem quanta gent corre aproximadament en certesa. El problema que he tingut este 2008 és que el primer quilòmetre (llarg) ha estat en un pilot sense poder avançar tan ràpid com voldria, però la primera volta l'he feta en 20:05, i he fnalitzat amb 40:00 exactes. La calor apreta de valent, però amb l'aigua del primer pas per meta, i les esponges del quilòmetre 6, no n'he tinguda tanta com els dos anys anteriors.
La gent del poble anima prou (bé, jo sóc del poble, però segons he preguntat, hi ha prou zones on animen a tots els corredors) i és una carrera simpàtica, tanmateix no es veu res de paisatge, només cases, carrers i el polígon. De regals i trofeus (mai m'he esperat als altres pobles) anem sobrats, per als primers classificats (depenent de si són locals o no) a banda de les taronges i la samarreta, i la copa a qui li tocara, enguany hi ha hagut mobles (taules), pernils, sabates esportives, maletins per a portàtil, bosses de llepolies i un rellotge de cuina per als menuts i a saber quina cosa mésque no he escoltat. La llàstima, no fem fotografies als corredors al primer pas per meta, ni a l'arribada. És una cosa que ens caldria aconseguir per a properes edicions, junt a la classificació real, em referixc a la posició, amb el pas del codi de barres per l'ordinador que hi ha de vegades.

Cursa El Palmar

L'arribada és prou fàcil, i l'aparcament, ja que hem tingut sort de trobar un lloc lliure tot just arribar, ens ha resultat fàcil, però no sé què hauria passat de no trobar-lo. A la cursa hi ha poca gent i no s'ha fet pesada, perquè ha estat per a estirar les cames pensant en la de demà de Sollana, el meu poble. Ha estat bé això d'apuntar a la gent per internet per donar-li un dorsal a cadascú i que sabera el temps i la posició, però com han donat el dorsal imprés en un paper, el més roín que he vist mai, que amb la suor de seguida s'ha banyat i s'ha trencat. Jo encara l'he recuperat partit per la meitat, però durant la carrera n'he vist més de deu dorsals per terra. El tros per dins del poble la gent anima, i el paisatge entre arrossers és prou bonic, i per apuntar-se a un lloc perquè envien publicitat (que de seguida el reba el marcaré com a spam) ens han donat un paraigües a banda del típic regal. Per cert, quin esprint més bonic de 150 metres entre Juanjo i jo, per animar la gent; la llàstima, que m'haurà guanyat per un centímetre. I a esperar que pengen les fotos de la cursa, que estan tardant molt, a http://www.samarucelpalmar.com/.

Cursa Riola

La carrera ha estat prou bé, és fàcil arribar al lloc i hi ha un pàrquing a la Sala Santy (al poc d'entrar al poble, a la dreta). Quan arribes al lloc del dorsal, i a l'eixida hi ha menys corredors que a les altres curses (tal vegada perquè era dijous i encara no era agost, quan la gent s'agafa les vacances), el dorsal s'agafa ràpid, i hi havia una empresa donant un beuratge de no sé quina nutricionista per a esportistes que no ha estat del tot malament. El començament de la cursa transcorre per carrers estrets dins del poble, que vas xocant amb els que van més ràpids, i després ixes als típics camins de marjal por on passen tractors i que estan plens de pedretes, clots i brossa. El paisatge a la vora del riu és preciós, i com la vaig fer acompanyat d'amics a un ritme lent, el vaig poder veure bé. De premi final, a banda de donar la samarreta, ens donaren un paquet de papadelta, i per a les dones hi havia un necesser. Altra errada, al final hi havia begudes amb gas. Recordatori per a l'any vinent, si vaig a la carrera (enguany el treball m'ho ha permés), he d'avisar Manel López, i així el salude. Les foto de Rafa indeciso no m'han agradat gens, quasi sembla que haurem de parar-se per a eixir bé, a: http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Riola2008

Cursa Aldaia

Va ser una cursa el dia següent a Simat, i va estar molt millor que aquesta altra. Abans que res he de dir que va ser molt fàcil arribar allí, però va costar Déu i ajuda tornar-se'n cap al poble. L'organització va ser bona, hi tinguérem uns núvols prims que no deixaven que el sol ens pegara directament, i, sobretot, la cursa la vaig fer acompanyat amb el meu cosí Javi i l'altra meitat amb Ester. El públic i la gent animava i era simpàtica, no miraven només, jo aní xarrant tota la cursa i les dos vegades que ens donaren aigua jugàrem com xiquets banyant-se. I, per continuar amb la festa, al quilòmetre 6, quan donaren aigua la segona vegada, els xiquets que la donaven, tres d'ells, s'apuntaren al joc banyar a Ester. Donaren dos plàtans (massa verds, això sí) i dos kiwis a banda dels típics regals, i aigua fins fartar-se'n. Altre aspecte positiu és que no la corre molta gent (unes 450 persones) , malgrat que a l'eixida vas amuntonat, de seguida pots anar al teu ritme sense xocar. Tanmateix, sí que s'han de mirar una cosa, les senyals per a marcar els quilòmetres no estaven ben posades, o si no, en l'últim quilòmetre, en el tempsque el férem, ja ens veig a tots a Londres 2012.

Cursa Simat de la Valldigna

L'accés al poble, i l'aparcament, des del meu punt de vista, eixint a l'hora que vaig poder moure, és dolent, caldria fer-hi alguna cosa. D'açò ningú hi tingué culpa, però s'hauria de buscar un remei per a la calor, ja que començàrem amb uns 35º, almenys es podria esperar el començament en un lloc a l'ombra, no a ple sol. La cursa no és tan pesada com jo m'esperava, no hi ha ninguna pujada ni baixada forta, només és que corres cara al sol, hauríem necessitat córrer per algun lloc on hi haguera més ombra o trobar-ne alguna que altra solució, i els vàters portàtils també els haurien d'haver posat a l'ombra, perquè entrí a pixar, però allò semblava un forn, millor pixar en un camp de tarongers durant la cursa. La principal cosa a millorar, la desorganització a l'arribada a meta: No hi havia samarretes de talles menudes (per què no es demanen més talles mitjanes, si el seu nom ja indica que és la mitjana, és a dir, la més demanada?), donaren begudes amb gas, i no hi havia les típiques botelletes d'aigua, sinó que ens donaren uns gotets xicotets d'aigua, que no a mi em calmaren la set. Almenys m'alegrí de veure a Toni de l'Hostal, l'àlies de Lluís Antoni de l'Alcúdia. Una gran abraçada si lliges açò...

Cursa Barxeta

Si no estàs prou preparat, no vages, ja que és un cursa de pujades i de baixades contínues, no hi ha res pla, tot són rampes i pendents. I per a mi, que visc a un poble on tot és pla i no entrene les pujades ni les baixades, això em mata. Tanmateix la cursa és prou bonica, amb un paisatge bonic entre muntanyes, i l'organització tingué la bona idea de donar aigua dos vegades (km. 3 i 5,5 aprox.) i al públic els donà ventalls per a fer soroll i animar els corredors. I hi ha dos coses a millorar, la cua per recollir el dorsal (la meua opinió és que o dones el dorsal i no inscriu's ningú, o acceptes la inscripció des d'internet) que arribava fins a un carrer tancat o en el sol apretava de valent, i el regal (pobre, poca previsió de samarretes mitjanes i coca-cola en loc d'aquarius). Recordatori per a mi: no començar tan fort amb Raül els dos primers quilòmetres, que li tira massa i al quilòmetre 6 em deixà; i que a la segona vegada (motiu pel qual no vaig seguir a Raül) que donen aigua, just a continuació hi ha una baixada, i com havia begut, l'estòmac em pegava com si foren colps dins del cos. O m'espere a la següent pujada o només em tire l'aigua per damunt.

Cursa Alzira

És una cursa que per a mi és entretinguda i es fa curta, perquè són només 8 quilòmetres, he descobert un lloc on aparcar ràpid i prop, i enguany ens ha plogut i no ha fet tanta calor com l'any passat. Com no la faig a comptar el temps ni les pulsacions, no puc queixar-me molt, perquè és una de les curses que faig amb el meu cosí Javi, la seua dona Ester i l'amic-president Vicent; i hi anem tots quatre xarrant i fent-se gràcies, i només aprete els últims 300 metres per provar l'esprint. De regals ha estat bé, prou de beguda, molta fruita i un gelat dels bons, de marca; a banda d'un para-sol per al cotxe i una gorra que hem recollit a un estand. Només un parell de coses a millorar, però que no són molt urgents: l'entrega de dorsals és un poc caòtica (i els imperdibles gegants), i no hi ha cap lloc on trobar la classificació ni fotografies de la cursa.

Cursa Xeresa

De moment no hi puc parlar molt, però comparada amb l'any passat (el 2007 va ser la meua segona cursa), i en aquesta segona vegada que he anat (és la cinquena edició), està millorant el que li mancava, i tot el que tenia de bo ho manté. Es tracta d'un recorregut de pujades i baixades del qual no poden fugir els organitzadors, l'última pujadeta al quilòmetre 8, que recomane no acabar de forçar mai, perquè respires i t'ofegues de la bramor. Però s'ha intentat evitar amb 3 passos (crec recordar) on refrescar-se un poc, i a l'acabament on donen molta beguda, meló d'Alger i gelat. També mantenen les coses bones que tenen: regal d'una samarreta tècnica, regal per a les dones, prou serveis... I una novetat que jo no havia vist mai: Perquè pugueren anar-hi les famílies dels corredors es va posar un castell unflable perquè jugaren, i també hi havia uns pirates que els feien jocs.

Cursa Real de Gandia

Cursa ben bonica, a la qual preferixc anar abans que a la d'Almussafes (que està a cinc minuts del meu poble), perquè hi ha molt d'aparcament ben a prop (el més recomanable és aparcar a les fàbriques), no la corre massa gent (entre 600 i 700 persones calcule jo), i la quantitat de regals és molt gran (dues samarretes, una gorra, un clauer, menjar, unes xancles per a dones; i per als 100 primers una maleta amb rodes troller). Tanmateix això, eixa quasi perfecció en l'organització de la cursa es podrien millorar un parell de coses: que la meitat dels regals són iguals que els de l'any passat, que la cursa comence 30 o 45 minuts més tard (que la calor és ofegant) i, si hi ha, els corredors podríem passar per algun lloc amb un paisatge bonic, que només anem entre fàbriques, cases i poc més. Una cosa per acabar, moltes gràcies als col·laboradors, perquè et donen tot el que vols (més aigua o el que siga), però et diuen que t'esperes que arriben els altres corredors per si de cas, i et diuen per favor i tot (i això no passa a tots els llocs).

Circuit Marina Alta: Benissa

Açò no és un poble, és una muntanya russa plena de pujades i de baixades. Aparcàrem més o menys bé, considerant el desconeixement del poble al qual anàrem. Per a l'eixida hem d'estar dels primers a la pròxima, perquè fins més enllà del primer quilòmetre sempre estàs corrent per carrers estretíssims, i ni et poden avançar ni pots passar ningú, i tot són travetes i colps de colze. Altra errada, de seguida abandones els llocs on hi ha públic, per a enviar-te per caminets plens de pedres, terra i pols, que ni et permeten xafar bé ni respirar, perquè amb la calor i la pols vas ofegat. I tampoc ens envien per llocs amb un paisatge ben bonic, sinó que et fan circular al costat de carreteres o entre camps que no deixen veure res, i que per alguns dels camins no caben ni tres persones una al costat de l'altra. Recordatori per a la carrera de l'any que ve: entre els quilòmetres 8 i 9 hi ha una paret molt dura!! I recomanem a l'organització que agafe més samarretes de la talla mitjana, perquè s'acabaren de seguida, i ja ho diu el nom, és la mitjana, la que més gent vol.
Les parts positives, posaren això de l'aigua per a refrescar-se (i un bar també) i és on crec que més menjar han donat de totes les del circuit.

Circuit Marina Alta: Jesús Pobre

Segons la meua opinió ha estat la pitjor cursa de totes, excepte perquè ja he fet més amistat amb un home anomenat Toni, de Dénia, i per l'esprint final de 300 metres, en el qual n'he avançat a prou, però només per provar com estava de l'abductor. L'aparcament és impossible, quasi val la pena aparcar al poble del costat o estar allí abans de les 6; és un poble molt menut enclavat entre muntanyes i tot són pujades i baixades per la muntanya, el 85 % de la cursa transcorre entre camps, és a dir, sense públic, i es fa prou avorrida, ja que encara que no ho semble, la gent anima. El regal final no és res d'especial, ens clavaren per camins de cabres. I, per acabar, ni les fotos de la xica del blog són bones, no n'ix ni una bona, quasi totes són de gent aborregada o de lluny.

Circuit Marina Alta: Ondara

Aquesta carrera ha estat una de les pitjors del Circuit de la Marina Alta, bé perquè les altres han estat molt ben organitzades, bé perquè a mi no m'ha acabat d'agradar. Els motius han estat els següents: 1) l'aparcament de cotxe va ser molt difícil, i després de moltes voltes aparcàrem a la carretera, molt lluny; 2) al quilòmetre 5, aproximadament hi ha una pujada prou forta, i tot seguit ens claven per camins de cabres plens de clots i pedres (i en una d'estes m'he fotut l'abductor dret); 3) quantitat de regals pobra, i desorganització a l'acabament de la cursa. I, per acabar, el quart motiu, però del qual no té la culpa l'organizació, és que eixe dia va ser el primer en què va fer una calor de valent.

Circuit Marina Alta: Xàbia

Altra cursa del circuit que està molt bé. Deu quilòmetres plans sense ninguna pujada especial, i amb un paisatge bonic a vora mar. També estigué molt bé que a quasi tota la carrera hi havia públic tot i el mal oratge, ja que animen i ajuden a esforçar-se més; i el fet que el poliesportiu, amb els banys i les dutxes, estaven just al costat de l'eixida. Els regals estigueren prou bé (no se'n passaven) i hi havia una ampolla d'aquarius fresc a l'acabament. Hi hagué dues coses a millorar: La pèssima senyalització per a trobar el pàrquing o qualsevol altre aparcament; i les dues eixides en fals que ens feren. Tanmateix no acabà d'estar del tot malament el fet que férem una volta a la cantonada a tots els corredors per així posar-los a tots darrere de la línia d'eixida. És una carrera que es pot realitzar tota al mateix ritme, perquè no hi ha res que te'l trenque.

Cursa Escola Lluís Vives: Sueca

Són aproximadament 6 quilòmetres pel polígon un matí d'un dissabte per a estirar les cames i fer un poc de festa. Està bé perquè hi ha molt poca gent, m'enduguí dues samarretes i estiguí xarrant tota la cursa amb un home major anomenat Alfonso. I vaig aconseguir que Carles també fera la cursa!!!!

Circuit Marina Alta: Gata de Gorgos

11 quilòmetres de cursa, fent-li dos voltes a un circuit, amb dos pujades per volta (en fan 4); a banda que els darrers 200 metres també són una rampa forteta. La carrera no es fa molt pesada perquè quasi sempre el corredor està corrent amb públic. És la primera carrera en què han repartit aquarius de cola, de regals han sigut pobres, però ens han donat una monyiquera.

Pedreguer: Circuit Marina Alta

Tot i estar plovent fins mitja hora abans de la carrera, a l'hora de córrer feia un sol preciós. Només havies de vigilar a no esvarar i a no clavar el peu dins d'un toll d'aigua. A l'acabament de la carrera hi hagué una rampa forteta de 150 o 200 metres, a banda de les pujades i les baixades de la carrera. De regal donaren poc, però molt bo: samarreta bona, un joc de quatre peces per al bany (per al sabó líquid, la pastilla de sabó, raspall de dents i un gotet), una poma i l'aigua. L'única cosa que va faltar fou l'Aquarius (donaven llimonada granissada o fanta taronja). Poques en faré tan bones com aquesta.

Pego: Circuit Marina Alta

Les indicacions per trobar el lloc d'eixida eren inexistents, però és d'agrair que es córrega pràcticament tot el camí per on hi ha gent. Tingueren el detall de donar roses a les dones per celebrar el dia de la mare, però de regals no s'esforçaren massa. La cua que hi havia a la línia de meta era tan llarga que quasi arribava a Dénia, alguna solució per a l'any que ve seria recomanable. També va estar bé que l'arribada estiguera al poliesportiu, on les pistes d'atletisme, amb molt de lloc per a estirar.

Gran Fons Oliva

Altra grandíssima carrera, possiblement la millor organitzada que he vist mai: amb una xicoteta fira, pàrquing, moltíssims regals, samarreta tècnica... Es pagaven 6 € per a poder córrer-la, però, tanmateix estan pagats molt a gust. Com a recomanació només dir que si algú només ha dormit quatre hores, no se li ocurrisca anar, que perdrà les pulsacions pel camí. Només faltava un poc més de vigilància per si algú es lesionava. Com es corria amb xip, saps el temps exacte i real que tardes.

El Verger: Circuit Marina alta

Carrera que va estar ben organitzada, però el pàrquing que muntaren va ser massa menut. I com a errada que feren samarretes només per als primers, i si eres un corredor novell o vas en companyia d'algú et quedes sense samarreta.

Teulada: Circuit Marina alta

El lloc on transcorre és preciós, hi ha una organització perfecta i els regals foren abundants. Carreres com aquesta s'havien d'organitzar més a sovint.

Gran Fons Vila de Puçol

La carrera va estar ben organitzada, amb un trajecte en un bon estat excepte per un troset. El gran problema va ser que la carrera es va celebrar poc temps després del canvi horari, i els últims 5 quilòmetres amb el sol de cara foren mortals.

Font d'en Carròs

Carrera bonica, en la qual tingueren el detall de donar premis a les parelles. Hi havia un poc de muntanya, i si vas desentrenat pots arribar a patir un poc, però val la pena tornar-hi.

Cançons per a eixir a córrer

Ací va la llista de les cançons que m'agrada posar-me al MP3 per a eixir a córrer, sempre tenint en compte que crec que en podria afegir alguna més. Són una mescla de cançons que animen a seguir corrent i d'altres que tenen un ritme continuat que serveix per a mantindre una constant que ens permeta agafar la nostra marxa. Aquestes són:
¡salta!
2spybreak
aces high
bawitdaba
bitter sweet simphony
blitzkrieg bop
bohemian rhapsody
brave new world
bring me to life
buenos aires
chop suey
como camarón
danza al viento
du hast
fear of the dark
give it away
going under
hard rock hallelujah
it's my life
La manta al coll
marcha del 2 de mayo
mortal kombat
No volem cap que no estiga borratxo
pa mi guerrera
Played a Live_Bongo Song
points of autorithy
Popcorn remix
run to the hills
running free
Samba Adagio
satisfaction
song 2
Tambores Tecno
the beatiful people
the number of the beast
thunderstruck
we are the champions
we will rock you
welcome to the jungle