Cursa Barxeta

Si no estàs prou preparat, no vages, ja que és un cursa de pujades i de baixades contínues, no hi ha res pla, tot són rampes i pendents. I per a mi, que visc a un poble on tot és pla i no entrene les pujades ni les baixades, això em mata. Tanmateix la cursa és prou bonica, amb un paisatge bonic entre muntanyes, i l'organització tingué la bona idea de donar aigua dos vegades (km. 3 i 5,5 aprox.) i al públic els donà ventalls per a fer soroll i animar els corredors. I hi ha dos coses a millorar, la cua per recollir el dorsal (la meua opinió és que o dones el dorsal i no inscriu's ningú, o acceptes la inscripció des d'internet) que arribava fins a un carrer tancat o en el sol apretava de valent, i el regal (pobre, poca previsió de samarretes mitjanes i coca-cola en loc d'aquarius). Recordatori per a mi: no començar tan fort amb Raül els dos primers quilòmetres, que li tira massa i al quilòmetre 6 em deixà; i que a la segona vegada (motiu pel qual no vaig seguir a Raül) que donen aigua, just a continuació hi ha una baixada, i com havia begut, l'estòmac em pegava com si foren colps dins del cos. O m'espere a la següent pujada o només em tire l'aigua per damunt.