Cursa Aldaia

Va ser una cursa el dia següent a Simat, i va estar molt millor que aquesta altra. Abans que res he de dir que va ser molt fàcil arribar allí, però va costar Déu i ajuda tornar-se'n cap al poble. L'organització va ser bona, hi tinguérem uns núvols prims que no deixaven que el sol ens pegara directament, i, sobretot, la cursa la vaig fer acompanyat amb el meu cosí Javi i l'altra meitat amb Ester. El públic i la gent animava i era simpàtica, no miraven només, jo aní xarrant tota la cursa i les dos vegades que ens donaren aigua jugàrem com xiquets banyant-se. I, per continuar amb la festa, al quilòmetre 6, quan donaren aigua la segona vegada, els xiquets que la donaven, tres d'ells, s'apuntaren al joc banyar a Ester. Donaren dos plàtans (massa verds, això sí) i dos kiwis a banda dels típics regals, i aigua fins fartar-se'n. Altre aspecte positiu és que no la corre molta gent (unes 450 persones) , malgrat que a l'eixida vas amuntonat, de seguida pots anar al teu ritme sense xocar. Tanmateix, sí que s'han de mirar una cosa, les senyals per a marcar els quilòmetres no estaven ben posades, o si no, en l'últim quilòmetre, en el tempsque el férem, ja ens veig a tots a Londres 2012.