Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Cursa Cullera

Enguany m'he endut una desil·lusió al respecte de l'any passat. L'assumpte de l'aparcament contiuna igual de malament que l'any passat, i enguany el començament ha sigut caòtic. Per a agafar el dorsal i el xip, com no quedava gens clar on anar, ni quina cua seguir, la gent anàvem tots en una mateixa cua, colant-se, parant-se, sense saber on anar ni què fer... Per acabar-ho d'adobar, no hi havia res que assenyala des de quin punt es donava l'eixida exacta, no hi havia ningun unflable, i anàvem tots com pollastres sense cap. I tampoc va ajudar molt que uns 10 minuts abans començaren a avisar els corredors perquè anaren a l'eixida, cosa que va provocar que no estirara gens, i que acabara tocat de l'abductor (i que molt probablement no em permetrà córrer a Sueca).
Altre punt negatiu el trobem pràcticament fins el km. 4, quan donen l'aigua (per a alguns, perquè els corredors encara anem massa amuntonats), ja que fins aleshores no hi ha quasi lloc per a avançar, i tot està ple de voreres, pilons, escalons, clots, gent pel passeig, fanals... És un perill fins que comença la primera pujada (uns dos minuts de pujada un poc abans del km. 5). Ja després ja s'arregla amb la pujada al far i a l'església, amb les boniques vistes, però que després de la baixada ens tornen a amagar de tot paisatge bonic, i del 8 al 9 tornem altra vegada a fer una pujada poc forta, fins que girem a l'esquerra 50 metres abans del km. i comencen una pujada ben forta i llarga (que em va fotre l'abductor). Ja a partir d'ací es va per zones amb públic que anima i aplaudeix, i que quasi ha estat el millor del dia, a banda del bon oratge.
I una cosa que m'ha sorprés: Enguany que complien 25 anys de la cursa, els regals han estat els justos, fins i tot menys que l'any passat, i amb menys coses de menjar també. Espere que tot açò haja sigut a causa de les plogudes d'octubre, i del mal oratge anunciat, però he acabat defraudat, tanmateix, com els últims 3 km. (i un poc més) els he fet amb Virgilio xarrant fins entrar junts a la meta, el final se m'ha fet entretingut, encara que en la vida m'haurà avançat tanta gent al final.