Triatló Sollana

L'organització i la publicitat donada els dies abans perquè la gent s'inscrivira ha estat molt dolenta, no es troba informació a internet ni res, només el boca a boca i cartells a Sollana i als pobles més propers. Almenys l'organització del diumenge va estar prou bé, veient com s'havia informat de tot, ja que fins el dissabte al matí, després de telefonar jo, no sabia res. La prova es composava de piragua per les aigües de l'Albufera, d'uns 25 km. en bicicleta (no sé per on, però per camins de marjals plens de clots i de fang), i de 5.800 metres de carrera a peu (un poc mal mesurats, però més o menys eixa serà la distància). Dels dos primers no en puc parlar, ja que es tracta d'una competició per equips de tres persones (excepte si algú demana fer-ne dos o les tres coses) escollits per sorteig, així que no saps amb qui vas, que es passen una polsera i que realitzen el seu trajecte.
Això de córrer tan assoles no m'ha acabat d'agradar, ja que no tenia ninguna referència, no m'aclaria del tot amb el camí, i sobretot hem corregut sense públic. A banda d'açò hi havien zones sense vigilància, que un cotxe podia haver causat algun problema, i que alguns corredors s'han estalviat algun que altre metre, perquè dels tres que m'avançaren, un d'ells, de vora un minut que li duia quan me'l vaig creuar al polígon, m'agafà en menys d'un quilòmetre, i a meta només em va traure quinze o vint segons. Això sí, al final, es portaren prou bé, amb talles decents de samarretes (segons els meus càlculs arribí el tretzé, però gràcies als altres dos, ja que la cursa la comencí el desé més o menys), un bolsillet, bona cosa de taronges i meló d'alger, un entrepà molt gran de companatge variat, aigua de sobra, i entrada gratuïta a les piscines municipals, amb l'aigua freda per a estirar els músculs.