Gran Fons Picassent

Per anar al Gran Fons Picassent s'ha d'anar prou abans, ja que costa molt aparcar. La carrera no ha estat tan malament, però a mi se m'ha quedat una sensació personal de disgust. La gent aparca cotxes deixant molt d'espai entre cotxes, i es mengen una o dos places. Arribes a pel dorsal, sense codi de barres ni res, ni tampoc tindràs fotos de la cursa, te'l donen, i sí que tens un bon lloc per a calfar i per a estirar, però l'home del micròfon ja avisava del començament massa prompte (tal vegada a propòsit). El principi, crec recordar que fins el km. 4, és de pujades i baixades (recordatori per a l'any que ve, no xarrar si comencem forts, que se'm va posar un moc ala gola i no respirava bé), després fins el km. 8,5 més o menys no hi ha altra pujada, i una rampa forta al km. 10, el que queda és pla o cap avall. La gent anima poc, i no anem molta estona per dins del poble. I a l'acabament, samarreta gran per a tots (encara que digueren que la donaven mitjana), aigua, i una cosa bona i una dolenta: donaren aquarius, res de beguda amb gas; i allò mal, no donaren meló ni res de menjar, ni ninguna bossa. Per cert, que anunciaren 11 km., però realment foren 11, 500 km. i a mi em va fotre, perquè anava a 5 minuts el km. clavats, i quan al rellotge vaig veure 54 minuts, vullguí apretar, i acabí ofegat, perquè de voler apretar un minut, a forçar quatre minuts, encara em va entrar més dolor al pit. Finalment, aquesta és la primera carrera a la qual ha vingut Juanjo d'Alfafar, a l'any que ve a veure si anem Juanjo, Salva, Joan i jo, ens hem d'avisar.