No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí pagues 1€, que resulta molt poc per a tot el que donen de regal. Per a la ploguda que hi hagué 15 minuts abans, l'organització va ser més que perfecta, perquè Joan i jo arribàrem un poc tard (a les onze en punt, 15 minuts abans del començament, massa justets) i d'això no tenen la culpa.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada