Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 10 de març del 2009

Mitja Marató de Riba-Roja

Recordatori per si torne a córrer: Només entres al poble, al primer carrer cap a l'esquerra que està empinat, hi ha un bon lloc per a aparcar. I l'eixida està carrer avall, sense cap senyalització, al poliesportiu del final.

Menuda burrada de circuit, ple de carrers en costera i rampes, i ponts... I la puta que els va parir... Això , tota la carrera a un mateix ritme, a partir del km. 10 comencí a avançar a gent, i sense parar ni baixar la marxa. El millor de tot, el genoll va aguantar com un campió. És de la carrera que més orgullós estic d'haver-la fet i d'haver-la acabat... Però fer-la assoles, sense companyia, tan avorrida, si no vaig amb algú, no tornaré a anar... Per cert el paisatge no és tan bonic com em digueren, és bonica si l'acabes, per poder dir que és una de les mitges maratons més dures de la província.

Els regals, ben bons, ha valgut la pena el patiment, tot i que el pitjor ha estat la calor (uns 27º) mentre corríem, i el sol pegant de valent. De regal: la motxilla (millor tela que la de Gandia, però amb menys butxaques), samarreta tècnica, beguda i menjar de sobra, les taronges de les bones, i una polsera reflectant, bona per a córrer per la nit, però que queda un poc gai...