Circuit Ruralcaixa: Orriols

Típica carrera del circuit, un poc massa per carrers estrets. Ninguna vigilància de cotxes ni de gent, m'ha semblat un poc més desastre que les altres.

Cursa Alaquàs

Tenint en compte que és debades, està prou ben organitzada, però amb poc de lloc per a aparcar. Són 10 km. amb poc de públic animant tot i rodar prou pel poble. És una carrera simpàtica que es pot tornar a fer, tanmateix, l'organització a l'acabament va ser un desastre.

Mitja Marató de Riba-Roja

Recordatori per si torne a córrer: Només entres al poble, al primer carrer cap a l'esquerra que està empinat, hi ha un bon lloc per a aparcar. I l'eixida està carrer avall, sense cap senyalització, al poliesportiu del final.

Menuda burrada de circuit, ple de carrers en costera i rampes, i ponts... I la puta que els va parir... Això sí, tota la carrera a un mateix ritme, a partir del km. 10 comencí a avançar a gent, i sense parar ni baixar la marxa. El millor de tot, el genoll va aguantar com un campió. És de la carrera que més orgullós estic d'haver-la fet i d'haver-la acabat... Però fer-la assoles, sense companyia, tan avorrida, si no vaig amb algú, no tornaré a anar... Per cert el paisatge no és tan bonic com em digueren, és bonica si l'acabes, per poder dir que és una de les mitges maratons més dures de la província.

Els regals, ben bons, ha valgut la pena el patiment, tot i que el pitjor ha estat la calor (uns 27º) mentre corríem, i el sol pegant de valent. De regal: la motxilla (millor tela que la de Gandia, però amb menys butxaques), samarreta tècnica, beguda i menjar de sobra, les taronges de les bones, i una polsera reflectant, bona per a córrer per la nit, però que queda un poc gai...

Cursa a Natzaret: Circuit Ruralcaixa

Retire allò dit a la carrera anterior, ja he vist més gent junta en la vida. El lloc bo d'aparcar és al semàfor a la dreta, tot i que l'eixida està un poc lluny, però si anàrem corrent estaria bé per a anar calfant. El ritme de Javi va ser perfecte, ja que anàvem prou forts, i com correguérem per avingudes més amples que a Vara de Quart, no s'avançava tan a colps, es duia un ritme més continu.

Altra cosa bona ha estat, que o bé no veia les senyals dels quilòmetres, o bé no hi havien, així que no ens calfàvem el cap en el ritme que portàvem. A banda d'això, és una carrera típica de València, sense públic que anime, ben organitzada, i poc més a destacar, però sí que he de dir que està prou bé.