Una grandíssima carrera, possiblement la millor organitzada que he vist mai: amb el pàrquing a la zona del poliesportiu i els carrers pròxims, molts regals, samarreta tècnica... Es pagaven 7 o 8 € per a poder córrer-la, però, tanmateix estan pagats molt a gust, i si has corregut la Mitja Marató o la Quarta d’Oliva de maig, et descompten un euro. Enguany han canviat la data per eixe motiu, abans se celebrava en maig, però ara ha canviat a novembre, i la veritat és que és d’agrair que es córrega sense la calor d’eixes dates. Només faltava un poc més de vigilància per si algú es lesionava. Com es corre amb xip, saps el temps exacte i real que tardes.
La cursa es fa un poc llarga, però només el principi és més dur, i a partir del km. 6-7 no presenta cap complicació. Per dir-ho d’una manera un poc massa resumida, el primer quilòmetre és pla, i només acabes el passeig comences la pujada més llarga i dura, que acaba al km 2. Després baixes fins el km 3, després tornes a fer una estona de pla i de pujada fins el km 5, i tornes a baixar just després que et donen l’aigua. Després d’eixa baixada al km 6, la que més pendent té, encara queda una rampa dura però curta, i ja la resta és senzilla. Asfalt, i sense pujades ni baixades, entre camps i sense públic, i ja al km 13,5 tornes a arribar a Oliva ciutat.
La cursa sempre m’ha encisat, però el mal oratge d’enguany, amb fort vent, amenaça de pluja i fred, l’ha deslluïda. La llista de regals, interminable: suc, poma, revista, tovallola, sals minerals, aigua amb cafeïna, xocolata calenta per a beure... el que no ens ha vingut bé, que el disseny de la samarreta era el mateix que el 2010, i l’he agafada per a regalar-la. I, novament, donar les gràcies a Claudia de Calygat i a Vicent Esteve, del club de L’Espenta d’Oliva, per la seua amistat i les seues fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada