Volta a peu curta i plana de València, però esta és de les més llargues i amb més avingudes amples, així que pràcticament es convertix en una típica volta a peu, ja que la distància és de quasi 7,4 km.
En esta ja m’ha quedat clar que el Circuit està pensat per a la gent de València ciutat, i de pobles a menys de 5 minuts o amb bona combinació de transport públic. Nosaltres aparcàrem a l’Avinguda del Mestre Rodrigo, que és ben llarga i amb molt de lloc lliure, tanmateix, hi ha un pàrquing més pròxim, que ja és qüestió de decidir arriscar-se o no. Esta és la volta a peu solidària, i abans de començar es podia fer entrega d’un litre d’oli i es podia participar en un sorteig, però que s’esperaren a celebrar-lo quan acabara l’últim corredor, i hi havia gent que se li gelava el cos, i acabaren fent-lo quan quedaven els quatre gats que vivien a prop o s’havien d’esperar per algun motiu.
Abans de començar feren un gran castell de traques, que amb el fum que feren, un poc més ens ofeguem abans de començar. Una carrera amb poc públic, però destaquen els dos punts amb música, els dels tambors i els de la rondalla que se situen a la redona gran per on es passa dues vegades. I poc més, aigua, més quilòmetres a les cames, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias. Altra crítica, que enguany només es pot recollir el regal a Aldaia, i que donen molts pocs dies de termini per demanar-ho, a banda de la poca varietat que he notat enguany.
En esta ja m’ha quedat clar que el Circuit està pensat per a la gent de València ciutat, i de pobles a menys de 5 minuts o amb bona combinació de transport públic. Nosaltres aparcàrem a l’Avinguda del Mestre Rodrigo, que és ben llarga i amb molt de lloc lliure, tanmateix, hi ha un pàrquing més pròxim, que ja és qüestió de decidir arriscar-se o no. Esta és la volta a peu solidària, i abans de començar es podia fer entrega d’un litre d’oli i es podia participar en un sorteig, però que s’esperaren a celebrar-lo quan acabara l’últim corredor, i hi havia gent que se li gelava el cos, i acabaren fent-lo quan quedaven els quatre gats que vivien a prop o s’havien d’esperar per algun motiu.
Abans de començar feren un gran castell de traques, que amb el fum que feren, un poc més ens ofeguem abans de començar. Una carrera amb poc públic, però destaquen els dos punts amb música, els dels tambors i els de la rondalla que se situen a la redona gran per on es passa dues vegades. I poc més, aigua, més quilòmetres a les cames, i que continuen donant el periòdic de Las Provincias. Altra crítica, que enguany només es pot recollir el regal a Aldaia, i que donen molts pocs dies de termini per demanar-ho, a banda de la poca varietat que he notat enguany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada