La millor zona de l’aparcament és per on posen la fira d’octubre; per a situar-se, cal entrar per La Vital, direcció el polígon/centre històric, i a partir del local que es diu La Fábrica, ja cal pensar a aparcar en eixe pàrquing del davant, o anar al pàrquing que hi ha vora el riu Serpis (però que una hora abans ja està pràcticament ple).
Em sap greu dir-ho, però l’organització d’abans del començament és a cada any, no sé si dir-ho a pitjor o bé un caos. Les diferents cues per a recollir el xip i el pitral segons el número es mesclaven, gent que passava, gent que ja el tenia, llevaven els cartells indicadors de quin número s’hi donava. En fi, que els corredors anàvem perduts, l’inici es va retardar vint minuts, i la gent que venim de lluny i hem de tornar per a dinar, no ens fa molta gràcia.
El circuit este any ha canviat en una part, però... per a pitjor. Tal vegada podia ser més bonic el córrer per parcs i vora riu, però com era el principi (quan els corredors encara anem amuntonats), es va convertir en una eixida perillosa. Semblava més una prova de Humor Amarillo que una cursa! Clots, pedres, bancs, arbres, pilons... Un circuit pràcticament pla, amb una volta de 4,5 km i una altra de 7 km, que té unes pujades i baixades molt breus i accentuades, ja que són les típiques d’un camí vora riu. Poca gent animant excepte en la recta de meta, part del polígon avorrida i part un poc més animada vora riu.
El final de la carrera està ple de fotos de Calygat i de Vicent Esteve (m’han encantat les del final que m’han fet amb la samarreta de Blas Pitt), i els regals han estat justets en relació al preu de la carrera i a la llarga cua del final: samarreta tècnica, una peça de fruita, Aquarius i un parell de coses més.
El final de la carrera està ple de fotos de Calygat i de Vicent Esteve (m’han encantat les del final que m’han fet amb la samarreta de Blas Pitt), i els regals han estat justets en relació al preu de la carrera i a la llarga cua del final: samarreta tècnica, una peça de fruita, Aquarius i un parell de coses més.
1 comentari:
Es de veres. L´organització un auténtic caos. No sabíes per on anar. I per als menuts, igual. A l´hora de donar els trofeus, a mitja carrera gran, no sabien qui eren els guanyadors dels piponets......
La volta, per a mi va estar be, no soc un corredor de marques, i la vaig fer amb un sollanero, V. Noverges, i ens ho passarem be. Ni fret ni molta calor. Perillosa al principi, pero original, i monótona el traçat pel pol.ligon.
Publica un comentari a l'entrada