Volta a peu de Carlet

No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí pagues 1€, que resulta molt poc per a tot el que donen de regal. Per a la ploguda que hi hagué 15 minuts abans, l'organització va ser més que perfecta, perquè Joan i jo arribàrem un poc tard (a les onze en punt, 15 minuts abans del començament, massa justets) i d'això no tenen la culpa.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, que s'ha fet un poc avorrit, ja que anava assoles i sense música. Bon paisatge per a veure, que esper l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. Ens ha plovisquejat del quilòmetre 6 al 8, i del 8 al Déu ens ha caigut una tromba d'aigua impressionant (recordatori: agafar sabates de repost per a canviar-me-les si se'm banyen les que duc). Però eixe inconvenient, quan arribes a meta, no importa. Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur, i perquè amb el mal oratge no s'ha fet la zona de massatges, que si no... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins de dues bosses de plàstic: 3 encisams menuts, 2 tarongetes, cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, una de powerade (sense gas), la samarreta amb la talla bona, una revista antiga, un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.

Carrera Popular de Godella: Memorial Pepe Alonso

Per a arribar, hem d'agafar l'eixida de Burjassot segons estem anant per l'autovia del Mediterrani, i quan arribem a Godella, per a trobar el complex esportiu, sense ninguna senyalització per arribar-hi, hem d'anar, per a aclarir-me jo, cap a la dreta i cap amunt (hi havia un pàrquing, però aparcarem prop), però és que hi ha escoles prop que també semblen el poliesportiu. Per a fer la cursa pagàrem 3 €, però com de ben pagats ha estat. Començaré pels regals i les coses positives, que han estat el millor: De regal (dins d'una bossa bona i gran) una samarreta tècnica de talla bona, molta aigua, unes xancles de dona per a ma mare; per contra, de coses dolentes, que no donaven menjar i que el primer got que em donaren de beguda era de Coca-cola light, que està asquerosa (m'haguí de beure'n un got de la normal). La cursa, va estar prou bé, tot i que el recorregut penjat a Internet pareixia que aniria a ser duríssim, semblava una etapa de muntanya de la Volta a Espanya, però només es tracta d'un recorregut trencacames amb contínues pujades i baixades, però que no eren tan dures com m'havia pensat. I també ha tingut de bo que no hi havia massa gent, corries tranquil, sense colps, i que 'leixida fou a les 19 hores, i no apretava el sol, i quan acabava la gent ja s'estava fent de nit, o siga, que poca calor, només que no saps si córrer amb ulleres de sol o no, però això ja és una tonteria. Conclusió, que m'ha agradat molt, que està per a tornar, tot i que falta gent animant pels carrers, ja que ens envien per urbanitzacions, camins i muntanya, però no és el mateix un poble menut en festes que una ciutat ben a prop de València.

Gran Fons Picassent

Per anar al Gran Fons Picassent s'ha d'anar prou abans, ja que costa molt aparcar. La carrera no ha estat tan malament, però a mi se m'ha quedat una sensació personal de disgust. La gent aparca cotxes deixant molt d'espai entre cotxes, i es mengen una o dos places. Arribes a pel dorsal, sense codi de barres ni res, ni tampoc tindràs fotos de la cursa, te'l donen, i sí que tens un bon lloc per a calfar i per a estirar, però l'home del micròfon ja avisava del començament massa prompte (tal vegada a propòsit). El principi, crec recordar que fins el km. 4, és de pujades i baixades (recordatori per a l'any que ve, no xarrar si comencem forts, que se'm va posar un moc ala gola i no respirava bé), després fins el km. 8,5 més o menys no hi ha altra pujada, i una rampa forta al km. 10, el que queda és pla o cap avall. La gent anima poc, i no anem molta estona per dins del poble. I a l'acabament, samarreta gran per a tots (encara que digueren que la donaven mitjana), aigua, i una cosa bona i una dolenta: donaren aquarius, res de beguda amb gas; i allò mal, no donaren meló ni res de menjar, ni ninguna bossa. Per cert, que anunciaren 11 km., però realment foren 11, 500 km. i a mi em va fotre, perquè anava a 5 minuts el km. clavats, i quan al rellotge vaig veure 54 minuts, vullguí apretar, i acabí ofegat, perquè de voler apretar un minut, a forçar quatre minuts, encara em va entrar més dolor al pit. Finalment, aquesta és la primera carrera a la qual ha vingut Juanjo d'Alfafar, a l'any que ve a veure si anem Juanjo, Salva, Joan i jo, ens hem d'avisar.

Triatló Sollana

L'organització i la publicitat donada els dies abans perquè la gent s'inscrivira ha estat molt dolenta, no es troba informació a internet ni res, només el boca a boca i cartells a Sollana i als pobles més propers. Almenys l'organització del diumenge va estar prou bé, veient com s'havia informat de tot, ja que fins el dissabte al matí, després de telefonar jo, no sabia res. La prova es composava de piragua per les aigües de l'Albufera, d'uns 25 km. en bicicleta (no sé per on, però per camins de marjals plens de clots i de fang), i de 5.800 metres de carrera a peu (un poc mal mesurats, però més o menys eixa serà la distància). Dels dos primers no en puc parlar, ja que es tracta d'una competició per equips de tres persones (excepte si algú demana fer-ne dos o les tres coses) escollits per sorteig, així que no saps amb qui vas, que es passen una polsera i que realitzen el seu trajecte.
Això de córrer tan assoles no m'ha acabat d'agradar, ja que no tenia ninguna referència, no m'aclaria del tot amb el camí, i sobretot hem corregut sense públic. A banda d'açò hi havien zones sense vigilància, que un cotxe podia haver causat algun problema, i que alguns corredors s'han estalviat algun que altre metre, perquè dels tres que m'avançaren, un d'ells, de vora un minut que li duia quan me'l vaig creuar al polígon, m'agafà en menys d'un quilòmetre, i a meta només em va traure quinze o vint segons. Això sí, al final, es portaren prou bé, amb talles decents de samarretes (segons els meus càlculs arribí el tretzé, però gràcies als altres dos, ja que la cursa la comencí el desé més o menys), un bolsillet, bona cosa de taronges i meló d'alger, un entrepà molt gran de companatge variat, aigua de sobra, i entrada gratuïta a les piscines municipals, amb l'aigua freda per a estirar els músculs.

Cursa Tous

A la pròxima hem d'eixir un poc abans, perquè hi ha poc aparcament. Al principi, com hem arribat a última hora, hi havia una cua molt llarga per a recollir el dorsal, ja que estaven prenent les dades personals, no sé per a què, ja que la classificació no apareixeria a Internet ni res, amb haver agafat la dels primers corredors per al premis, sobrava. I altre problema va ser que va començar a ploure i les dues taules d'inscripció les separaren per posar-les a cobert, amb la qual cosa quedaren separades les llistes dels sèniors i les dels eterans, i la gent feia cua a la primera que se li va ocórrer, i la gent que apuntava ens culpava de no estar en la cua adequada. Ni que es veiera el minicartellet que havien posat a les taules! Finalment, els més majors, amb prou trellat, veieren que la gent no buscàvem la mínima per a les Olimpíades, i començaren a donar dorsals a destall.
La carrera va estar bé, un poc liós el circuit perquè totes les cases són iguals i al final ja no sabies per on anaves, amb alguna pujada un poc forteta, i la seua baixada a continuació, però es fa sense patir. Faltava un poc de gent per a animar, però amb l'oratge que va fer abans de començar (ja havia parat de ploure, però eixia tota la calentor de l'asfalt), i la pluja que va començar a caure, per a mi, a partir del quilòmetre 5 i un poc, estan perdonats. El pis esvarava un poc però a això no se li pot fer res. Finalment, dir que l'aigua, massa fresca, la donaren massa prompte, que a meitat carrera no cal donar pots d'aquarius, ja que el pot de llanda molesta dur-lo damunt, i no te'l pots tirar per damunt, i que a l'acabament de la cursa no apeteix beure cerveses, sinó aquarius o pots d'aigua, i que tant de calfament de cap per a separar sèniors de veterans, i al final, per a recollir la samarreta, tots passàrem per una mateixa fila i recollírem la mateixa talla.

Cross Popular de les Rotes

Abans que res, he de dir que estic parlant d'un cross, per tant, l'estat del terra no és al qual estem acostumats els corredors populars, que no és molt agradable, però no s'enganya ningú. El principal problema és trobar el lloc, perquè no hi ha cap indicació, i s'ha d'anar en direcció a les Rotes fins que et trobes amb el Restaurant i t'has de buscar la vida per a aparcar. Hi ha una poca desorganització a l'hora de donar els dorsals i per a començar la cursa, però açò queda compensat amb el preciós paisatge de vora mar (la llàstima és que s'ha de mirar on xafes, perquè si no jo haguera corregut de costat). El quilometratge, és a dir les senyals, no estan al seu lloc, perquè hi ha quilòmetres més llargs que altres; hi ha alguna gent del passeig que anima, i bufa un poc d'aire. Per acabar, només diré la millor i la pitjor cosa d'aquest diumenge: La pitjor és que l'aigua donada a meitat cursa estava calenta (res de natural, vull dir bollint, asquerosa), i la millor, que per a l'acabament hi havia meló de tot l'any i d'alger, gelats variats i aigua, frescos i bons, fins que et pogueres morir menjant-ne. Si la carrera fóra més prop aniria segur, allà lluny, no sé si repetiré. Els resultats, per a veure'ls, ací: http://www.somesport.com/crosslesrotes/index.html