El dia abans anàrem al Complex Esportiu de la Petxina a pel pitral amb el xip incorporat, res de dur-lo a la sabatilla, i la bossa amb la samarreta de regal, de màniga llarga, tot i que a mi, personalment, altres anys m’ha agradat més. A la bossa també hi havia una polsera de diferents colors per a organitzar-se a la zona d’eixida, segons el temps que tenies pensat fer, tot i que no sé com sabien el temps planificat. Això sí, l’organització a l’hora de donar-ho tot ha estat molt bé, tot i que si canviaren el lloc per un altre on fóra més fàcil aparcar, tampoc no passaria res. I el fullet amb totes les dades i informacions està molt complet, si de cas un poc gran, però com el duus a la bossa, no hi ha cap problema, el tindríem si el vullguérem dur darrere.
L’eixida es troba al passeig de l’Albereda, el lloc habitual de començament de la Volta a Peu de València. Per a aparcar, prepareu les sabatilles i aneu escalfant, perquè prop és impossible, mireu lloc a 10 minuts caminant, perquè no hi ha cap altra solució, excepte per una sorpresa d’algú que marxara quan tu arribares. Si vols deixar alguna cosa al guarda-roba, et serà dificil trobar-lo, ja que amb tanta gent, jo ho vaig trobar que estava un poc lluny de l’eixida.
La cursa és un caos en l’eixida, hi ha tanta gent que tot són colps i topades. Queda molt bonic, però si no pensem guanyar, alguna gent s’ho hauria d’agafar amb més tranquil·litat. Fa bastant fred tots els anys, encara que al sol s’està prou bé, hi ha bastants zones amb aire gelat i per l’ombra. Es tracta d’una carrera en tot moment de llargues i amples avingudes, sense gaire atractiu de paisatge, per al meu gust avorrida de tanta recta, i que només té la mínima complicació de pujar el pont (km 6) que hi ha a la zona de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Cal calcular molt bé la distància d’entrada a meta, ja que si intentes forçar des de l’últim gir a la rotonda, se’t pot fer molt llarg i dur, sobretot, segons la meua opinió, perquè en dos setmanes, per les festes, tot el món ha menjat més i ha entrenat menys. Enguany, comparat amb edicions anteriors, la quantitat de fotos i de vídeos ha estat molt pobra, ja que no hi havia cap web que en fera. A l’entrada a meta, només han donat la beguda (recordem que els regals els havien donat el dia anterior), així que el millor és que dugueu una samarreta de mànega llarga per a l’acabament, perquè xucle la suor i no gelar-se... també cal recordar el fet que hem aparcat molt lluny. Personalment, com a recordatori mental, diré que en la meua vida havia patit tant, ja que mai més he d’empalmar la despedida d’una boda amb una cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada