Volta a Peu a Palmera: 5 - febrer - 2012

La inscripció és a la web de Somesport, ho dic perquè és una menys coneguda que altres. Enguany vaig anar el dia anterior a pel dorsal i la samarreta, pels problemes de l’any anterior, i l’atenció va ser molt bona. Tanmateix, enguany el dia de la cursa, quan vaig acudir, tot estava molt ben organitzat i no hi havia cap cua. Només amb la possibilitat d’anar eixos dos dies abans, i canviar de lloc a l’ajuntament i no ocupar el carrer, es pot assegurar que han aprés de l’any anterior. Per a aparcar, hi ha una zona habilitada al polígon, però s’ha de travessar la carretera, i a l’hora d’eixir es fa molta cua. Personalment, recomane la travessa Sotaya, a 400 metres (és el primer carrer que trobes quan entres a Palmera si véns per Gandia, o per si algú ho posa en el GPS), tot i que siga un carrer sense eixida, amb una gran redona final, és un carrer amb molt de lloc on aparcar, i un pàrquing amagat a l’esquerra.
Per a buscar l’eixida només has de passar per la sèquia que hi ha a la dreta, al final, ixes a un parc infantil i ja només és anar cap a l’esquerra i a la dreta, i en menys de 5 minuts estàs allí. I per a eixir, només puges al cotxe, ja estàs en la carretera nacional.

La cursa és una primera volta curta al poble, perquè no és molt gran que diguem; això sí, a la zona d’eixida crec que acudeix tot el món a animar, ja que la resta de la zona del poble és de xalets. La segona volta consisteix a passar de nou per l’eixida, i s’ix a la zona de camps, on l’any passat feia molt de sol, enguany feia molt de vent. Tot i això, no va ser el mateix recorregut de l’any anterior, encara que no ha canviat massa.

A la meta, una bona bossa de corredor, res d’especial, el que la samarreta blanca, sense que semblem un home anunci, m’ha agradat molt. Una cosa a millorar, el fet de córrer amb el dorsal amb codi de barres i la cua des que travesses la meta fins que pots recollir les coses i descansar. El que enguany he trobat en falta han estat les fotos professionals de Calygat, qui ha enllaçat en esta ocasió les fotos que va fer l’amic Vicent Esteve, un imprescindible a les curses populars de La Safor.