Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 29 de febrer del 2012

Circuit Ruralcaixa – IX Volta a Peu de Nazaret: 26 - febrer - 2012

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO
Esta és una carrera que no m’acaba d’agradar tant com altres, ja que l’aparcament està o molt lluny, o els propers, a l’hora de voler eixir, estan bloquejats per la gent que encara està corrent, i tot són cues a l’arribada i a l’eixida.
Durant pràcticament cap moment de la cursa pots córrer al ritme planificat, ja que no hi ha grans avingudes per a poder avançar amb tanta gent, vas a base de canvis de ritme, accelerades, colps... Per no mentir, en els últims 700-800 metres sí que pots accelerar i esforçar un poc el cos.
1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Excel·lent
2) APARCAMENT: Dolent
3) PÚBLIC I ÀNIMS: Només a l’eixida
4) ESTAT DEL RECORREGUT: Excel·lent, asfalt
5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Excel·lent
6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Bona (4€ virtuals)
7) PAISATGE I VISTES: Pobra
8) SERVEIS ADDICIONALS: Bona
9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Regular (per temps virtual i real mesclats)
10) FOTOS INTERNET: Abundants (i vídeo)  

dissabte, 18 de febrer del 2012

Volta a Peu a la Font d’En Carròs: 11 - febrer - 2012

Organitzada pel Grup Esportiu La Carena i inscripció a la web de Somesport (molt bona idea la publicitat dels llocs per a sopar). Per a mi, anant sense GPS i al no ser de La Safor, em va resultar molt difícil trobar el poble, ja que no hi ha moltes indicacions, i hi ha molts pobles propers i moltes rotondes. Els altres anys vaig aparcar només a l’entrada del poble, tanmateix enguany teníem preparat just al carrer de l’entrada (a l’esquerra) un pàrquing, això sí, un poc menut, però que estava a uns 2 o 3 minuts, calfant, de l’eixida.
 Enguany no hi havia cap cua  per a recollir els regals: motxilla (d’eixes que jo utilitze per a guardar roba bruta) i calcetins d’una bona marca i qualitat, Lurbel, que estaven personalitzats amb els motius de la cursa, però que segons sembla hi havia el problema que tots eren de la talla 39 a la 42, és a dir, que no li serviria a tot el món. I com els cotxes estan tan prop de la recollida, hi ha temps de sobra per a deixar-ho al cotxe i córrer sense res.
La cursa eren 10,1 km, amb el GPS 10 km, amb dos voltes d’uns 5 km, però que no són el mateix recorregut completament. La primera volta són 2 km urbans, al principi més bé plans, i a partir del pas per l’eixida comença a ser una cursa tobogan de pujades i baixades, però no massa dura, són més bé unes pujades llargues i continuades, però de poca pendent (les úniques pendents més empinades no seran de més de 50 o 100 metres). Per contra, les baixades sí que tenen un alt percentatge, però sobretot cal criticar l’estat penós de la baixada que hi ha just després de la rampa de pujada forta (de pocs metres), plena de pedres, clots i trossos de rajola d’eixa que talla les soles de les sabatilles. La segona volta, comparada amb la primera volta, només es diferenciarà en un quilòmetre i escats, ja que no fas tanta volta pel poble i fas eixa poca distància entre camps de tarongers, m’imagine que per evitar la coincidència entre els primers i els últims.
RESUM APROXIMAT DEL RECORREGUT
0 - 1,5: Baixada i pla pel poble, asfalt.
1,5 - 3: Sobretot són les pujades, en asfalt, de poca pendent, excepte dos pujades seguides més fortes, i la part de baixada amb l’estat fatal de terra entre les dos.
3 - 5: Baixada (part empedrada i després asfalt), uns pocs metres plans, baixada forta i pla fins a meta (al km 4,5), i repetim la baixada del principi.
5 - 6,3: Pla entre camps i asfalt.
6,3 - 8: Fas una xicoteta part no vista abans, però quan comença la pujada, poc després, que tornes a entrar al poble, tornaràs a coincidir amb el recorregut fet a la primera volta, més o menys al km 7.
8 - 10: Repetim allò fet entre els km 3 i 5 de baixada i pla.
Esta és la carrera de Sant Valentí, la dels enamorats, i ho dic perquè a les parelles que s’han inscrit com a tal i arriben a meta i es besen, tenen un regal afegit (em caldrà esbrinar què era) i a totes les xiques els van regalar una planteta. Per a tots els corredors els tocava una bossa amb papes, sobaos, xocolata, batut, aigua i dos taronges, a banda de l’Aquarius.
Enllaç a les fotos de Vicent Esteve i Calygat.

dijous, 16 de febrer del 2012

Volta a Peu a Palmera: 5 - febrer - 2012

La inscripció és a la web de Somesport, ho dic perquè és una menys coneguda que altres. Enguany vaig anar el dia anterior a pel dorsal i la samarreta, pels problemes de l’any anterior, i l’atenció va ser molt bona. Tanmateix, enguany el dia de la cursa, quan vaig acudir, tot estava molt ben organitzat i no hi havia cap cua. Només amb la possibilitat d’anar eixos dos dies abans, i canviar de lloc a l’ajuntament i no ocupar el carrer, es pot assegurar que han aprés de l’any anterior. Per a aparcar, hi ha una zona habilitada al polígon, però s’ha de travessar la carretera, i a l’hora d’eixir es fa molta cua. Personalment, recomane la travessa Sotaya, a 400 metres (és el primer carrer que trobes quan entres a Palmera si véns per Gandia, o per si algú ho posa en el GPS), tot i que siga un carrer sense eixida, amb una gran redona final, és un carrer amb molt de lloc on aparcar, i un pàrquing amagat a l’esquerra.
Per a buscar l’eixida només has de passar per la sèquia que hi ha a la dreta, al final, ixes a un parc infantil i ja només és anar cap a l’esquerra i a la dreta, i en menys de 5 minuts estàs allí. I per a eixir, només puges al cotxe, ja estàs en la carretera nacional.
La cursa és una primera volta curta al poble, perquè no és molt gran que diguem; això sí, a la zona d’eixida crec que acudeix tot el món a animar, ja que la resta de la zona del poble és de xalets. La segona volta consisteix a passar de nou per l’eixida, i s’ix a la zona de camps, on l’any passat feia molt de sol, enguany feia molt de vent. Tot i això, no va ser el mateix recorregut de l’any anterior, encara que no ha canviat massa.
A la meta, una bona bossa de corredor, res d’especial, el que la samarreta blanca, sense que semblem un home anunci, m’ha agradat molt. Una cosa a millorar, el fet de córrer amb el dorsal amb codi de barres i la cua des que travesses la meta fins que pots recollir les coses i descansar. El que enguany he trobat en falta han estat les fotos professionals de Calygat, qui ha enllaçat en esta ocasió les fotos que va fer l’amic Vicent Esteve, un imprescindible a les curses populars de La Safor.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Circuit Ruralcaixa. XIV Trofeu Galápagos - Vara de Quart: 29 - gener - 2012

És la carrera "poligonera" del Circuit. Potser el que té de bo és que és la més fàcil de trobar un aparcament proper. Des d’un principi corres per avingudes o carrers amples, així que no hi ha tant de trencament de ritme o de tapó com en altres.
No hi ha res de paisatge ni cosa bonica a veure, ni cap complicació excepte una vorera que si vas amb un grup gran de gent no la veus, però que hi havia una persona indicant la seua situació. A l’arribada només donen una botella d’aigua. L’època en què et donaven Aquarius o el periòdic Las Provincias s’ha acabat.

divendres, 3 de febrer del 2012

10k Divina Pastora de València: 8 - gener - 2012

El dia abans anàrem al Complex Esportiu de la Petxina a pel pitral amb el xip incorporat, res de dur-lo a la sabatilla, i la bossa amb la samarreta de regal, de màniga llarga, tot i que a mi, personalment, altres anys m’ha agradat més. A la bossa també hi havia una polsera de diferents colors per a organitzar-se a la zona d’eixida, segons el temps que tenies pensat fer, tot i que no sé com sabien el temps planificat. Això sí, l’organització a l’hora de donar-ho tot ha estat molt bé, tot i que si canviaren el lloc per un altre on fóra més fàcil aparcar, tampoc no passaria res. I el fullet amb totes les dades i informacions està molt complet, si de cas un poc gran, però com el duus a la bossa, no hi ha cap problema, el tindríem si el vullguérem dur darrere.
L’eixida es troba al passeig de l’Albereda, el lloc habitual de començament de la Volta a Peu de València. Per a aparcar, prepareu les sabatilles i aneu escalfant, perquè prop és impossible, mireu lloc a 10 minuts caminant, perquè no hi ha cap altra solució, excepte per una sorpresa d’algú que marxara quan tu arribares. Si vols deixar alguna cosa al guarda-roba, et serà dificil trobar-lo, ja que amb tanta gent, jo  ho vaig trobar que estava un poc lluny de l’eixida.
La cursa és un caos en l’eixida, hi ha tanta gent que tot són colps i topades. Queda molt bonic, però si no pensem guanyar, alguna gent s’ho hauria d’agafar amb més tranquil·litat. Fa bastant fred tots els anys, encara que al sol s’està prou bé, hi ha bastants zones amb aire gelat i per l’ombra. Es tracta d’una carrera en tot moment de llargues i amples avingudes, sense gaire atractiu de paisatge, per al meu gust avorrida de tanta recta, i que només té la mínima complicació de pujar el pont (km 6) que hi ha a la zona de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Cal calcular molt bé la distància d’entrada a meta, ja que si intentes forçar des de l’últim gir a la rotonda, se’t pot fer molt llarg i dur, sobretot, segons la meua opinió, perquè en dos setmanes, per les festes, tot el món ha menjat més i ha entrenat menys. Enguany, comparat amb edicions anteriors, la quantitat de fotos i de vídeos ha estat molt pobra, ja que no hi havia cap web que en fera. A l’entrada a meta, només han donat la beguda (recordem que els regals els havien donat el dia anterior), així que el millor és que dugueu una samarreta de mànega llarga per a l’acabament, perquè xucle la suor i no gelar-se... també cal recordar el fet que hem aparcat molt lluny. Personalment, com a recordatori mental, diré que en la meua vida havia patit tant, ja que mai més he d’empalmar la despedida d’una boda amb una cursa.