Cursa Riola

La carrera ha estat prou bé, és fàcil arribar al lloc i hi ha un pàrquing a la Sala Santy (al poc d'entrar al poble, a la dreta). Quan arribes al lloc del dorsal, i a l'eixida hi ha menys corredors que a les altres curses (tal vegada perquè era dijous i encara no era agost, quan la gent s'agafa les vacances), el dorsal s'agafa ràpid, i hi havia una empresa donant un beuratge de no sé quina nutricionista per a esportistes que no ha estat del tot malament. El començament de la cursa transcorre per carrers estrets dins del poble, que vas xocant amb els que van més ràpids, i després ixes als típics camins de marjal por on passen tractors i que estan plens de pedretes, clots i brossa. El paisatge a la vora del riu és preciós, i com la vaig fer acompanyat d'amics a un ritme lent, el vaig poder veure bé. De premi final, a banda de donar la samarreta, ens donaren un paquet de papadelta, i per a les dones hi havia un necesser. Altra errada, al final hi havia begudes amb gas. Recordatori per a l'any vinent, si vaig a la carrera (enguany el treball m'ho ha permés), he d'avisar Manel López, i així el salude. Les foto de Rafa indeciso no m'han agradat gens, quasi sembla que haurem de parar-se per a eixir bé, a: http://picasaweb.google.es/rafa.indeciso/Riola2008

Cursa Aldaia

Va ser una cursa el dia següent a Simat, i va estar molt millor que aquesta altra. Abans que res he de dir que va ser molt fàcil arribar allí, però va costar Déu i ajuda tornar-se'n cap al poble. L'organització va ser bona, hi tinguérem uns núvols prims que no deixaven que el sol ens pegara directament, i, sobretot, la cursa la vaig fer acompanyat amb el meu cosí Javi i l'altra meitat amb Ester. El públic i la gent animava i era simpàtica, no miraven només, jo aní xarrant tota la cursa i les dos vegades que ens donaren aigua jugàrem com xiquets banyant-se. I, per continuar amb la festa, al quilòmetre 6, quan donaren aigua la segona vegada, els xiquets que la donaven, tres d'ells, s'apuntaren al joc banyar a Ester. Donaren dos plàtans (massa verds, això sí) i dos kiwis a banda dels típics regals, i aigua fins fartar-se'n. Altre aspecte positiu és que no la corre molta gent (unes 450 persones) , malgrat que a l'eixida vas amuntonat, de seguida pots anar al teu ritme sense xocar. Tanmateix, sí que s'han de mirar una cosa, les senyals per a marcar els quilòmetres no estaven ben posades, o si no, en l'últim quilòmetre, en el tempsque el férem, ja ens veig a tots a Londres 2012.

Cursa Simat de la Valldigna

L'accés al poble, i l'aparcament, des del meu punt de vista, eixint a l'hora que vaig poder moure, és dolent, caldria fer-hi alguna cosa. D'açò ningú hi tingué culpa, però s'hauria de buscar un remei per a la calor, ja que començàrem amb uns 35º, almenys es podria esperar el començament en un lloc a l'ombra, no a ple sol. La cursa no és tan pesada com jo m'esperava, no hi ha ninguna pujada ni baixada forta, només és que corres cara al sol, hauríem necessitat córrer per algun lloc on hi haguera més ombra o trobar-ne alguna que altra solució, i els vàters portàtils també els haurien d'haver posat a l'ombra, perquè entrí a pixar, però allò semblava un forn, millor pixar en un camp de tarongers durant la cursa. La principal cosa a millorar, la desorganització a l'arribada a meta: No hi havia samarretes de talles menudes (per què no es demanen més talles mitjanes, si el seu nom ja indica que és la mitjana, és a dir, la més demanada?), donaren begudes amb gas, i no hi havia les típiques botelletes d'aigua, sinó que ens donaren uns gotets xicotets d'aigua, que no a mi em calmaren la set. Almenys m'alegrí de veure a Toni de l'Hostal, l'àlies de Lluís Antoni de l'Alcúdia. Una gran abraçada si lliges açò...

Cursa Barxeta

Si no estàs prou preparat, no vages, ja que és un cursa de pujades i de baixades contínues, no hi ha res pla, tot són rampes i pendents. I per a mi, que visc a un poble on tot és pla i no entrene les pujades ni les baixades, això em mata. Tanmateix la cursa és prou bonica, amb un paisatge bonic entre muntanyes, i l'organització tingué la bona idea de donar aigua dos vegades (km. 3 i 5,5 aprox.) i al públic els donà ventalls per a fer soroll i animar els corredors. I hi ha dos coses a millorar, la cua per recollir el dorsal (la meua opinió és que o dones el dorsal i no inscriu's ningú, o acceptes la inscripció des d'internet) que arribava fins a un carrer tancat o en el sol apretava de valent, i el regal (pobre, poca previsió de samarretes mitjanes i coca-cola en loc d'aquarius). Recordatori per a mi: no començar tan fort amb Raül els dos primers quilòmetres, que li tira massa i al quilòmetre 6 em deixà; i que a la segona vegada (motiu pel qual no vaig seguir a Raül) que donen aigua, just a continuació hi ha una baixada, i com havia begut, l'estòmac em pegava com si foren colps dins del cos. O m'espere a la següent pujada o només em tire l'aigua per damunt.

Cursa Alzira

És una cursa que per a mi és entretinguda i es fa curta, perquè són només 8 quilòmetres, he descobert un lloc on aparcar ràpid i prop, i enguany ens ha plogut i no ha fet tanta calor com l'any passat. Com no la faig a comptar el temps ni les pulsacions, no puc queixar-me molt, perquè és una de les curses que faig amb el meu cosí Javi, la seua dona Ester i l'amic-president Vicent; i hi anem tots quatre xarrant i fent-se gràcies, i només aprete els últims 300 metres per provar l'esprint. De regals ha estat bé, prou de beguda, molta fruita i un gelat dels bons, de marca; a banda d'un para-sol per al cotxe i una gorra que hem recollit a un estand. Només un parell de coses a millorar, però que no són molt urgents: l'entrega de dorsals és un poc caòtica (i els imperdibles gegants), i no hi ha cap lloc on trobar la classificació ni fotografies de la cursa.

Cursa Xeresa

De moment no hi puc parlar molt, però comparada amb l'any passat (el 2007 va ser la meua segona cursa), i en aquesta segona vegada que he anat (és la cinquena edició), està millorant el que li mancava, i tot el que tenia de bo ho manté. Es tracta d'un recorregut de pujades i baixades del qual no poden fugir els organitzadors, l'última pujadeta al quilòmetre 8, que recomane no acabar de forçar mai, perquè respires i t'ofegues de la bramor. Però s'ha intentat evitar amb 3 passos (crec recordar) on refrescar-se un poc, i a l'acabament on donen molta beguda, meló d'Alger i gelat. També mantenen les coses bones que tenen: regal d'una samarreta tècnica, regal per a les dones, prou serveis... I una novetat que jo no havia vist mai: Perquè pugueren anar-hi les famílies dels corredors es va posar un castell unflable perquè jugaren, i també hi havia uns pirates que els feien jocs.