Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 18 de maig del 2012

Volta a Peu a Ondara: 12 - maig - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

L’entrada del poble és un lloc amb molt d’apartaments, i sempre n’he trobat en la zona del que anomenaré “les piscines”(camí de La Llosa), tot i que hi ha lloc, no puc indicar cap pàrquing preparat per l’organització. A l’eixida de la cursa fa molta calor, i estem pràcticament tots els corredors al sol. A veure si per a l’any que ve hi ha arbres més alts o alguna altra cosa.
Mur on comença la pujadeta
El mapa de la carrera és el següent: del km 0-1 és un recorregut urbà, comença mig quilòmetre de pujada i tota la resta és baixada. El km 1-2 continua sent urbà, vas a buscar els afores del poble just després de quan passes per l’eixida / meta al km 1,7, abans de la qual hi ha una pujada de 200 metres amb poca pendent.

Caseta on comença el camí en mal estat
Ara quan ja estàs als afores, entre els km 2 i 5, mentre busques el barranc, tot és de baixada i pla, molt fàcil, entre camps i sense ombra. I a partir del 5, quan arribes al mur de la foto, et trobes amb una pujada senzilla i breu, fins esta caseta , on gires a la dreta i et trobes un camí de pedres en un estat lamentable de quasi un quilòmetre, perillós per als turmells i dolent per al corredor.
Donarien l’aigua al voltant del km 5,7, i just abans del km 6, al km 5,9, hi ha una rampa duríssima d’uns 300 metres, que acaba on hi ha una torre. Una vegada allí dalt, tens un mig quilòmetre de baixada per a recuperar. Eixos dos quilòmetres, del 6,5 al 8,5 (aproximadament) es mesclen zones planes i de mínima pendent cap amunt. Per fi, per primera vegada enguany, al km 8, Somesport va posar eixa cosa que llença aigua per refrescar-nos de la sufocant calor, més de 30 graus.
Camí de pedres
Del km 8,7 al 9,7 torna a ser dins del poble. Del 8,7 al 9,1 pica un poc cap amunt, i després de passar el bar del quilòmetre 9, gires a l’esquerra, puges una pendent bastant pesada de 150 metres (sobretot, perquè és al final), i ja eixe mig quilòmetre final que queda és de baixada, de carrers estrets, i de deixar-se anar fins la meta.
Després de passar per meta, per fer-nos entrega dels regals, ens clavaren dins del que sembla ser el mercat municipal (o l’antic mercat), lloc on estem a l’ombra, però que fa molta calor allí dins tancats.


De regal final, ens van donar la samarreta tècnica blanca amb detalls grisos (altra vegada una igual!), una poma, botella d’aigua i, el que no ix bé en la foto, ja que això en tres segons ja m’ho havia menjat, una tarrina de gelat (vainilla i xocolata o nata i maduixa) i dos gallons de taronja natural tallada, molt bo per a evitar la sensació de calor sufocant i de sequedat a la boca.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Bona
2) APARCAMENT: Pròxim, no indicat
3) PÚBLIC I ÀNIMS: Molt al poble, cap als afores
4) ESTAT DEL RECORREGUT: Bo, excepte un quilòmetre de camí de pedres i clots lamentable
5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona
6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: De les millors de La Marina, amb un parell de coses més que a les altres
7) PAISATGE I VISTES: Urbà, i de camps
8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap
9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria 
10) FOTOS INTERNET: Excel·lents – BLAS FUENTES, CALYGAT, Galeria de Joaquín Soler, Galeria d’Ismael Ferreras, Galeria de La Veu d’Ondara (https://www.facebook.com/media/albums/?id=195573467129436), Galería de Molina ÀLBUM 1 I ÀLBUM 2