Volta a Peu a Pego: 5 - maig - 2012

TRADUCCIÓ CASTELLÀ

Enguany hem aparcat més lluny que mai, ja que no hem trobat cap indicació d’on hi havia un pàrquing o d’on estava l’eixida. Però, segons anàvem calfant, no semblava que hi haguera molt de lloc a prop de l’inici.
El lloc d’eixida de la cursa, el passeig Cervantes, i també tot el recorregut, és nou d’enguany, i la veritat és que a mi m’ha agradat més (tot i que a unes quantes persones vaig escoltar que no els va fer gens de gràcia) que els anys anteriors.

El primer quilòmetre és de pujada al calvari, o això deien els organitzadors, una rampa llarga però poc dura que enguany s’ha pujat tres vegades. Del km 1 al 3 recorrem una zona que combina baixada i pla, i del km 3 al 5 fem un llarg carrer amb una poca pendent que ens torna a dur a la pujada del calvari, que farem per segona vegada. Al km 5 tornem a baixar i fem un recorregut més urbà, amb uns pilons molt perillosos per a les cames dels corredors, entre els carrers que havíem fet de l’1 al 3, però una part que canvia per evitar la coincidència entre els primers i els últims. Tanmateix, tot i no ser exactament igual, tornarem a passar per la zona feta del km 1 al 5 (en resum, és pràcticament la mateixa volta) amb una poca novetat, així que ens trobarem amb la mateixa zona plana, la baixada i, per tercera vegada, et dirigiràs ja a fer l’última pujada al calvari (comença a finals del km 8). Quan creus que tornaràs a baixar a meta, gires a l’esquerra i t’hi trobes amb una forta rampa de 200 metres, però molt dura, de fer 100 metres, i gires i encara has de fer 100 metres més, i ja només queda una baixada molt empinada en direcció a meta, preparada al mig del passeig, amb una bonica recta plena de públic a totes dos bandes.

El regal de la carrera en esta ocasió sí que ha estat fluix. Tres taronges, una botella d’aigua, i una samarreta blanca amb color verd als laterals (de les típiques últimament). Tanmateix, jo l’he canviada per una samarreta de la Mitja Marató de Pego, tot i ser XL, només pel fet que, ja que pensava regalar-la, que fóra la talla per a qui anava destinada. Eixa errada, la manca de samarretes XL (jo gaste una S), i de beguda al final, ni Coca Cola ni Aquarius, han estat els principals punts a millorar per a l’any que ve.

1) ORGANITZACIÓ I VIGILÀNCIA: Molta, excepte un parell de pilons mal indicats

2) APARCAMENT: Molt llunyà, no indicat

3) PÚBLIC I ÀNIMS: De les que més del Circuit

4) ESTAT DEL RECORREGUT: Molt bo, asfaltat

5) LOCALITZACIÓ I PUBLICITAT DE LA CURSA: Bona

6) REGAL FINAL EN QUALITAT – PREU: Just, però amb manca de samarretes per als corredors

7) PAISATGE I VISTES: De poble, urbà

8) SERVEIS ADDICIONALS: Cap

9) CONSULTA CLASSIFICACIÓ: Molt bona, separades per cursa feta, club, categoria

10) FOTOS INTERNET: Excel·lents – CALYGAT, VICENT ESTEVE DE L’ESPENTA D’OLIVA