En este poble està complicat l’aparcament, a cada any ens costa més, només fem que donar voltes i allunyar-se de la zona de l’eixida, i quan més lluny, més fàcil trobar lloc. L’organització és la típica, repartiment de dorsals, eixida a l’hora normal.
La carrera comença un carrer cap avall que al final l’has de fer cap amunt, així que és el bon moment per a adonar-se’n que és llarg, ho dic per la meua experiència del primer any de voler fer l’últim quilòmetre al màxim. Redondejant, podem dir que són dos voltes a un circuit de 4 km, però que no és igual la primera volta a la segona. Els primers 2,5 km són igual en les dos: comences un carrer llarg cap avall, ara pla, ara cap avall, ara cap amunt... el pitjor és la forta pendent de baixada que hi ha els metres que fas vora riu, i encara pitjor la dura pujada d’uns 200 metres que fas quan acabes la part del riu. El quilòmetre i mig que resta en cada volta, la primera volta el fas per dins del poble, i el segon per fora, entre camps, on hi hauran uns 200 metres per camins de terra amb pedres. Però recordeu-ho, la recta de meta és llarga, que no dura, però si no controles es fa pesada.
De regals finals, una samarreta tècnica boniqueta, si de cas no hi havia talles menudes quan jo vaig arribar per a les xiques. Una revista d’eixes típiques caducades, un poc de menjar i beguda, i servici de dutxes al poliesportiu per a l’acabament. Una cosa ben important, però que no anuncien mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada