No diré que ha estat la millor cursa d'enguany, però entre les tres millors sí que ha estat. En un quart d'hora s'arriba, i només passes el pont, gires a l'esquerra en la rodona, i aparques a 200 metres de l'eixida. L’altra opció és anar al pàrquing del Masymas que hi ha un poc abans, però que ja depén de l’hora que et presentes. Per anar a pel dorsal (l'única cosa no senyalitzada), s'ha d'anar pel carrer principal i a l'esquerra, fins a una placeta, i allí t’ho donen tot, i deixes el paper per participar en el sorteig.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, carrera típica pels pobles de La Ribera. És un recorregut tipus Càrcer, falsos plans, és a dir, camins que piquen un poc cap amunt o cap avall, però que no són ni pujada ni baixada (només hi ha una, però és mínima). Bon paisatge per a veure, que espere l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. S'equivocaren a l'hora de repartir l'aigua al km 5, ja que tot eren xiquets, i no anaven massa ràpids, algú es quedaria sense aigua.
El sobre amb el dorsal i el xip (o siga, que sabrem la classificació real) ja estava preparat, cosa que redueix molt el temps d'espera a la cua, que es converteix en mínim, i per cert, molt simpàtica que la dona que ens el va donar. Els primers quilòmetres de la cursa transcorren per dins del poble, amb gent que anima, la llàstima és que amb tanta gent i els carrers estrets, segur que haurem perdut d'un a dos minuts. Després ens han enviat per camins d'entre camps i tarongers, carrera típica pels pobles de La Ribera. És un recorregut tipus Càrcer, falsos plans, és a dir, camins que piquen un poc cap amunt o cap avall, però que no són ni pujada ni baixada (només hi ha una, però és mínima). Bon paisatge per a veure, que espere l'any vinent dur les ulleres per veure-ho millor. S'equivocaren a l'hora de repartir l'aigua al km 5, ja que tot eren xiquets, i no anaven massa ràpids, algú es quedaria sense aigua.
Si a l'any que ve donen la meitat que enguany, tornaré a anar segur... Per acabar, diré la llista de regals, i donats dins d’una bossa de plàstic: cacau, rosquilletes, botelletes d'aigua, un pot d’una beguda tipus red bull, la samarreta amb la talla bona (però d’un color més lleig que anys anteriors), un pot menut de desodorant, i no sé si em falta alguna cosa més encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada