La carrera en què menys gent ha corregut i que jo haja vist! No hi hauria ni 200 corredors, encara que cal dir que era un divendres, i la gent treballa. Tanmateix, he de reconéixer que em va encantar, sense cues ni abans de començar ni després, sense colps a l’eixida, aparcament ràpid i pròxim... És una cursa que et dóna temps d’aparcar, anar a per la samarreta i el dorsal, tornar al cotxe a deixar-ho (tot això mentre vas calfant) i esperar que arribe el moment de començar.
Foren 7.800 metres, dels quals (redondejant) els 1.800 primers eren pel poble, plans, amb una poca gent animant. Del segon quilòmetre al quint, quan ixes del poble, és tot picant cap amunt, que pràcticament no te n’assabentes que estàs pujant, ja que és molt poca pendent. I del quilòmetre 5 fins el final combines pla i baixada (en alguns moments una baixada que quasi has de frenar i tot). Hi hagué un moment, abans del quilòmetre 6, que hi érem tres corredors junts, i hi hauria 200 o 300 metres entre nosaltres i els que portàvem al davant i el mateix en els que estaven al darrere.
De regal final, meló d’Alger, aigua i una revista d’eixes caducades que regalen a vegades. He trobat a faltar fotografies i una classificació, més que res, perquè amb la poca gent que hi havia, podien haver-ho fet tot i no hauríem trobat cap cua. Això sí, podien haver anunciat que a l’acabament podies anar al poliesportiu (s’ha d’entrar per la porta que està més lluny) a nadar en la piscina i a dutxar-te, ja que no anava preparat i em quedí en les ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada