Este és el meu poble maleït, que sempre em perd quan vaig. L’entrada bona, per aclarir-me, és la segona, crec recordar que és la que posa Benissanó o Vilamarxant. Per a aparcar, recomane posar en el GPS el carrer Teulada, un poc lluny de l’eixida, però amb prou de lloc per les rodalies. Tanmateix, enguany vaig aparcar al carrer de la meua amiga Carol, més proper, però amb poques places. Per als diners que paguem, en lloc de codi de barres estaria bé córrer amb un xip, però no hi havia cap cua com en altres, així que no va passar res a l’acabament.
La cursa (arredoniré el quilometratge) es pot dir que és una primera meitat dura, i una segona per a poder forçar o fer sèries. El primer quilòmetre està dividit la primera part en una bona pujada i llarga, i una bona baixada, però més curta (recordeu esta part, que és l’últim quilòmetre, però a l’inrevés, la curta baixada passa a ser curta i intensa pujada, i la pujada és la baixada fins a meta). El segon quilòmetre comença a ser per carrers estrets amb poca pendent cap amunt i cap avall, fins que després d’una bona baixada de pocs metres arribes a l’avinguda empedrada on comença, cap amunt... i prepareu-se que ve la part dura. Tornes a passar per l’eixida i gires a la dreta, i comença un carrer de pujada... que quan l’acabes fas 100 metres plans, i gires a l’esquerra, on es troba el quilòmetre 3, i l’inici de la pujada. Una pujada d’un quilòmetre, amb bones rampes, que a mi se’m fa dura perquè només fas que creuar-te amb els que baixen, i no saber el que et queda.
Només arribes dalt, del 4 al 5, és la baixada, i costa molt frenar sense que patisquen els genolls. Del quilòmetre 5 al 6 és de pujada, i ja una vegada passes a un camí de terra i pedretes és sobretot cap avall o pla. Fins l’arribada a meta només te’n recordaràs de dos coses: la pudor quan passes al costat de la porcatera i la dura rampa que hi ha al quilòmetre 9, però que ja havia dit abans que l’havies baixada al principi.
La quantitat i qualitat de regals finals fa que haja valgut la pena anar-hi. Samarreta tècnica (la millor que han donat en les 3 vegades que l’he feta), botella de vi, un joguet bo, coses de menjar, beguda, una Coca-Cola de mig litre (si de cas, erraren que la donaven sense tap)... De conclusió final només diré el mateix que a Set Aigües, que el corredor disfressat de Groucho Marx no corre a 5.30, va més ràpid, perquè jo vaig tardar 55.20, i ell ja feia estona que estava en la zona de regals.
La cursa (arredoniré el quilometratge) es pot dir que és una primera meitat dura, i una segona per a poder forçar o fer sèries. El primer quilòmetre està dividit la primera part en una bona pujada i llarga, i una bona baixada, però més curta (recordeu esta part, que és l’últim quilòmetre, però a l’inrevés, la curta baixada passa a ser curta i intensa pujada, i la pujada és la baixada fins a meta). El segon quilòmetre comença a ser per carrers estrets amb poca pendent cap amunt i cap avall, fins que després d’una bona baixada de pocs metres arribes a l’avinguda empedrada on comença, cap amunt... i prepareu-se que ve la part dura. Tornes a passar per l’eixida i gires a la dreta, i comença un carrer de pujada... que quan l’acabes fas 100 metres plans, i gires a l’esquerra, on es troba el quilòmetre 3, i l’inici de la pujada. Una pujada d’un quilòmetre, amb bones rampes, que a mi se’m fa dura perquè només fas que creuar-te amb els que baixen, i no saber el que et queda.
Només arribes dalt, del 4 al 5, és la baixada, i costa molt frenar sense que patisquen els genolls. Del quilòmetre 5 al 6 és de pujada, i ja una vegada passes a un camí de terra i pedretes és sobretot cap avall o pla. Fins l’arribada a meta només te’n recordaràs de dos coses: la pudor quan passes al costat de la porcatera i la dura rampa que hi ha al quilòmetre 9, però que ja havia dit abans que l’havies baixada al principi.
La quantitat i qualitat de regals finals fa que haja valgut la pena anar-hi. Samarreta tècnica (la millor que han donat en les 3 vegades que l’he feta), botella de vi, un joguet bo, coses de menjar, beguda, una Coca-Cola de mig litre (si de cas, erraren que la donaven sense tap)... De conclusió final només diré el mateix que a Set Aigües, que el corredor disfressat de Groucho Marx no corre a 5.30, va més ràpid, perquè jo vaig tardar 55.20, i ell ja feia estona que estava en la zona de regals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada